<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5765e1242dd710099b1b</_id>
<id>46206</id>
<titol>Trinxeres de la Costa de Balaguer</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-la-costa-de-balaguer</url>
<bibliografia>http://bit.ly/1VUiBLg</bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[La vegetació i l&apos;acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Trinxeres de la Guerra Civil que ressegueixen la cresta de les elevacions al nord del nucli de Castellfollit de Riubregós, un punt privilegiat per al control de la carretera i del pas del riu Llobregós. Les trinxeres, actualment erosionades per l&apos;acció del clima i la proliferació de vegetació, tenen una amplada aproximada d&apos;1 m, i una fondària d&apos;uns 50 cm que es veu incrementada pel parapet de terra i pedres al costat que mira al sud. El traçat és sinuós, tant per adaptar-se a l&apos;orografia com per incrementar la seguretat davant les detonacions. La longitud total del sistema pot aproximar-se als 2 km. Per la seva ubicació, formen part de la línia de defensa L3 projectada per l&apos;Estat Major de l&apos;Exèrcit Popular l&apos;abril de 1938, i van ser atacades per l&apos;exèrcit sollevat el 22 de gener de 1939.]]></descripcio>
<codi_element>08060-51</codi_element>
<ubicacio>Costa de Balaguer</ubicacio>
<historia><![CDATA[L&apos;avanç del front de l&apos;Ebre, el març de 1938, va trencar en dos el territori republicà. El mes d&apos;abril, l&apos;Estat Major Central de l&apos;Exèrcit Popular va reaccionar emetent unes directives per traçar successives línies de defensa d&apos;oest a est (anomenades L1, L2, L3, L4, L5 i L6), de les quals només se&apos;n va completar la primera meitat. L&apos;ofensiva de l&apos;exèrcit sollevat va començar a finals de desembre de 1938. En pocs dies van trencar la L1 per Tremp, la Baronia, Balaguer i Faió. Transgredida aquesta línia, en els dies immediats van seguir avançant cap a l&apos;est (Artesa de Segre cau el 4 de gener de 1939 i les Borges Blanques el 5 de gener). A mitjans de gener, malgrat la presència de les divisions de l&apos;Exèrcit Popular i les voladures de ponts que anaven deixant darrere seu, l&apos;exèrcit franquista ja es trobava en disposició d&apos;assaltar la L2: el 16 de gener cau Ponts, i el 17 Cervera i Ciutadilla. Des d&apos;aquestes dues línies d&apos;avanç, per la Noguera i la Segarra, la vall del Llobregós estava totalment exposada. L&apos;exèrcit franquista va entrar al terme de Castellfollit venint d&apos;Ivorra, el dia 21 de gener al matí. Abans d&apos;arribar al poble, van trobar un avanç defensiu que els va fer aturar, però van anar prenent posicions a tot el marge oest del termesense passar a la riba dreta del Llobregós. L&apos;endemà, dia 22, hi va haver l&apos;enfrontament més intens, amb l&apos;exèrcit republicà instal·lat a les elevacions al nord del riu. Part de l&apos;exèrcit franquista va poder passar el Llobregós més al nord, d&apos;amagat, impedint la voladura del pont. Quan van arribar a les cotes altes, trinxera rere trinxera, els defensors ja n&apos;havien marxat. En total, els enfrontaments a Castellfollit van deixar 83 morts al bàndol republicà, i 2 al franquista. El 22 de Gener també va caure Igualada davant l&apos;avanç de tropes vingudes des de Montblanc; aquella mateixa nit, el comandament de l&apos;Exèrcit Popular va ordenar l&apos;abandonament de la L-3 i la retirada a posicions de la L4, que realment no havia estat acabada de construir.]]></historia>
<coordenades>41.7815500,1.4355600</coordenades>
<utm_x>369993</utm_x>
<utm_y>4626705</utm_y>
<any>1938</any>
<rel_municipis>08060</rel_municipis>
<municipi_nom>Castellfollit de Riubregós</municipi_nom>
<tipus_acces>Difícil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46206-foto-08060-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46206-foto-08060-51-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Element arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Xavier Bermúdez López</autor_fitxa>
<autor_element>Exèrcit republicà</autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>47</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>6</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:52:53</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
