ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.51\/212. Font: documentació inèdita del sr. Robert Lleonart. LLEONART I CASADEVALL, Robert. 'Noves aportacions per a l'estudi dels temps neolítics al Maresme'. Sessió d'Estudis Mataronins [en línia], 1985, Núm. 2, p. 7. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 49.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada al marge de llevant del camí, pràcticament penjada del talús del marge. La roca s'endinsa cap a llevant, dins la zona boscosa, on se li observen algunes diàclasis. Presenta una forma arrodonida i una mica d'erosió a la part inferior, possiblement deguda als diversos arranjaments del camí.<\/p> ","codi_element":"08075-388","ubicacio":"Camí de la serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars","historia":"
La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Pel que s'explica la Maria Bruta, de Sant Andreu de Llavaneres, era una vella repulsiva que robava criatures per cuinar-les i servir-les als comensals (encantats) del seu hostal, situat al fons de la cova del mateix nom. El nom Maria Bruta era utilitzat en una antiga expressió que res tenia a veure amb cap persona. Es feia servir per anomenar algú que era molt brut i marrano.<\/p> ","coordenades":"41.5947800,2.4738500","utm_x":"456150","utm_y":"4604920","any":"","rel_municipis":"08075","municipi_nom":"Dosrius","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48298-foto-08075-388-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08075\/48298-foto-08075-388-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El traçat del camí ral coincideix amb el GR-83. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["21"]}]}]}