<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55903350a399cf022ebf</_id>
<id>43347</id>
<titol>Capella de la Mare de Déu de la Pietat</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat</url>
<bibliografia><![CDATA[AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 38. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 209-211. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d&apos;art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 42-43. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162-163. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. MOYA i SOLÉ, Miquel: &apos;Restauració de l&apos;església de la Pietat&apos;, Butlletí dels Amics del Romànic n. 31, primavera 1996, pàg. 84. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: &apos;Berga fins al segle XVIII&apos;, L&apos;Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 169-170.]]></bibliografia>
<centuria>XII</centuria>
<notes_conservacio>Ha estat restaurada recentment.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[La de la Pietat és una petita església que compta amb una volta de canó, avui coberta per una altra de neoclàssica, i tres absis quadrats. L&apos;interior conserva decoració barroca. La façana, molt simple, mostra un petit campanar, un òcul i un portal de mig punt.]]></descripcio>
<codi_element>08022-158</codi_element>
<ubicacio>Nucli urbà</ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;antiguitat d&apos;aquesta capella queda demostrada pel fet que apareix en la documentació que els mateixos paletes que construïren l&apos;església de Santa Maria d&apos;Avià (mitjans del segle XII) varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat. A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d&apos;un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena i posteriorment a Sant Joan. El 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella. El 1655 va patir una important restauració que va amagar elements pre-romànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d&apos;aquest arranjament fou l&apos;adaptació com església parroquial mentre es construïa l&apos;actual, situació que s&apos;allargà fins el 1672. Al segle XIX, el 1832, es féu l&apos;altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l&apos;antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta. El 1904 es va daurar l&apos;altar major. Després d&apos;uns anys d&apos;abandonament, l&apos;aspecte que oferia era francament dolent. Als primers anys de la dècada dels 1990 es va restaurar interiorment i exterior, i actualment ofereix un aspecte molt millorat amb un petit jardí adjacent.]]></historia>
<coordenades>42.1052400,1.8470700</coordenades>
<utm_x>404674</utm_x>
<utm_y>4662104</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08022</rel_municipis>
<municipi_nom>Berga</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal i física</proteccio>
<estil>Romànic|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-01 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[És creença popular, força documentada d&apos;altra banda, que aquesta és la capella més antiga de Berga.]]></observacions>
<codi_estil>92|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:45:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
