<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-22 06:53:14</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a6047c8a446553e0c2adaa2</_id>
<id>45476</id>
<titol>Barraca de Viladoms de Dalt</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladoms-de-dalt-3</url>
<bibliografia><![CDATA[MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). &apos;Les barraques de vinya al terme municipal d&apos;Artés (Pla de Bages)&apos;; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). &apos;Barraques i tines, construccions per a la vinya&apos;; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). &apos;La tècnica de la pedra seca. La construcció popular&apos;; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). &apos;La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició&apos;; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.]]></bibliografia>
<centuria>XVIII-XIX</centuria>
<notes_conservacio>La manca de llosa de tancament i el trencament de la llinda davantera està provocant que de mica en mica la barraca faci moviment, de manera que sense una restauració, el seu esfondrament és inevitable.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Barraca de pedra seca ubicada en el cap d&apos;una vall situada entre les terres de Viladoms de Dalt i el bosc del Puig. Per accedir-hi cal transitar per la carretera BV-1273, i en el punt quilomètric 2 (PK-2), entrar per un corriol, resseguint el rasot del Puig per la seva llera dreta. La barraca està situada al bell mig d&apos;unes feixes ermes, per sota d&apos;una cinglera murada. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són de mida grossa a mitjana sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s&apos;han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l&apos;oest, amb una doble llinda, plana. La davantera està partida. Els brancals són rectes, d&apos;aspecte monumental. Mesura 1,25 metres d&apos;alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,80 metres (muntant esquerra) i de 0,60 metres (muntant dret). La coberta és de volta per aproximació de filades, amb la volta de tancament desplaçada per on entra la pluja. A l&apos;exterior ha perdut algunes de les lloses característiques del voladís i una part de la terra de recobriment. A l&apos;interior, a la part frontal, hi ha un doble tinell superposat.]]></descripcio>
<codi_element>08053-379</codi_element>
<ubicacio>Rasot del Puig</ubicacio>
<historia><![CDATA[La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l&apos;ús de la pedra sense treballar i sense cap material d&apos;unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s&apos;utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d&apos;una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l&apos;aparició de les barraques són: un increment de l&apos;àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d&apos;aixopluc i magatzem d&apos;eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d&apos;un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d&apos;aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d&apos;aprofitament de l&apos;espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d&apos;una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s&apos;amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l&apos;existència de quadrilles de &apos;barracaires&apos; itinerants, els &apos;sardans&apos;, o el propi pagès. L&apos;existència del sardans s&apos;ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d&apos;homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.]]></historia>
<coordenades>41.6349000,1.8761800</coordenades>
<utm_x>406397</utm_x>
<utm_y>4609851</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08053</rel_municipis>
<municipi_nom>Castellbell i el Vilar</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45476-foto-08053-379-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45476-foto-08053-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45476-foto-08053-379-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Contemporani|Modern|Popular</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló i Laura Bosch</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Barraca inventariada per l&apos;Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi  7142.La situació d&apos;aquesta barraca és excepcional, protegida per penya-segats, i amb la muntanya de Montserrat al davant, com a mirador.]]></observacions>
<codi_estil>98|94|119</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-22 06:32:08</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
