<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-31 06:02:21</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a1bae0b489fef4f56755cf1</_id>
<id>45221</id>
<titol>Masoveria del Borràs</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-borras</url>
<bibliografia>GARZÓN i MANZANO Montserrat (1987). Història de la fàbrica de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. Castellbell i el Vilar. MASATS i LLOVER, Joan (1997). Història de la indústria tèxtil a Castellbell i el Vilar. Castellbell i el Vilar: el Brogit. SERRA, Rosa (2000). Les colònies tèxtils a Catalunya. Manresa: Fundació Caixa Manresa; Angle. (Patrimoni artístic de la Catalunya central; 8).</bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[La masoveria de la fàbrica és una caseta situada a l&apos;extrem oriental del polígon, contemporània a la fàbrica i és on vivia el masover dels horts de l&apos;amo, que també feia de jardiner. És una construcció delicada, de planta quadrangular i de planta baixa i golfes que s&apos;aixeca sobre una plataforma. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent, però en direcció a la fàbrica. L&apos;edifici combina el maó vist, amb els paraments llisos i recreixements a modus de trenca aigües.]]></descripcio>
<codi_element>08053-124</codi_element>
<ubicacio>Fàbrica del Borràs</ubicacio>
<historia><![CDATA[La colònia industrial Borràs se situà a l&apos;actual nucli de Castellbell i el Vilar. Consistia en un conjunt d&apos;edificacions creades al voltant de la fàbrica tèxtil. Les construccions més importants i que avui dia encara resten són: la pròpia fàbrica, la Torre de l&apos;Amo, els habitatges dels treballadors, la masoveria, la resclosa amb el canal i el Casino Borràs. El senyor Oleguer Borràs i Castelltort, natural d&apos;Igualada, es traslladà a Manresa, on es casà amb Ignàsia Pons, filla d&apos;un veler. Aquesta família creà una societat que inicialment començà la seva activitat industrial a Sant Joan de Vilatorrada, per traslladar després la maquinària a les noves naus aixecades al terme de Castellbell i el Vilar. Els edificis per a dues fàbriques s&apos;aixecaren a tocar del riu Llobregat, en terres de les masies del Genovès i del Puig i a les darreries del 1876 eren gairebé acabades, així com els habitatges per als obrers. El 18 d&apos;abril de 1877 la primera fàbrica s&apos;arrendà a Josep Salgot i la segona, tres mesos més tard, als germans Frederic i Jaume Ricart, fabricants de Barcelona. Més amunt de les fàbriques hi passava un camí veïnal, que anava des de la carretera de l&apos;estació del Nord a Montserrat, el qual fou arranjat fins aproximadament la Casa Cremada, transformant-lo en camí de carro. Més endavant fou convertit en carretera, a l&apos;entorn de l&apos;any 1881, fins que amb el Pont Nou del Burés s&apos;aconseguí una millor comunicació amb la ciutat de Manresa. Als seus costats nasqué el barri, construint-se originalment dos grups de cases, de 24 pisos cadascun, corresponents a cadascuna de les fàbriques, separats per un espai d&apos;accés al camí que baixava cap a les fàbriques, que tenia una font adossada a cada paret. Anys més tard es tancà aquell accés, que fou ocupat per una botiga i una fonda, que és l&apos;actual botiga del Riera. Sabem que l&apos;any 1900 ja hi havia edificada la Casa del Cap, més endavant coneguda com la Torre de l&apos;amo del Borràs, on aquests hi passaven temporades. Amb el temps, hi fou instal·lat un col·legi de monges. Alguns particulars començaren a construir les seves cases a l&apos;altra banda del camí, amb la particularitat de que algunes foren construïdes tan arran de camí, que només deixaren un espai de sis metres per la carretera. Calgué l&apos;aplicació de la normativa de la Diputació que obligava un espai de dotze metres, per fer que fossin enderrocades l&apos;any 1937. No trigà en instal·lar-s&apos;hi un forn de pa i les tavernes de cal Brunet i cal Botero. No fou fins a l&apos;any 1922 que fou inaugurat el Casino del Borràs. La fàbrica, que des de l&apos;any 1935 s&apos;anomenava Manufactures Borràs SA, comptava amb 18.000 fusos de filats i amb 150 telers l&apos;any 1955, tot plegat amb una plantilla de 500 treballadors. La fàbrica estava dividida en quatres seccions: la secció de Filatura, amb trinxadores, batans, cardes, manuars, pentinadores i metxeres; la secció d&apos;Acabats, amb màquines dedicades a la preparació del fil, contínues de torçar, dobladores de fil, cabdelladores dobles de teler, màquines de gasejar fil i enconadores; la secció de Teixits, amb encarretadores, ordidors mecànics i de faixa, màquines de bitlles, encoladores i telers; finalment, la secció de Serveis Auxiliars, amb els diversos tallers, mecànic, fusteria, eletricistes, pintura i laboratoris. Com diu Montserrat Garzón, l&apos;any 1967 la fàbrica fou comprada per Enric Carrera i Ochoa, un industrial oriünd de Vilassar de Mar, i l&apos;any 1985 es fusionaren les indústries de Manufactures Borràs SA i Torçats Ibèrics, adoptant el nom de Torçats Ibèrics SA.]]></historia>
<coordenades>41.6281600,1.8618200</coordenades>
<utm_x>405191</utm_x>
<utm_y>4609118</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08053</rel_municipis>
<municipi_nom>Castellbell i el Vilar</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45221-foto-08053-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45221-foto-08053-124-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló i Laura Bosch</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>Destaca el porxo de la façana de ponent amb columnes de maons i encavallada de fusta.També destaca el colomar que hi ha uns metres al nord.</observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-31 05:42:03</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
