<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-31 06:02:21</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a1bae0b489fef4f56755cf4</_id>
<id>45224</id>
<titol>Sireni de Sant Cristòfol</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-de-sant-cristofol</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;ALMERA, JAUME (1896). &apos;Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.&apos;. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D&apos;AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. &apos;El sireni de Montserrat. Síntesi històrica&apos;. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). &apos;Cursillos y Conf.&apos;. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).&apos;La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l&apos;Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.&apos;. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. &apos;Catálogo de holotipos&apos;. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. &apos;Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.&apos;. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. &amp;amp; VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. &amp;amp; VÍA-BOADA,L. (1985). &apos;Sirenios actuales y fosiles&apos;; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). &apos;Troballa d&apos;un mamífer fòssil de l&apos;eocè. Nota preliminar&apos;; dins Butlletí de l&apos;Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http://museugeologic.blogspot.com.es/2013/05/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>42-39 mil.</centuria>
<notes_conservacio>Les restes fòssils del Prototherium montserratense es conserven i estan exposades en el MGSB (holotipus 44892 MGSB).</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Troballa casual al veïnat de Sant Cristòfol d&apos;un fòssil. Es tracta d&apos;un conjunt molt complert de restes òssies d&apos;un sireni, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L&apos;exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina. La cartografia geològica de l&apos;IGC atorga a la formació a on es troba el jaciment l&apos;epígraf PEm, d&apos;edat Bartonià (Eocè inferior): margues blaves fossilíferes amb limolites vermelles. La roca encaixant del sireni del MGSB està constituïda per gresos limolítics gris blavosos amb ciment calcari. Segons la memòria dels Drs. Via i Gibert aquest nivell es defineix de margues amb potència de 65 cm i cabussament moderat (15º) cap al NW. En el camp s&apos;observa que la finca de l&apos;excavació ha estat explanada i afloren margues i limolites gris blavoses, i en la seva vora nord aflora per damunt d&apos;aquests materials un nivell de gresos calcaris ocres a grisos molt bioclàstics, amb abundant presència de fauna invertebrada marina (foraminífers, equinoderms, mol·luscs bivalves, gasteròpodes, coralls, etc), que té cabussament moderat cap al NW i una potència entre 50 cm i 1 m. La granulometria també es fina, però la gran quantitat de foraminífers i bioclastes enganya en aquest sentit. Aquest nivell conforma la superfície no remoguda del terreny veí. Es tracta de dos litologies que presenten diferències, i amb la informació disponible es difícil de saber si el nivell del sireni es una gradació lateral dels gresos bioclàstics ocres, o es tracta de seqüències deposicionals sobreposades. Actualment es coneixen dos gèneres representatius: el Dugong, adaptat al medi marí i localitzable a les costes de l&apos;oceà Índic; i el Manatí, que pot viure tan al mar com als rius de l&apos;Amèrica tropical o Àfrica.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08053-127</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Carrer de la Font de l&apos;Alba (Urbanització Mas Enrich parcel·les 186, 187 i 188)]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La troballa d&apos;aquest fòssil es produeix el març de 1982, per part d&apos;Isidre Gurrea, membre de l&apos;Institut Català de Minerologia i Gemologia. L&apos;ICMG ho posa en coneixement del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona (MGSB). Davant la difusió de la notícia (roda de premsa de la presentació d&apos;Expominer 1984, La Vanguardia 26/10/84, 27/10/84, 8/11/84 i 27/10/84) i de diversos intents d&apos;espoli evitats pel veí de la finca, el senyor Ladrón de Guevara, s&apos;aconsegueix finançament per part del SGC i es sol·licita autorització a la Direcció General del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la Generalitat, que és atorgada per resolució del Director General del Patrimoni Artístic Sr. Antoni Pladevall de 25 d&apos;octubre de 1985. L&apos;excavació, realitzada per una desena de persones, és codirigida pels Drs. Lluís Vía, Director del MGSB i Josep Gibert, Director de l&apos;Institut de Paleontologia Miquel Crusafont (actual ICP), que es realitza entre els mesos de novembre i desembre de 1985, presentant-se la memòria en el mes de març de 1986 (DGPC, memòria núm. 3319).&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.6442800,1.8175700</coordenades>
<utm_x>401530</utm_x>
<utm_y>4610958</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08053</rel_municipis>
<municipi_nom>Castellbell i el Vilar</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Paleògen|Cenozoic</estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia>Jaciment paleontològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-01-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló i Laura Bosch</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Jaciment paleontològic a on s&apos;ha definit l&apos;holotipus de sireni Prototherium montserratense. Posteriorment s&apos;ha qüestionat aquesta classificació taxonòmica, Domning (1996) i Bizzotto (2005) opinen que el Sireni de Sant Cristòfol ha de ser classificat com Prototherium intermedium Bizzotto (1983) atesa la variabilitat morfoestructural cranial d&apos;aquesta espècie, restant actualment la controvèrsia sobre si es tracta d&apos;una nova espècie diferent del Prototherium intermedium o una subespècie d&apos;aquest. La correcció de Domning ha estat recollida per Calzada i Urquiola (1997) en &apos;Primer suplemento al catálogo de holotipos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona&apos;.]]></observacions>
<codi_estil>124|123</codi_estil>
<codi_tipologia>1792</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-31 05:42:03</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
