<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-29 05:42:23</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a1906699315b41c9a63c135</_id>
<id>48369</id>
<titol>Balneari de La Puda</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-de-la-puda</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;- BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983) &apos; la Puda de Montserrat&apos;. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- ESTRADA I PLANELL, Gemma (2011). &apos;Un viatge en el temps al balneari de la Puda de Montserrat&apos;, a &lt;em&gt;Materials del Baix Llobregat&lt;/em&gt;, 17, p. 23-30.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- &lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;HERNÁNDEZ, Àngel i NAVARRO, Eleuteri (2015). &lt;em&gt;Els ponts d’Esparreguera&lt;/em&gt;. Ajuntament d’Esparreguera, pp. 69-102.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;- LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ TORAN, Xavier (2008). &lt;em&gt;Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge&lt;/em&gt;. Diputació de Barcelona, 115.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- MORAN,Josep; PLADEVALL, Antoni; RIERA, Sebastià (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona, p. 405.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- PAULO, Josep (1989). &lt;em&gt;Guia Topogràfica i toponímica del terme d&apos;Esparreguera&lt;/em&gt;. p.82.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- VALLS, Orenci (1961). &lt;em&gt;La Vila d&apos;Esparreguera i el seu terme, &lt;/em&gt;p. 345-349.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- VVAA (1983). &lt;em&gt;Esparreguera. Cent anys d&apos;història gràfica 1880-1980, &lt;/em&gt;pp. 87-88.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;- La Puda : establecimiento de aguas minerales sulfurosas situado en la marjen izquierda del río Llobregat, en el término de Esparraguera en la provincia de Barcelona (1853), Biblioteca Patrimoni Digital, Universitat de Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[L&apos;abandó fa que el seu estat es degradi. Estat ruinós (2026) L’entorn i el jardí estan abandonats tot i que es mantenen alguns elements paisatgístics del jardí.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Establiment d&apos;aigües sulfhídriques, situat a la vora a la vora esquerra del riu Llobregat. L&apos;edifici, de grans dimensions, està construït amb maó i té la planta en forma de &apos;L&apos;; el braç llarg es compon de dos pisos, mentre que el curt en té tres.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A la façana es poden distiguir elements neoclàssics: la simetria i l&apos;austeritat dels conjunt, les pilastres d&apos;èstil jònic, el parament encixinat i el ritme d&apos;obertures exteriors. Quant a l&apos;interior, la planta baixa estava destinada a balneari, pròpiament dit i a zona d&apos;esbarjo, les plantes superiors corresponien a les habitacions dels banyistes.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08076-17</codi_element>
<ubicacio>Camí de la Puda s/n, des de la C-55.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Les aigües de la Puda comencen a agafar anomenada al segle XVIII. Els cronistes d&apos;aquella època, Mansuet Pasqual, d&apos;Esparreguera, i Joan Boada, d&apos;Olesa, fan elogis de les propietats curatives de l&apos;aigua.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos;any 1829 el sastre esparreguerí Salvador Garriga va intentar fer un establiment de banys, però fracassà. El seu germà, Pau Garriga, féu un altre intent l&apos;any 1834, però unes riuades van destruir les edificacions fetes. El 1854 Antoni Pujades creà una societat i de seguida començaren les obres, que no arribaren a fer-se segons el plantejament inicial de l&apos;arquitecte Josep Oriol i Bernadet, per fallida de l&apos;empresa.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Al començament del segle XX el propietari era Pau Garriga, de la família fundadora, i s&apos;arriba al màxim esplendor del balneari. Durant la guerra civil l&apos;edifici hostatjà refugiats i en acabar-se la contesa tornà a funcionar com a balneari fins a l&apos;any 1958. Ara el seu estat és ruïnós.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Tanmateix, les propietats de les aigües sulfuroses de la Puda eren i són moltes, especialment per a afeccions respiratòries i cutànies.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.5708400,1.8754800</coordenades>
<utm_x>406246</utm_x>
<utm_y>4602739</utm_y>
<any>1870</any>
<rel_municipis>08076</rel_municipis>
<municipi_nom>Esparreguera</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48369-foto-08076-17-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Neoclàssic|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BPU</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2026-04-20 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>99|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1762</proteccio_id>
<rel_comarca><value>11</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-29 05:22:17</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
