<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-22 06:53:14</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a6047c6a446553e0c2ad9e1</_id>
<id>45278</id>
<titol>Veïnat de Sant Cristòfol</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sant-cristofol</url>
<bibliografia><![CDATA[ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L&apos;Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books.]]></bibliografia>
<centuria>XI-XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[El poble de Sant Cristòfol està situat a l&apos;extrem sud-oest del terme municipal de Castellbell i el Vilar, limitant amb Marganell. Els límits geogràfics i humans són difícils de determinar. Però a grans trets el límit septentrional més significatiu és la riera de Marganell; al sud, els boscos de Martorell i el Prat, als peus del massís de Montserrat; per llevant, els boscos del Pinsà; i la Creu, a l&apos;oest, la serra del Morral i el torrent del Font separen Castellbell i Marganell. Es tracta d&apos;un veïnat disseminat de masos i masies dedicades en origen al camp. L&apos;eix vertebrador del territori i els seus habitants ha estat, des d&apos;antic, l&apos;església de Sant Cristòfol; amb la casa de l&apos;ermità annexa. Darrera hi ha el petit cementiri. Es troba a l&apos;inici d&apos;una lleugera elevació on s&apos;han anat edificant cases aïllades i, excepcionalment, alguna agrupació de dues, tres o quatre cases. En primer terme i a mida que anem voltant l&apos;església pel sud, ponent i nord, ens trobem cal Sileta, ca l&apos;Isidre, cal Casanovas, cal Noi del Prat, cal Jepet de la Calsina o cal Pascol. En el Pla de Sant Cristòfol hi ha la Sala, que és la seu de l&apos;Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol, autèntic pal de paller social del poble, des de 1886.]]></descripcio>
<codi_element>08053-181</codi_element>
<ubicacio>Sant Cristòfol</ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;any 1114 ja existia com a parròquia de la diòcesis de Vic. Per tant, cal entendre que hi havia un poblament dispers de masos amb una població prou important com per crear una parròquia; sota la jurisdicció del castell, documentat des del 924. Aquell poblament seria l&apos;antecedent de l&apos;actual amb les variacions que el pas dels segles hagi pogut provocar. Dues de les cases més antigues dels seus encontorns són la Calcina, del terme de Marganell, i el Molí de l&apos;Alzina, els amos del qual també posseeïen la casa de la quadra de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat. En el fogatge de 1553 s&apos;anomenen les masies de l&apos;Enric, el Plaià, el Carner i el Pujol, que és del terme de Marganell. Entre les més antigues s&apos;hi poden afegir Ferreroles Vell, el Prat i el Ros.]]></historia>
<coordenades>41.6391700,1.8181800</coordenades>
<utm_x>401573</utm_x>
<utm_y>4610389</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08053</rel_municipis>
<municipi_nom>Castellbell i el Vilar</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani|Modern|Medieval|Popular</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló i Laura Bosch</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[La majoria, per no dir totes les cases, tenen un o dos cups, que és el nom que reben aquí les tines. Hem pogut visitar una d&apos;aquestes cases, construïdes a partir del segle XVIII i XIX (cal Jepet de la Calsina). La seva distribució pot servir d&apos;exemple per altres cases. A la planta baixa hi trobem un espai d&apos;accés i distribució al celler i l&apos;escala de pujar. També serveix per guardar-hi atuells del camp. En el celler hi trobem les botes que es feien directament dins i la boixa de la tina. Un cos annex al costat servia de quadra per la mula o el matxo. La porquera anava a continuació. En el primer pis hi havia el menjador i la cuina i alguna habitació. La part de dalt eren les golfes.]]></observacions>
<codi_estil>98|94|85|119</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-22 06:32:06</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
