<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5738e1242dd71009931d</_id>
<id>45121</id>
<titol>Antic pont del Cremallera</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-del-cremallera</url>
<bibliografia>BARTOLOMÉ, Florian (2002). Els ponts de Castellbell i El Vilar: El pont del cremallera de La Bauma; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 257, maig de 2002, pp. 8. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit.</bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Antic pont del Cremallera sobre la riera de Merà, fet de pedra, amb dos arcs, un de més gran i l&apos;altre més petit. Inclou un pas per accedir als horts que hi havia a l&apos;altre costat del pont. El mes de juny de 1892 s&apos;havia finalitzat l&apos;esplanació, ja eren fets els murs de contenció de pedra seca i s&apos;havia acabat de construir el pont de la riera de Merà, per on el 27 de juny hi passà aquella primera locomotora. Sabem que el 6 d&apos;agost de 1892 el senyor Joan Puig, amo del mas Puig del Vilar, va cobrar dotze duros pels vint metres de pedra que havia proporcionat per a fer el &apos;Muro del cami de baycha a la Estasio del trenvia de Monserrat&apos;. Entre els fusters que treballaren en aquella obra podem destacar el senyor Pere Masats i Trullàs, de la Bauma, que a l&apos;era de cal Genovès construí les cintres de fusta per a la construcció dels arcs del pont.]]></descripcio>
<codi_element>08053-24</codi_element>
<ubicacio>La Bauma</ubicacio>
<historia><![CDATA[El Cremallera s&apos;inaugurà el 6 d&apos;octubre de 1892; amb un tren especial de la Companyia del Nord, que va sortir de Barcelona a les 5.53 h del matí i va arribar a l&apos;estació de Castellbell i el Vilar a les 8.18 h. Allí els esperava un tren especial del Cremallera amb la locomotora número 5 i el cotxe A-1, adornat amb l&apos;escut de Catalunya, que transportà les autoritats al monestir de Montserrat, on arribaren a les 9.11 h. El servei regular s&apos;inicià el mateix dia de la inauguració i sabem que fins el 31 de desembre l&apos;utilitzaren 8.575 viatgers. Quan la Companyia del Nord va instaurar un servei de trens accelerats entre Barcelona i Castellbell i el Vilar, el nombre de passatgers del Cremallera augmentà molt. Aleshores l&apos;enllaç amb l&apos;estació del Cremallera es feia mitjançant una llarga escalinata i l&apos;empresa intentà facilitar l&apos;accés amb un servei gratuït d&apos;equipatges a lloms d&apos;ase. Malgrat tot, l&apos;any 1902, quan ja era Julià Fuchs i Liegme l&apos;enginyer cap d&apos;explotació, s&apos;iniciaren els estudis per a prolongar la línia fins a l&apos;estació del Nord. El senyor Fuchs va presentar dos projectes, una via en forma de bucle, que provocaria unes grans despeses, ja que obligava a construir alts talussos, o una via en forma de cul-de-sac, que era més econòmica i que acabà imposant-se. El projecte definitiu es presentà a la primeria del 1904, el mes de febrer de 1905 començaren a instal·lar la via i s&apos;autoritzà l&apos;explotació del nou recorregut el mes de novembre. Durant la Setmana Tràgica el Cremallera i el Ferrocarril del Nord deixaren de funcionar, reprenent-ne el servei el 3 d&apos;agost de 1909. Mentre a Montserrat fracassaven els intents de perllongar el tren Cremallera fins a l&apos;ermita de Sant Jeroni, passant per la de Sant Miquel, segons un projecte presentat l&apos;any 1912, a Castellbell i el Vilar s&apos;inaugurava la nova estació de la Companyia del Nord el 14 de juliol de 1913. Les vies del tren Cremallera estaven situades a l&apos;oest de l&apos;estació i ocupaven l&apos;espai entre aquesta i el mur de contenció, mentre que la nova cotxera fou construïda a tocar del túnel del ferrocarril de Nord, sobre una extensió de 400 metres quadrats i a la que s&apos;hi accedia per un carro transbordador, amb tres vies i una capacitat per a nou cotxes de viatgers. Al seu costat hi havia un gran dipòsit d&apos;aigua que es va posar sobre un basament construït amb blocs de formigó.]]></historia>
<coordenades>41.6210500,1.8658400</coordenades>
<utm_x>405516</utm_x>
<utm_y>4608324</utm_y>
<any>1892</any>
<rel_municipis>08053</rel_municipis>
<municipi_nom>Castellbell i el Vilar</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45121-foto-08053-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45121-foto-08053-24-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Obra civil</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló i Laura Bosch</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Algun any s&apos;hi havia representat un pessebre vivent.]]></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>49</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.5</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:52:08</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
