<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-06-08 07:32:22</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a264f369c769b268e2ca505</_id>
<id>49621</id>
<titol>Goigs de Santa Àgueda del castell de Gaià</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-agueda-del-castell-de-gaia</url>
<bibliografia><![CDATA[BADIA, Josep M; ESTRUCH, Maria; FONT, Montse; TORRES, Jordi i altres (2016). &apos;Arquitectura&apos;, &apos;Relacions socials i festes&apos;, &apos;Màgia i bruixeria. Llegendes i contes&apos;,&apos;Literatura&apos;, Gaià, t&apos;estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 171-172, 231, 263-265, 299-301.]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Els goigs es canten el dia de l&apos;aplec]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Goigs que des del 1986 es canten a la capella de Santa Àgata el dia de la seva festivitat, el 5 de febrer. Aquesta capella s&apos;emplaça al lloc on es conserven les restes del castell de Gaià. Després d&apos;un temps en què va estar abandonada, l&apos;any 1986 se&apos;n va inaugurar la restauració, i des d&apos;aleshores s&apos;hi fa un aplec per la diada de la santa. Durant l&apos;aplec es diu missa, es canten els goigs i s&apos;ofereix un refrigeri. Els goigs són una composició d&apos;aquell mateix any (1986), amb lletra de mossèn Sebastià Codina i Padrós, que és considerat una autoritat en el món dels goigs. La música és d&apos;un tal Santi, i els goigs s&apos;acompanyen de dibuixos de Vicenç Mas. No es tracta, per tant, d&apos;uns goigs tradicionals, sinó que el seu autor els hi ha conferit un caràcter patriòtic que al·ludeix a la història del castell de Gaià tot unint el seu destí als avatars de la nació catalana. Diuen els goigs: &apos;La noblesa de la Terra / ha bastit castells arreu / i ha enlairat en cada serra / la senyera de la creu.&apos; El nou país s&apos;ha de refer dels estralls causats per la dominació sarraïna, i el castell és símbol d&apos;aquesta reconstrucció: &apos;Uns edils fan rebombori, / són d&apos;empenta i serenor, / i edifiquen el cimbori, / la peanya i el pedró&apos;. Després vénen mals temps, la influència creixent de Castella, i la fortalesa entra en declivi: &apos;Vénen guerres i malures, / gent de fora i malvestat / i el Castell de les altures / s&apos;enderroca colltorçat. / Qui no sent la melangia / recerat al vostre altar?&apos; Finalment, la nació reneix i la capella és recuperada, amb un aplec que compta amb degustació de vins i menges: &apos;Uns que estimen Catalunya / han furgat el cim vençut / i un respir de nou retrunya / dins l&apos;esquerpa solitud. El cimal avui floria... / començant a despertar&apos;. (...) La patrona para taula / i ens ha ofert els millors vins / i ens adreça la paraula: / Sou a casa, entreu a dins / que els bons vins de Bonhomia / sempre fa de bon tastar&apos;. S&apos;acaben els goigs amb la tornada que clou cada estrofa: &apos;Sadolleu la rodalia / amb el goig, la fe i el pa&apos;. L&apos;argument dels goigs queda força lluny de la visió tradicional de Santa Àgata. Segons la memòria popular, l&apos;emplaçament de la capella i la dedicació a Santa Àgata obeïen al fet que aquesta santa era la patrona de les dones, incloses les bruixes, i també era advocada contra les pedregades i calamitats naturals. Segons la creença popular, la santa tenia controlades les bruixes i no permetia que provoquessin malvestats. Així, des d&apos;aquest emplaçament dominant la capella exercia una mena d&apos;escut protector envers el territori de l&apos;entorn i venia a ser com un complement del comunidor que hi havia al costat de l&apos;església parroquial (TORRES; FONT, 2016: 263). D&apos;altra banda, cal matisar que en els goigs Santa Àgata es considera la capella del castell. Si bé hi ha indicis d&apos;una probable capella primitiva, que segurament estaria relacionada amb el castell i que no sabem a qui estaria dedicada, la construcció actual és força moderna i sembla feta entorn del segle XIX.]]></descripcio>
<codi_element>08090-329</codi_element>
<ubicacio>Capella de Santa Àgata, al sector central del terme de Gaià</ubicacio>
<historia><![CDATA[La capella de Santa Àgata es troba erigida al lloc hi havia hagut el castell de Gaià i un anterior poblat ibèric. No coneixem notícies documentals de la capella que, per la seva tipologia constructiva, podria deduir-se que fou construïda al segle XIX. Era situada dins la propietat del mas Noguera, el qual va heretar els drets del castell de Gaià. Ja al segle XX, després d&apos;un temps que la capella quedés abandonada, la propietària Teresa Miralda Domingo i el seu cunyat i administrador en van promoure i finançar la restauració l&apos;any 1983. Hi van intervenir veïns i grups d&apos;escoltes de Barcelona i Navàs. El 1986 es va beneir la capella i la nova imatge de santa Àgata. Josep Matamala Bruch va esculpir la llinda que hi ha sobre la porta, amb l&apos;any de la inauguració. Llavors es va iniciar el costum de fer-hi un aplec anual, per la festa de la santa, el 5 de febrer. Pel que fa a l&apos;autor de la lletra dels goigs, Mossèn Sebastià Codina Padrós va néixer a Muntanyola (Osona) el 1929. És rector de la parròquia de Sant Pere de Vacarisses, autor de més de cent goigs i considerat una autoritat en la matèria.]]></historia>
<coordenades>41.9189000,1.9195800</coordenades>
<utm_x>410408</utm_x>
<utm_y>4641336</utm_y>
<any>1986</any>
<rel_municipis>08090</rel_municipis>
<municipi_nom>Gaià</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Música i dansa</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Simbòlic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Piñero Subirana</autor_fitxa>
<autor_element>Sebastià Codina Padrós (lletra); Santi (música)</autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>62</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>7</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-06-08 07:12:22</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
