<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-06-08T07:32:22TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a264f369c769b268e2ca505
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[49621]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Goigs de Santa Àgueda del castell de Gaià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-agueda-del-castell-de-gaia]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BADIA, Josep M; ESTRUCH, Maria; FONT, Montse; TORRES, Jordi i altres (2016). &#039;Arquitectura&#039;, &#039;Relacions socials i festes&#039;, &#039;Màgia i bruixeria. Llegendes i contes&#039;,&#039;Literatura&#039;, Gaià, t&#039;estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 171-172, 231, 263-265, 299-301.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Els goigs es canten el dia de l&#039;aplec]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Goigs que des del 1986 es canten a la capella de Santa Àgata el dia de la seva festivitat, el 5 de febrer. Aquesta capella s&#039;emplaça al lloc on es conserven les restes del castell de Gaià. Després d&#039;un temps en què va estar abandonada, l&#039;any 1986 se&#039;n va inaugurar la restauració, i des d&#039;aleshores s&#039;hi fa un aplec per la diada de la santa. Durant l&#039;aplec es diu missa, es canten els goigs i s&#039;ofereix un refrigeri. Els goigs són una composició d&#039;aquell mateix any (1986), amb lletra de mossèn Sebastià Codina i Padrós, que és considerat una autoritat en el món dels goigs. La música és d&#039;un tal Santi, i els goigs s&#039;acompanyen de dibuixos de Vicenç Mas. No es tracta, per tant, d&#039;uns goigs tradicionals, sinó que el seu autor els hi ha conferit un caràcter patriòtic que al·ludeix a la història del castell de Gaià tot unint el seu destí als avatars de la nació catalana. Diuen els goigs: &#039;La noblesa de la Terra / ha bastit castells arreu / i ha enlairat en cada serra / la senyera de la creu.&#039; El nou país s&#039;ha de refer dels estralls causats per la dominació sarraïna, i el castell és símbol d&#039;aquesta reconstrucció: &#039;Uns edils fan rebombori, / són d&#039;empenta i serenor, / i edifiquen el cimbori, / la peanya i el pedró&#039;. Després vénen mals temps, la influència creixent de Castella, i la fortalesa entra en declivi: &#039;Vénen guerres i malures, / gent de fora i malvestat / i el Castell de les altures / s&#039;enderroca colltorçat. / Qui no sent la melangia / recerat al vostre altar?&#039; Finalment, la nació reneix i la capella és recuperada, amb un aplec que compta amb degustació de vins i menges: &#039;Uns que estimen Catalunya / han furgat el cim vençut / i un respir de nou retrunya / dins l&#039;esquerpa solitud. El cimal avui floria... / començant a despertar&#039;. (...) La patrona para taula / i ens ha ofert els millors vins / i ens adreça la paraula: / Sou a casa, entreu a dins / que els bons vins de Bonhomia / sempre fa de bon tastar&#039;. S&#039;acaben els goigs amb la tornada que clou cada estrofa: &#039;Sadolleu la rodalia / amb el goig, la fe i el pa&#039;. L&#039;argument dels goigs queda força lluny de la visió tradicional de Santa Àgata. Segons la memòria popular, l&#039;emplaçament de la capella i la dedicació a Santa Àgata obeïen al fet que aquesta santa era la patrona de les dones, incloses les bruixes, i també era advocada contra les pedregades i calamitats naturals. Segons la creença popular, la santa tenia controlades les bruixes i no permetia que provoquessin malvestats. Així, des d&#039;aquest emplaçament dominant la capella exercia una mena d&#039;escut protector envers el territori de l&#039;entorn i venia a ser com un complement del comunidor que hi havia al costat de l&#039;església parroquial (TORRES; FONT, 2016: 263). D&#039;altra banda, cal matisar que en els goigs Santa Àgata es considera la capella del castell. Si bé hi ha indicis d&#039;una probable capella primitiva, que segurament estaria relacionada amb el castell i que no sabem a qui estaria dedicada, la construcció actual és força moderna i sembla feta entorn del segle XIX.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08090-329]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Capella de Santa Àgata, al sector central del terme de Gaià]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[La capella de Santa Àgata es troba erigida al lloc hi havia hagut el castell de Gaià i un anterior poblat ibèric. No coneixem notícies documentals de la capella que, per la seva tipologia constructiva, podria deduir-se que fou construïda al segle XIX. Era situada dins la propietat del mas Noguera, el qual va heretar els drets del castell de Gaià. Ja al segle XX, després d&#039;un temps que la capella quedés abandonada, la propietària Teresa Miralda Domingo i el seu cunyat i administrador en van promoure i finançar la restauració l&#039;any 1983. Hi van intervenir veïns i grups d&#039;escoltes de Barcelona i Navàs. El 1986 es va beneir la capella i la nova imatge de santa Àgata. Josep Matamala Bruch va esculpir la llinda que hi ha sobre la porta, amb l&#039;any de la inauguració. Llavors es va iniciar el costum de fer-hi un aplec anual, per la festa de la santa, el 5 de febrer. Pel que fa a l&#039;autor de la lletra dels goigs, Mossèn Sebastià Codina Padrós va néixer a Muntanyola (Osona) el 1929. És rector de la parròquia de Sant Pere de Vacarisses, autor de més de cent goigs i considerat una autoritat en la matèria.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.9189000,1.9195800]]></content:encoded><content:item>410408</content:item><content:item>4641336</content:item><content:encoded><![CDATA[1986]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08090/format/rdf-xml" /><content:item>Gaià</content:item><content:encoded><![CDATA[Obert]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Inexistent]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immaterial]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Música i dansa]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Simbòlic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Jordi Piñero Subirana]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Sebastià Codina Padrós (lletra); Santi (música)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[62]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[4.4]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/7/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>