<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55de3350a399cf023a9c</_id>
<id>43878</id>
<titol>Camí Ral o Camí de la Sal</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-o-cami-de-la-sal</url>
<bibliografia><![CDATA[-BENET i CLARÀ, A.&apos; El terme antic de Manresa&apos;, a Amics de la Història i de l&apos;arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -GALERA PEDROSA, A. &apos;La Sal de Cardona&apos; dins del dossier &apos;Les comunicacions a la Catalunya Central al XVI&apos;. Núm. 53. 1996. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit. -HOYAS PAMPIN, Núria. &apos;Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús&apos;. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2000.]]></bibliografia>
<centuria>XI</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[El camí de la Sal o camí ral transcorre resseguint la orografia del terreny. La major part del tram conservat es troba a ponent del riu Cardener i pràcticament li és paral·lel. El sender passa per la zona d&apos;Antius on neix una variant que es dirigeix cap el mas, seguint el riu Cardener passa per l&apos;Hostal Nou, tot seguit continuant per una zona lleugerament abrupte ressegueix el relleu fins arribar al lloc on es trobaven els Manxons. Alguns trams del camí, sobretot aquelles zones properes a l&apos;Hostal Nou es pot observar un tram empedrat. En alguns punts és la mateixa roca que aflora la que fa de paviment, però en d&apos;altres es pot veure l&apos;enllosat que es troba malmès per la circulació.]]></descripcio>
<codi_element>08038-61</codi_element>
<ubicacio></ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;explotació de la sal a les mines de Cardona és coneguda ja des d&apos;època romana, aquest fet fa pensar que originàriament ja hi havia un camí que permetés la seva circulació, tan mateix no serà fins el segle X-XI que es documenten diverses vies de comunicació distribuïdes de manera radial entorn el Castell de Cardona (GALERA PEDROSA, A. 1996). El camí anomenat &apos;Strata Kardoniense&apos; o Salaria, baixava des de Cardona seguin la vall del riu i creuant els termes de Súria i Callús, des d&apos;on prenia diverses direccions. El tram que transcorre per Callús es troba ben conservat en la part nord, que s&apos;origina a Antius i arriba fins el que havia estat els Manxons, però a partir d&apos;aquest punt es perd i aquest fet ha permès que s&apos;originin diverses hipòtesis sobre el seu recorregut (HOYAS PAMPIN, N.1999). La primera, el camí creuaria el riu per sota de l&apos;actual pont de Sant Mateu on ja ara hi ha un gual que permet el pas i on també s&apos;originà el nucli antic conegut com el Raval. La segona opció creuaria el riu pel punt on s&apos;unien la riera de Bellver i el Cardener i on antigament sembla que també hi hauria un gual que permetria el pas (BENET I CLARÀ, A. 1984).]]></historia>
<coordenades>41.7984200,1.7657600</coordenades>
<utm_x>397460</utm_x>
<utm_y>4628132</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08038</rel_municipis>
<municipi_nom>Callús</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43878-foto-08038-61-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Obra civil</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Joan Casas Blasi</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>És un camí.</observacions>
<codi_estil>85</codi_estil>
<codi_tipologia>49</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:46:22</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
