<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a053d963dd0ec2fdc343b2e</_id>
<id>43438</id>
<titol>Forn de calç del Mas del Maset</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-mas-del-maset</url>
<bibliografia><![CDATA[A cal Flor s&apos;explotaren dos forns de calç des de 1940, un dels quals podria ser l&apos;objecte d&apos;aquesta fitxa, mentre que a can Via se&apos;n començaren a explotar l&apos;any 1965. A mitjans de la dècada de 1970 aquests forns van deixar de ser rendibles com a conseqüència de la generalització de l&apos;ús del ciment i altres productes. Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d&apos;una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d&apos;homes que l&apos;ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s&apos;obtenia desembrossant el bosc ja que es s&apos;iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d&apos;arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s&apos;omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l&apos;encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s&apos;havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l&apos;estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s&apos;encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s&apos;utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d&apos;entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s&apos;alliberés de l&apos;anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d&apos;uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l&apos;existència de moltes olles o forns arreu del territori. D&apos;aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d&apos;aquells forns que en l&apos;actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns tres m de diàmetre i tres m d&apos;alçada. No s&apos;observa la porta d&apos;entrada, car l&apos;obertura per la què s&apos;hi accedeix actualment sembla fruit de l&apos;enderroc parcial de la paret. Les parets de l&apos;interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d&apos;argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l&apos;aïllament, estan completament rubefactades i en algun cas hi trobem vitrificacions, fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s&apos;hi conserva encara la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç.]]></descripcio>
<codi_element>08905-75</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[A l&apos;Obaga, sota la urbanització de can Paulet]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[A cal Flor s&apos;explotaren dos forns de calç des de 1940, un dels quals podria ser l&apos;objecte d&apos;aquesta fitxa, mentre que a can Via se&apos;n començaren a explotar l&apos;any 1965. A mitjans de la dècada de 1970 aquests forns van deixar de ser rendibles com a conseqüència de la generalització de l&apos;ús del ciment i altres productes. Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d&apos;una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d&apos;homes que l&apos;ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s&apos;obtenia desembrossant el bosc ja que es s&apos;iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d&apos;arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s&apos;omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l&apos;encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s&apos;havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l&apos;estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s&apos;encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s&apos;utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d&apos;entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s&apos;alliberés de l&apos;anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d&apos;uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l&apos;existència de moltes olles o forns arreu del territori. D&apos;aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d&apos;aquells forns que en l&apos;actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació.]]></historia>
<coordenades>41.4050400,1.9517900</coordenades>
<utm_x>412385</utm_x>
<utm_y>4584252</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08905</rel_municipis>
<municipi_nom>La Palma de Cervelló</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43438-foto-08905-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43438-foto-08905-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43438-foto-08905-75-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Xavier Esteve Gràcia</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98|94</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 05:12:22</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
