<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-31 06:02:21</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a1bae17489fef4f5675708e</_id>
<id>48265</id>
<titol><![CDATA[Poema de l&apos;aplec de Sant Llop]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-laplec-de-sant-llop</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&apos;Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)&apos;. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&apos;L&apos;APLECH DE SANT LLOP Prop de Dosrius hi ha una hermita/Qu&apos;es l&apos;hermita de Sant Llop,/¡Valgam deu si n&apos;hi ha de gent,/De tanta gent n&apos;hi hi ha lloch!/Pobres, richs y mitjanias,/A l&apos;aplech s&apos;en va tothom/Pera demanar al Sant/Cadescú lo seu consól./A cents hi van los carruatjes/De totas las condicións,/Desde lo carret tronat/Que tira un burro magrot/D&apos;una familia pobreta/Y cóntenta de sa sort,/Fisn als brechs més elegants/Arrastrats pels mes lluhent tronchs/De la gran aristocracia/Y señoriu de alt tó./Y qui no pot á caball/Carrega camas á coll,/Y provehit de minestra/Se n&apos;hi va tot poch á poch;/Aixís marchan al aplech/Tots los pobles del contorn./En l&apos;iglesia de Dosrius/S&apos;hi celebra gran funció,/Amenisada ab orquestra,/Vinguda de Mataró;/La vida y virtuts del Sant,/Son l&apos;objecte d&apos;un sermó,/Tan elocuent y tant digne/Qu&apos;á tots los ayents conmoú./Y entremitx de la festa/Després de cantats los goigs/Los romers se reparteixen/Un espay dintre del bosch,/Buscant luego cuatre estelles/Per encendrer un bon foch,/Hont preparar la manduca/Qu&apos;els ha d&apos;alegrar á tots./Y al veurer tantes fumeres/Dels improvisats vapors,/Diriau ser á Manchester/O bé en la gran Liverpool./Mentres que los uns retastan/El desitjat fricandó,/Los altres, fadrins y nenas/Ensejan nova funció,/Per veurer si ab miradetes/Y dolsos accénts d&apos;amor/Poden arribar á entendrers/Aquélls cándits y purs cors,/Qu&apos;e essent la volta primera/De sentirse inclinació,/No saben com expressarse/Al fer sa declaració./Mes sentint que la manduca/Despideix flayres molt bons,/Repeteixen carinyosos/Lo crit de dinar tothóm./Com á la taula y al llit/No&apos;s pot fer lo peresós,/Los romers se reuneixen./Cada un en sa secció/Al voltán de la cassola/Qu&apos;es d&apos;impotents dimensions,/Repartinse mutuament/Un bon plat curull d&apos;arrós/Ab pollastres y altres brossas/Del mes exquisit sabor./Las costelles á la brasa/No&apos;ls hi fan falta tampoch,/Ni los pebrots y tomatechs/Voreta del fricandó./De tant en tant per los ayres/Veuréu alsat lo porró/Que regala als que&apos;l visitan/Los mes amples alegroys./Tenen sos representants/En las postres los melons,/Sindries, préssechs y rayms/Que ja tenen lo gra rós./Axis va aumentant la gresa/Y general expansió,/En mitj d&apos;un ordre admirable/Y de la mes franca unió./Després del dinar s&apos;en van/Los que son d&apos;edat major,/A ferne la mitjdiada/Sobre alfombras de verdó./Entre aquell vast campament/Se distinjessen tant sols/Varias parelles de joves/Que no tenen gens de són./En lo brancatge frondós/Comensan á despertar/Als tant tranquils dormidors,/Que s&apos;alssan luego y bellugan/Per tractar de tocà&apos;l dós,/Y assistir al ball de plassa/Tant bonich y encisador/¡Ab quin gust hi van lo joves/Per donar alli uns quants toms./Portant del bras llurs ninetes/Que son presas dels seus cors!/Y d&apos;aquell molt grat bullici/S&apos;en aprofitan los dos/ (continua)&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08075-355</codi_element>
<ubicacio></ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>41.5983200,2.4209000</coordenades>
<utm_x>451740</utm_x>
<utm_y>4605342</utm_y>
<any>1887</any>
<rel_municipis>08075</rel_municipis>
<municipi_nom>Dosrius</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular</estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Tradició oral</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Adriana Geladó Prat</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Protestanse á can d&apos;orelle/Lo seu puríssim amor,/Qu&apos;un dia los juntarà/En perpétua y santa unió,/Dantlos la felicitat/Qu&apos;es possible en eix trist mon./Los pares també disfrutan/Al veurer que&apos;ls seus plansons,/Tot ballant americanas,/Als recordan antichs goigs./Ni los balls de las ciutats/Ab sos espléndits salons/Y&apos;l seu ayre asfixiant/Tindrán may comparació/Ab lo sarau tant campestre/De lo dia de Sant Llop,/En éll dansa tan lo rich/Com el qu&apos;es menesterós,/ Component una barreja/La mes bella en condicions;/Una gran fraternitat/Presideix la diversió/Mes saludable y mes pura,/Que la d&apos;un palau suntuós./Y com lo Sol ja&apos;s decanta/Per baixar del horisont,/Va la gent endiumenjada/Plena de satisfaccions,/Que li hi ha proporcionat/Lo romiatge de San Llop,/Quedant tots aconsolats/De las suas afliccions,/Y ab uns plers que no s&apos;explican/D&apos;eix inolvidable jorn,/Prometense, l&apos;any que vé,/Visitar al Sant de nou/Ab la mateixa alegria,/Y sobre tot si Deu vol. B. de C.&apos;.]]></observacions>
<codi_estil>119</codi_estil>
<codi_tipologia>61</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-31 05:42:15</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
