<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa62f0c5897be16b0db75b</_id>
<id>45082</id>
<titol><![CDATA[Forat d&apos;Estela / Forat R. 12 de Rasets]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-destela-forat-r-12-de-rasets</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;-ARMENDARIZ, J. (1979): &apos;Cim d&apos;Estel·la 64&apos;, a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 52-54. -FAURA I SANZ, M. (1908): &apos;Espeleologia. Coves y avenchs de Catalunya&apos;, a Geografia General de Catalunya, pàg. 249-278. -FAURA I SANZ, M. (1909): &apos;Recull espeleològich de Catalunya&apos;, Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): &apos;Catàlech Espeleològic de Catalunya&apos;. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -IÑIGO, G. (1976): &apos;Avenc Fred i Forat d&apos;Estela (Rasos de Peguera)&apos;, a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -JOLÍS, A.; SIMÓ, M. A. (1965); &apos;Alt Berguedà i Cardener&apos;, a Guia excursionista, 3ª edició, mapa 1-285, C.E.C Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIRET, F. (1997): &apos;Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.&apos;, a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -MONTORIAL, J, (1961): &apos;La espeleología en la provincia de Barcelona&apos;, a Catàlogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona, I&apos;, pàg. 9-13. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d&apos;Espeleologia. Barcelona. -VICENS, F.; MORELL, J. (1935): &apos;Història de la espeleologia a Catalunya&apos;, a Sota Terra, pàg. 9-13. -VVAA (1889): Lo Forat d&apos;Estela.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;El Forat d&apos;Estela es troba al cim del Roc d&apos;Auró, en concret al vessant sud. El roc és una formació geològica de conglomerats terciaris. Per arribar-hi cal dirigir-se a la Torreta o Roc de l&apos;Enginyer, on hi ha les antenes i el vèrtex geodèsic, d&apos;aquí es baixa per una canal, es passa al costat de les cavitat R.10 i R.11, fins trobar-nos amb el camí marcat que porta dalt del Roc d&apos;Auró. A la dreta hi ha un cable que facilita el descens fins la boca d&apos;entrada al Forat. La cavitat té uns 31 metres de recorregut amb un desnivell de -20 metres. La gran boca, d&apos;uns 7 metres d&apos;alçada per uns 1,70 metres d&apos;amplada, dóna a una rampa molt dreta (inclinació d&apos;uns 43º) i amb presència de gran quantitat de blocs i pedres despresses. A partir d&apos;aquí es continua fins a un pou vertical d&apos;uns 7,80 metres d&apos;alçada, al final del qual s&apos;assoleix el punt màxim d&apos;exploració. A l&apos;interior hi ha una petita fisura en la qual es percep la sortida de corrent d&apos;aire. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 )&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08050-141</codi_element>
<ubicacio>A la zona de Castellar del Riu</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Aquest avenc consta que és conegut des de temps immemorial.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.1270900,1.7874300</coordenades>
<utm_x>399777</utm_x>
<utm_y>4664598</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08050</rel_municipis>
<municipi_nom>Castellar del Riu</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45082-foto-08050-141-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Lúdic</us_actual>
<inspire_tipus><value>Xarxa natura 2000</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>Natura 2000</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Àrea especial de conservació</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Sara Simon Vilardaga</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del &apos;Catàleg espeleològic de Catalunya&apos; (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 ), on a més consta que també és denominat com a Forat R.12 de Rasets.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1785</proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 02:57:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
