<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-07-16T07:13:16TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a5863bf2e3d49652d62fbdd
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[49329]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tina del camp del Miquel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-camp-del-miquel]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[COROMINAS CAMP, Ramon; COROMINAS CAMP, Jaume (2017). Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el via a l&#039;edat mitjana. Centre d&#039;Estudis del Bages; àmbit de Recerques del Berguedà, Manresa; Berga, p. 310-311.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[IX-XVIII]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Tina excavada a la roca, d&#039;època medieval, emplaçada a l&#039;extrem d&#039;un altiplà sobre el torrent del Clot de l&#039;Oli, uns 500 m a l&#039;est del nucli de Galera. Segons expliquen els germans COROMINAS CAMPS (2017: 164) en el seu llibre de referència dedicat a premses, tines i trulls medievals, aquest tipus d&#039;elements arcaics vinculats amb l&#039;elaboració del vi, molt probablement medievals, es poden considerar els antecessors de les tines modernes, sense follador, que es van generalitzar entre els segles XVI i XVIII i que en l&#039;etapa final es van folrar amb els típics cairons. El conjunt anomenat pels germans Corominas tina del Camp del Miquel es situa en una codina que forma una petita cinglera i consta d&#039;una tina sense follador (la cavitat on s&#039;aixafava el raïm) però amb un petit dipòsit també excavat que es troba uns metres separat de la tina. La tina, pròpiament, és una cavitat de forma cilíndrica excavada a la superfície superior de la roca. Té un diàmetre de 2,5 m i una alçada mitjana de 1,10 m. El fons de la tina no és pla, sinó que fa una mena d&#039;esglaonat. Es calcula que la capacitat seria de 5.400 litres. El forat de la boixa es troba a la part que dóna a la paret exterior de la roca. A la part superior la tina té quatre petits encaixos que van servir per col·locar-hi el brescat: les fustes que anaven directament sobre la tina i permetien trepitjar-hi el raïm. Probablement per això els germans Corominas consideren aquesta tina no d&#039;època medieval, sinó moderna, ja que en les tines més arcaiques el raïm es trepitjava en l&#039;anomenat follador. A pocs metres de la tina hi ha una cavitat també excavada a la roca, de forma més o menys rectangular i de poca profunditat. Els germans Corominas no l&#039;esmenten en el seu llibre, però podria tractar-se d&#039;un petit dipòsit d&#039;aigua, tal vegada per netejar-se els peus. A la part posterior de la tina, on hi ha la boixa, s&#039;hi veuen restes de cèrcols que podrien correspondre a bótes per al vi. Els germans Corominas consideren que, en general, aquest tipus de tines excavades a la roca són de cronologia incerta, però molt probablement medievals. En el cas de la tina del camp del Miquel la daten en època moderna, segurament pels indicis d&#039;haver tingut un brescat. Tanmateix, no podem descartar que fos anterior i que, en un moment donat, s&#039;adaptés per col·locar-hi el brescat. Un factor a favor d&#039;aquesta hipòtesi és que es troba relativament a prop (a uns 800 m) de dues altres tines (tines de ca l&#039;Obradors 1 i 2) que són clarament d&#039;època medieval, ja que es troben en un context amb una forta presència de poblament d&#039;època visigòtica i alt-medieval.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08090-37]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Prop del nucli de Galera, al sector sud-oest del terme de Gaià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Les tines de ca l&#039;Obradors 1 i 2, així com la del camp del Miquel, es trobaven cobertes de terra i pràcticament no es reconeixien. Pels volts de 2011, amb motiu de la preparació del llibre &#039;Gaià, t&#039;estimo&#039;, Josep Font i Josep Matamala van entrar en contacte amb els germans Ramon i Jaume Corominas, que estaven treballant en el seu estudi sobre premses, tines i trulls medievals. A partir d&#039;aquí es van poder identificar aquests elements com a tines medievals i es van netejar.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9116900,1.8950100]]></content:encoded><content:item>408360</content:item><content:item>4640562</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08090/format/rdf-xml" /><content:item>Gaià</content:item><content:encoded><![CDATA[Difícil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49329-foto-08090-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49329-foto-08090-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49329-foto-08090-37-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Modern|Medieval]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Element arquitectònic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sense ús]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2019-11-26 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Piñero Subirana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[94|85]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[47]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.3]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/7/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>