<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-07-22T06:53:14TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a6047c8a446553e0c2adac0
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[45506]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca de la coma de Santa Maria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-coma-de-santa-maria]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). &#039;Les barraques de vinya al terme municipal d&#039;Artés (Pla de Bages)&#039;; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). &#039;Barraques i tines, construccions per a la vinya&#039;; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). &#039;La tècnica de la pedra seca. La construcció popular&#039;; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). &#039;La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició&#039;; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XVIII-XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[El senyor Marcel·lí Puigdellívol ajudat d&#039;altres persones que cada any pugen al cim per la planta del pessebre, intenten consolidar i mantenir aquesta barraca emblemàtica.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt del turó de l&#039;Escletxa, a la carena dels Pivents. El turó limita amb el municipi de Rellinars per seu vessant de migdia Es tracta d&#039;una construcció de planta circular, d&#039;1,80 metres de diàmetre interior, aixecada damunt d&#039;una solera de conglomerats. Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a petita, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s&#039;han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,10 metres d&#039;alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, amb volta de tancament. A l&#039;exterior ha perdut una bona part del voladís característic així com una el recobriment de terra característica. A l&#039;interior, entrant a mà dreta té un doble tinell superposat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08053-409]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Turó de l&#039;Escletxa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l&#039;ús de la pedra sense treballar i sense cap material d&#039;unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s&#039;utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d&#039;una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l&#039;aparició de les barraques són: un increment de l&#039;àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d&#039;aixopluc i magatzem d&#039;eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d&#039;un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d&#039;aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d&#039;aprofitament de l&#039;espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d&#039;una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s&#039;amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l&#039;existència de quadrilles de &#039;barracaires&#039; itinerants, els &#039;sardans&#039;, o el propi pagès. L&#039;existència del sardans s&#039;ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d&#039;homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.6285300,1.8864300]]></content:encoded><content:item>407242</content:item><content:item>4609133</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08053/format/rdf-xml" /><content:item>Castellbell i el Vilar</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Contemporani|Modern|Popular]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Montlló i Laura Bosch]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Barraca inventariada per l&#039;Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi  5272.En aquesta barraca des de l&#039;any 1999, Un parell de diumenges abans de Nadal, s&#039;hi puja un pessebre, que els caminants porten al seu torn. En aquest turó hi ha un punt geodèsic de l&#039;Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[98|94|119]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/7/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>