<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-04-09 07:32:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>69d73415b9c67756f1966719</_id>
<id>44934</id>
<titol>A Cal Bernadàs ensenyen de modus</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-cal-bernadas-ensenyen-de-modus</url>
<bibliografia><![CDATA[BARGALLÓ i CHAVES, Eva (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Editorial De Vecchi, SA. Barcelona. BAROJA, Pio (1933). Memorias de un hombre de acción. Humano enigma. Editorial Rafael Caro Raggio. Madrid, pàg. 126. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SAGARRA i DE SISCAR, Ferran de (1935). La primera guerra carlina a Catalunya. El Comte d&apos;España i la Junta de Berga, vol. 1. Editorial Barcino. Barcelona.]]></bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Dita referida a la casa de Cal Bernadàs que consta de diverses versions, segons qui l&apos;explica i que ens ha arribat per diverses fonts orals. La primera versió diu que a Cal Bernadàs, quan hi residia el Comte d&apos;Espanya, hi va anar un pobre a demanar caritat. Va pujar les escales de pedra del mas, va trucar a la porta i li va sortir el Comte d&apos;Espanya que en sentir que el pobre li demanava diners el va empènyer escales avall. El pobre, en més d&apos;una accepció del mot, anava repetint pels carrers del poble que a Cal Bernadàs &apos;n&apos;ensenyaven de modus&apos;. Una altra versió diu que el Comte d&apos;Espanya, resident a Cal Bernadàs era qui manava a les tropes carlines i feia de màxima autoritat al poble. Quan a algú se li havia de &apos;cantar la cartilla&apos;, esbroncar-lo o castigar-lo l&apos;enviaven a Cal Bernadàs i la gent al veure&apos;l ja deia que el desgraciat en qüestió anava a aprendre de modus. La tradició també ha recollit que el Comte d&apos;espanya va demanar al batlle de Casserres pa pel seu regiment en un temps molt limitat. Aquest va al·legar que seria impossible satisfe la demanda ja que es pastava a mà i no tenien temps suficient. El comte enfadat el va fer fora de la casa, escales avall, tot dient-li: &apos;Si no teniu pa, aneu-vos-en al cul de l&apos;infern&apos;. Però la fama del Comte d&apos;Espanya se la vaguanyar a pols i el record popular ha transformat els seus actes irònicament en aquesta dita, que ambé s&apos;ha traduit a la literatura. Així tenim el cas de Pio baroja (1933) que escriu: &apos;El conde de España te enseñará a ti los buenos modos. Y los chicos se echaban a temblar. El conde vivia en una casa grande de la calle Mayor, en casa de Gironella (sic); pero desde una semana antes se trasladó a Casserras, a una csa que se llamaba la casa Barnadas, con gran satisfacción de los bergadanos, que al menos no veian a su tirano tan de cerca&apos;. També Ferran de Sagarra (1935) esmenta l&apos;estada del comte d&apos;Espanya a Cal Bernadàs i el seu caràcter irascible i cruel.]]></descripcio>
<codi_element>08049-287</codi_element>
<ubicacio>Carrer Major, 31</ubicacio>
<historia><![CDATA[El Comte d&apos;Espanya fou enviat per comandar la Junta de Berga com a cap militar de l&apos;exèrcit carlí i intentar unificar les dues faccions enfrontades entre sí. Es va instal·lar a Casserres a la casa Bernadàs. Pel que sembla fou més conegut pels seus mètodes sanguinaris que no per les seves victòries militars. A Casserres es coneix el cas de Josep Fuster i Grau que fou sentenciat a mort pel Comte d&apos;Espanya, fou esquarterat, però abans li havien tallat una mà i el coll. Són nombrosos els seus propis soldats que va fer afusellar i les poblacions que va fer cremar per evitar que caiguessin en mans dels lliberals. Per totes aquestes arbitrarietats i d&apos;altres fou assassinat pels seus propis partidaris al congost de Tresponts.]]></historia>
<coordenades>42.0144400,1.8418800</coordenades>
<utm_x>404108</utm_x>
<utm_y>4652028</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08049</rel_municipis>
<municipi_nom>Casserres</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Tradició oral</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>61</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-04-09 07:07:33</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
