<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef55e33350a399cf023bbf</_id>
<id>44182</id>
<titol>Capella de Santa Eugènia / Can Mestre</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eugenia-can-mestre</url>
<bibliografia><![CDATA[ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): &apos;La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)&apos;, Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): &apos;Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús&apos;, Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69.]]></bibliografia>
<centuria>I - X</centuria>
<notes_conservacio>Desaparegut</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[És conegut que des d&apos;antic a la zona compresa entre Can Parera, Can Flaquer i Can Llibants han aparegut restes arqueològiques, principalment romanes. Concretament aquest jaciment fa referència a les tombes que van aparèixer on avui hi ha les Escoles de Samalús i tambá a la zona de la capella de Santa Eugènia. Les restes de les Escoles de Samalús sembla que es tractaven d&apos;inhumacions en tegulae, relacionables amb el ric patrimoni romà d&apos;aquesta àrea. Pel contrari a la zona de Santa Eugènia sembla que les tombes que s&apos;identificaren eren de lloses, pel que la seva adscripció cronològica podria moure&apos;s de l&apos;antiguitat tardana a l&apos;alt-medieval.]]></descripcio>
<codi_element>08042-67</codi_element>
<ubicacio>Samalús</ubicacio>
<historia><![CDATA[Les restes de tombes de tegulae de les Escoles de Samalús (també conegut per Cal Mestre) van ser qualificades d&apos;època imperial per l&apos;arqueòleg vallesà Josep Estrada, que en fa esment al seu treball sobre la Lauro monetal de l&apos;any 1967, junt amb Leandre Villaronga.]]></historia>
<coordenades>41.6894400,2.3212300</coordenades>
<utm_x>443513</utm_x>
<utm_y>4615519</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08042</rel_municipis>
<municipi_nom>Cànoves i Samalús</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44182-foto-08042-67-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Medieval|Romà</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Altres</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Marc Guàrdia i Llorens</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Ens trobem en una àrea en la que s&apos;han catalogat diferents jaciments a part del que ara ens ocupa: Can Martí, Camp de l&apos;Illa, Al nord del Camp de l&apos;Illa, Can Llibants. Tots tenen en comú que bona part de les restes són d&apos;origen romà, pel que no podem descartar un origen comú per tots ells.]]></observacions>
<codi_estil>85|83</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:46:27</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
