<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-31 06:02:21</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a1bae0b489fef4f56755cf9</_id>
<id>45229</id>
<titol>Goigs a llaor de Sant Jaume apòstol</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-jaume-apostol</url>
<bibliografia><![CDATA[ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L&apos;Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books.]]></bibliografia>
<centuria>XVII-XXI</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Goigs a llaor de Sant Jaume, Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar. Tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vic, i que diuen així: Com la mística florida,/ d&apos;un passat meravellós: / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Puix teniu vostra capella / tan a prop de Montserrat, / i en aquesta terra bella / tants de segles heu passat, / ara el poble no us oblida; / venerant-vos és sortós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Oh Sant Jaume! Glòria immensa / d&apos;aquest món Vós vau alçar. / En el cel hi ha la credença / dels estels de vostre altar./ A seguir-vos ens convida, / quan el cor és delitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Fill del Tro us anomenava / Jesucrist, Nostre Senyor. / Dins aquesta pensa esclava / féreu crit lliberador / Cant immens de nova vida ( d&apos;un futur ple de clarors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. En la mort, posàreu saba / per la nostra eternitat, / i una joia que no acaba / tota feta de bondat. / Vau atrobar com una eixida / del reialme dels Dolors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. A la dreta o a l&apos;esquerra, / podreu seure amb el bon Déu. / Vostra lluita sense guerra, / fon dels cors tota la neu. / Des del Cel apar que ens crida / sota un iris de colors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. De Betsaida a Compostela / per quants llocs heu aminat / L&apos;esperit només anhela /seguir el rastre que heu deixat! / I aquí sou, sense mentida, / en mis l&apos;aire sanitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Quan la veu de la campana / s&apos;escampa per l&apos;infinit, / ja a la terra catalana / tot hi vibra de neguit; / la vera Fe és enaltida, / i amb ressò tan gloriós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Si la serra és solitària / dins l&apos;oreig o tempestat, / lentament ve la pregària / dels qui són a la ciutat. / I la idea emperesida, / puja, digna, cap a Vós. / / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Des de l&apos;ermita recremada / de tant sol i de tant vent, / escampeu per l&apos;encontrada / vostra Amor, eternalment. / i la terra és agraïda, / i us encensa amb ses olors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. La comarca us implora / i amb constància us és fidel. / de tres pobles sou l&apos;aurora / i el camí que porta al Cel. / Romanins treuen florida / vora els murs cercant redós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. V. Ora pro nobis beáte Jacóbe. / Ut digni efficiámur promissiónibus Christi. / OREMUS / Esto Dómine, plebi, tuae sanctificátor et custos: ut beáti Jacóbi Apóstoli tui muníta praesídiis, et conversatióne tibi pláceat, et secúra mente desérviat. / per Dóimun Nostrum. /]]></descripcio>
<codi_element>08053-132</codi_element>
<ubicacio>Sant Jaume de Castellbell</ubicacio>
<historia><![CDATA[Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s&apos;explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se&apos;n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d&apos;aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d&apos;aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.]]></historia>
<coordenades>41.6482800,1.8064300</coordenades>
<utm_x>400608</utm_x>
<utm_y>4611414</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08053</rel_municipis>
<municipi_nom>Castellbell i el Vilar</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani|Modern|Popular</estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Música i dansa</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló i Laura Bosch</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Goigs amb partitura al final de pàgina. Editat amb llicència eclesiàstica l&apos;any 1962. El text és de Salvador Cutchet i Moneu, que va guanyar els Jocs Florals de l&apos;any 1962, celebrats a Perpinyà (França), amb la presentació d&apos;aquesta poesia.La música de Mn. Josep Maideu i Auguet, Prevere. Els dibuixos de Ricard Vives i Sabaté. L&apos;edició va ser patronicada per Jeroni Monjonell  i Martinell.Al revers del goigs hi ha el segell, en gran, de l&apos;estampador i xilògraf, Ricard Vives i Sabaté. La sèrie estava limitada en 3 exemplars en pergamí, pintats, signats i numerats; 5 exemplars en cartolina blanca de fil, Guarro, pintats, signats i numerats; 100 exemplars en paper Offset, orla de color vermell, signats i numerals i finalment 750 exemplars en paper setinat de color blanc. Es van estampar amb una premsa marca &apos;Stanhope&apos;, centenària, al seu obrador de la Rambla José Antonio, número 18 de Vilanova i la Geltrú. L&apos;exemplar que es conserva a l&apos;Arxiu Gavin  porta el número 245.]]></observacions>
<codi_estil>98|94|119</codi_estil>
<codi_tipologia>62</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-31 05:42:03</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
