<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef56013350a399cf024052</_id>
<id>44856</id>
<titol>Pantà de Sant Pau</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sant-pau</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d&apos;Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L&apos;Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L&apos;Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L&apos;Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà, dins revista L&apos;Erol, núm. 8. Berga. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d&apos;Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. MASCLANS, F. (1978). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc. Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Pantà d&apos;origen artificial situat sota mateix de Sant Pau de Casserres, aprofitant el gorg del Xico, a la confluència entre la rasa del Joncar i el torrent del Vinçà amb una superfície de 7,11 Ha. Està resseguit en gran part per la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132z), que el travessa per la zona de la cua. Hi ha una presa amb el pou de captació d&apos;aigües que emergeix en un dels seus costats. La comunitat vegetal que s&apos;hi troba representada és el bosc de ribera, de fulla caduca que creix a banda i banda dels marges i lleres. S&apos;identifiquen espècies com el pollancre (Populus nigra), el freixe del gènere Fraxinus, el vern (Alnus glutinosa) i el salze (Salix) a més d&apos;herbassars propis d&apos;aquests sistemes predominant la bova o boga, bardisses amb roldor, l&apos;arç blanc i els canyissars. A més de les espècies esmentades, es poden trobar altres arbres al·lòctons que segurament es van plantar amb intencions reforestadores o ornamentals i han esdevingut subespontanis com el bosc de pinassa. La fauna vertebrada associada en aquest ambient és força ric i variat. Destaquen les aus com la polla d&apos;aigua (Gallinula chloropus), l&apos;ànec collverd (Anas platyrhynchos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el balquer (Acrocephalus arundinaceus) i mamífers més grans com la geneta, la fagina i el senglar. Es poden trobar peixos com el barb cua roig i bagra comuna.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08049-209</codi_element>
<ubicacio>Pantà de Casserres, a sant Pau de Casserres</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El seu origen prové de la construcció d&apos;una presa l&apos;any 1969 per a l&apos;abastament d&apos;aigua del municipi de Casserres provinent principalment de la riera de Clarà. La cartografia dels HIC (Hàbitats d&apos;Interès Comunitari) va ser elaborat en conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Universitat de Barcelona durant els anys 1998 a 2006. Aquesta base cartogràfica digital es va realitzar basant-se en el &apos;CORINE biotopes manual&apos;, un document editat de la Comissió Europea l&apos;any 1991, amb la directiva 92/43/CEE, 97/62/CEE, en el Manual d&apos;Interpretació dels Hàbitats de la Unió Europea i en l&apos;informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d&apos;interès comunitari. En base a aquest informe, es van identificar dues zones d&apos;interès, la primera d&apos;elles l&apos;hàbitat 6420, de pastures humides i herbassars megafòrbics composta per &apos;Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion&apos; i la segona l&apos;hàbitat 9530* de boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies, composta per &apos;Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii)&apos;. És per tant una zona important per a la conservació d&apos;espècies com marca la Llei de protecció d&apos;animals (El Decret 2/2008 de 15 d&apos;abril, pel qual s&apos;aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals refon en un únic text la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de juliol, de protecció dels animals, i la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de març de protecció dels animals, amb les modificacions introduïdes a totes dues lleis per la Llei 12/2006, i també les previsions d&apos;aquesta última Llei referents a protecció dels animals que no modifiquen preceptes concrets de les lleis anteriors).&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.0276200,1.8408800</coordenades>
<utm_x>404045</utm_x>
<utm_y>4653493</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08049</rel_municipis>
<municipi_nom>Casserres</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44856-foto-08049-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44856-foto-08049-209-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>Natura 2000</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Àrea especial de conservació</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[L&apos;Ajuntament té previst la neteja del llot que encara s&apos;hi troben dipositats des dels incendis del 4 de juliol de 1994 per tal de recuperar-lo com a punt d&apos;abastament d&apos;aigua de boca. També s&apos;està estudiant la possibilitat d&apos;habilitar l&apos;espai per als bombers. Segons un projecte de l&apos;ACA (Agència Catalana de l&apos;Aigua) les obres consistirien en la neteja del fons i la construcció d&apos;una comporta que garantís la sortida de sediments evitant així que l&apos;aigua es contamini.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1785</proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:46:57</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
