<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-05-28T05:52:26TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a17b743241bfa4b2234ecfd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[48194]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Aqüeducte de la Societat General d&#039;Aigües de Barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-societat-general-daigues-de-barcelona]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). &#039;El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l&#039;obra pública&#039;. XI Trobada d&#039;Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d&#039;Estudis Vilassarencs, p. 114-116. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.03/080. COMPAÑÍA DE AGUAS DE BARCELONA (1873). Aguas de Dos-Rius. Barcelona: La Compañía, p. 6-9. JO, Josep (1988). &#039;Comunitat d&#039;usuaris de l&#039;aigua&#039;. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). &#039;El medi natural: Les Aigües (II)&#039;. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RAMIS NIETO, Josep. &#039;La ruta de l&#039;aigua: un recorregut per l&#039;aqueducte de Dosrius a Barcelona&#039;. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d&#039;agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. &#039;Palau, García y Compañía. L&#039;aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l&#039;aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)&#039;. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 de setembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l&#039;aigua, el nostre signe d&#039;identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XIX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Conjunt de galeries i barratges o preses subterrànies que transportaven les aigües de Dosrius cap a les poblacions de Mataró i Barcelona. Les galeries d&#039;absorció i conducció d&#039;aigua estan cobertes amb voltes d&#039;arc de mig punt, amb els murs revestits amb peces ceràmiques. Presenten unes obertures laterals per captar l&#039;aigua que es filtra i estan controlades mitjançant pous i casilles, majoritàriament bastits en maons. Aquest sistema està format per tres grans barratges o preses subterrànies: el de Batllori (a la masia de ca l&#039;Estapé), amb 73 contenidors al seu recorregut i l&#039;aigua circulant mitjançant la Galeria Vella, i els de Xullat i Tarau (prop de la masia de can Tarau), amb 17 contenidors a través de la Galeria Nova. Ambdues galeries estan enllaçades a la Casilla Courtin. Des d&#039;aquest punt, continuen com a dues conduccions independents en paral·lel a la riera de Dosrius, travessant el Molí de can Terrades i la masia de can Gemir, fins a la Casa Nova, moment en que s&#039;uneixen en una sola conducció que marxa en direcció Argentona i Mataró. Destaca la casilla de ca l&#039;Estapé, arquitectònicament molt semblant a la Courtin, i els pous dels camps de la masia de can Pinsana i de can Martorell (amb la seva mina), el de can Tarau i, probablement, un dels pous de la masia de can Terrades del Molí.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08075-284]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Terme municipal de Dosrius]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Fins a mitjans del segle XIX, l&#039;abundància d&#039;aigua a l&#039;aqüífer de Dosrius formava inundacions i aiguamolls en diverses zones del terme. En aquest sentit, l&#039;any 1857 es va formar la companyia Palau, García y Compañía, una societat mataronina que pretenia captar i conduir les aigües de la conca hidrogràfica de Dosrius fins a Mataró. L&#039;any 1862 van obtenir el dret a l&#039;aprofitament de l&#039;aigua del subsòl dosriuenc, per part del Ministeri de Foment. L&#039;any 1867, aquesta societat va vendre els mateixos drets a la Companyia d&#039;Aigües de Barcelona, una societat belga constituïda per conduir l&#039;aigua de Dosrius fins a Barcelona. Els drets de concessió i la titularitat a la Societat General d&#039;Aigües de Barcelona (SGAB), sobre la totalitat de l&#039;aigua de les lleres de Dosrius, Canyamars, el Far i Rials, data del 8 d&#039;abril de 1882 i era per temps il·limitat. Els plànols de les obres de construcció són de l&#039;any 1868 i foren fets per l&#039;enginyer Manuel Valera. Els materials emprats foren maons d&#039;argila, probablement fabricats amb argiles del terme. Les obres finalitzaren l&#039;any 1882. A principis de la dècada dels anys 90 del segle XX, l&#039;aqüífer fou contaminat a conseqüència del llançament de purins prop del barratge Batllori, i també per les aigües residuals que provenien de can Massuet del Far. L&#039;any 1991, la Junta d&#039;Aigües inicià un expedient de caducitat de la concessió que tenia la Societat General d&#039;Aigües de Barcelona, per haver-se complert el termini legal vigent. A principis del segle XXI estava en vies de resolució. Al marge de les galeries i els barratge, les Les principals mines de captació són: Mina Roselló, Mina Juliana de Lentisclà, Mina Larit, Mina Manso Estapé, Mina Mas Pi, Mina Hort d&#039;en Xicoy, Mina Fondo del Xullat, Mina Hort del Xullat, Mina Hort de la Quiteria, Mina Hort del Farré, Mina la Recelosa, Mina Manyans, Mina Hostal de Dos Rius, Mina Creu d&#039;en Martorell.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.5928400,2.4051300]]></content:encoded><content:item>450421</content:item><content:item>4604742</content:item><content:encoded><![CDATA[1868-82]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08075/format/rdf-xml" /><content:item>Dosrius</content:item><content:encoded><![CDATA[Restringit]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Popular|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Obra civil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-09-18 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Adriana Geladó Prat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[119|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[49]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.5]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/21/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>