<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-14 05:12:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a053d963dd0ec2fdc343b3c</_id>
<id>43453</id>
<titol>Font de Santa Margarida</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-margarida</url>
<bibliografia>AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit.</bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Font emplaçada a les immediacions de la finca de can Pongem, amb una zona arbrada i uns bancs d&apos;obra per al repòs. La font compta amb una superestructura que consisteix en una construcció d&apos;obra de planta rectangular adossada al marge, situada sobre tres graons del nivell de terra. La cara principal d&apos;aquesta consta d&apos;un mur de pedra fet amb mamposteria al que se li adossen frontalment dues pilastres ornamentals motllurades, buides pel mig, coronades per sengles capitells sobre els que s&apos;eleva un arc de mig punt de característiques anàlogues a la de les pilastres. l&apos;aigua brollaria des de la part alta d&apos;aquest mur, fluint des de la boca oberta de la cara d&apos;un nen, feta de pedra artificial. l&apos;aigua seria recollida per una gran conquilla també de pedra artificial, des de la que novament cauria, formant una petita cascada, a una aigüera. Tot plegat està en una plataforma sobre elevada a la què s&apos;accedeix mitjançant tres graons d&apos;obra.]]></descripcio>
<codi_element>08905-90</codi_element>
<ubicacio>Camí de Can Pongem, s/n</ubicacio>
<historia><![CDATA[Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l&apos;altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d&apos;uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d&apos;argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l&apos;aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s&apos;alimenta per infiltració de l&apos;aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l&apos;aqüífer calcari es van estudiar l&apos;any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d&apos;aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d&apos;aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l&apos;any 1998 es va sol·licitar l&apos;anàlisi d&apos;una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de &apos;no potable&apos;.]]></historia>
<coordenades>41.4124000,1.9746100</coordenades>
<utm_x>414302</utm_x>
<utm_y>4585046</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08905</rel_municipis>
<municipi_nom>La Palma de Cervelló</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43453-foto-08905-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43453-foto-08905-90-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Josep Anton Pérez</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Els bancs del camí de can Pongem segueixen la mateixa tipologia que els bancs d&apos;aquesta font.]]></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-14 05:12:22</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
