<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-14 05:03:19</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a55a2013b7798646a3436cb</_id>
<id>45639</id>
<titol>Remeis per curar llagues</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-per-curar-llagues</url>
<bibliografia><![CDATA[MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l&apos;Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d&apos;Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona.]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d&apos;en Pere del Gall]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. Hi trobem dos remeis que Pere Frontera utilitza per les llagues; un primer &apos;para llagas y á un que sean de mala especia&apos; i un altre &apos;para curar llagas por rebeldes que sean&apos;. El primer diu així: &apos;Tomaras una libra de ojas tiernas del tabaco las picaras bien. tres onsas de pes grega tres onsas de será nueva, tres onsas de aceite de oliva opondras á cocer aste que el sumo del tabaco este consumido, y entonces pondrás tres onsas de trementina, y cuan aya hervido un poco colalo y esprimalo bien y aplícalo ace milagros. // Tomaras una porción crecida de aceitunes de laürel y una porción de ojas id. y lo picaras bien y lo pones á hervir y que hirbe mucho y la grasa que saca á flor de agua la recojes con una cuchara y la pones en una botella y aquello es la aceite fina de laürel y sirve para lo siguiente. por falta de mabámen (?) a los nerbios es bueno para los paralitichs para dolor de oreja gotas y tabien los que lo chupan poniéndolo en sima la natura de la mujer le provoca lo mes y bien untado sobre de dicha le ace salir lo llit cuando aparido&apos;. A la pàgina següent diu: &apos;Tomese en güento de la Abera (?) y se hasen cuatro tiras de un rapo de tela fina y se en papan bien de dicho engüento y se ponen alrededor de la llaga y el medio unas i las untades del mismo y bien bendado es cura radical&apos;.]]></descripcio>
<codi_element>08053-542</codi_element>
<ubicacio>El Vilar</ubicacio>
<historia><![CDATA[Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de &apos;curandero&apos; de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l&apos;avortament, per curar el tifuls, el mal d&apos;estomac, les llagues a la boca, l&apos;escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l&apos;anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa]]></historia>
<coordenades>41.6335500,1.8614000</coordenades>
<utm_x>405164</utm_x>
<utm_y>4609717</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08053</rel_municipis>
<municipi_nom>Castellbell i el Vilar</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Tècnica artesanal</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló i Laura Bosch</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Aquesta llibreta és l&apos;únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d&apos;en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>60</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-14 04:42:09</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
