{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-14 12:53:34","entitats":1,"elements":[{"id":"49799","titol":"A Gironella o La Roseta de Gironella. Ball cerdà.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/a-gironella-o-la-roseta-de-gironella-ball-cerda","bibliografia":"

A.A.D.D. (1985) Arrels. Viles i Pobles<\/em>. Volum IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Amades, Joan. (1982) Costumari Català<\/em>. Volum II, p. 998. Vol. III, p. 458, 459. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Arxiu Aureli Campmany. Partitura “Cerdà. Gironella”. Esbart Català de Dansaires. Barcelona.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Arxiu Joan Comas i Vicenç (1909-1977). Ball típic de Gironella (és la informació de Pere Feliu, 1905). Caixa 94, sobre 235. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Briz Fernández, Francesc Pelai (1871) Cansons de la terra. Cants populars catalans<\/em>. Volum III. El Porvenir. Barcelona. Llibreteria d'Alvar Verdaguer. P. 73-75.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

CORTÉS ELÍA, María del Agua; ESCÚTIA FORS, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Volum 2. Associació Cultural Berguedana de Folklore Total.<\/span><\/span><\/span><\/p>

Feliu, Pere (1905) 'Ballet típich propi de Gironella'. A Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya<\/em>, any XV, desembre 1905, núm. 131. P. 379-381.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Serra i Vilaró, Mn. Joan (1913) 'El Cançoner del Calic, recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"

És una cançó tradicional catalana que tant és coneguda sota el nom de 'La Roseta de Gironella' com 'A Gironella'. La tonada és molt popular i coneguda a tota la comarca, tocant-se per celebrar ballades en diverses trobades o aplecs. La versió més coneguda i popular és la que es canten tres estrofes i la tornada. La lletra parla d'una història d'amor no correspost. Hi ha una versió molt més llarga i desconeguda. Es conserven partitures amb música diferent, tot i que amb semblances. La lletra diu: A Gironella \/ una vila tan bella, \/ n'hi ha una donzella \/ que a mi em fa penar. \/ Si els seus ho volen, \/ se n'aconsolen, \/ desitjaria \/ poguer-m'hi casar. La tonada: Jo en vaig i en vinc \/ de la vora, vora de l'aigua; \/ jo en vaig i en vinc \/ de la vora, vora del riu. \/ Ara i com sempre, \/ Rosa, Roseta, \/ ara i com sempre \/ l'amor manteniu. La segona estrofa: Quatre vegades \/ la n'he demanada, \/ quatre vegades \/ que m'han dit que no. \/ Quatre vegades, \/ quatre carbasses; \/ Déu en conservi \/ la bona llavor. La tonada: Jo en vaig i en vinc \/ de la vora, vora de l'aigua.. I la tercera estrofa: Quan ja en passava \/ pels plans de Corbera \/ em giro enradera \/ i em poso a plorar. \/ Ai! Adéu vila \/ de Gironella \/ tu n'ets la causa \/ si me'n 'tinc d''anar. I altra vegada la tonada: Jo en vaig i en vinc \/ de la vora, vora de l'aigua..<\/p> ","codi_element":"08092-158","ubicacio":"","historia":"

La primera noticia de la cançó és la que recull l'any 1871 Francesc Pelay Briz Fernández, poeta i escriptor de la Renaixença, que trobem publicada al volum III de Cansons de la Terra<\/em> (Pelay, 1871: 345). L'any 1905 la cançó es va publicar al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya<\/em> en un escrit de Pere Feliu (soci delegat del CEC a Puig-reig). També apareix publicada el 1913 al Cançoner del Calic<\/em> de Mossèn Serra i Vilaró, que apuntava que amb aquesta cançó 'hi ballaven el ball cerdà en molts llocs d'aquestes muntanyes' (Vilaró, 1913: 95). L'any 1926 <\/span><\/span>la va recollir el músic Joan Tomàs a partir de les entrevistes que va fer a l'Hereu Mill, en Josep Casals de Sant Julià de Cerdanyola. Aureli Capmany també la va recollir i apuntava que s’utilitzava per al ball cerdà de Gironella. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Pel que fa a la melodia també hi ha diferents versions, però totes són molt similars. Algunes únicament inclouen la melodia de la cançó i en altres hi ha dues parts diferenciades: el ball pla amb compàs ternari i la corranda que repeteix la mateixa melodia però més ràpida.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"42.0336000,1.8825100","utm_x":"407500","utm_y":"4654111","any":"","rel_municipis":"08092","municipi_nom":"Gironella","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08092\/49799-foto-08092-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08092\/49799-foto-08092-158-3.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08092\/49799-roseta-de-gironella.png"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2026-08-05 00:00:00","autor_fitxa":"Sara Simon Vilardaga","autor_element":"","observacions":"Lletra de la gravació realitzada a finals dels anys 70 per Esteve Albert i Corp en la que canta Cinto Solanelles i Solé (nascut el 1919 a Berga). Càntut, Cançons de Tradició Oral http:\/\/www.cantut.cat\/canconer\/canconsA Gironella, n'és vila molt bella,n'hi ha una donzella que a mi em fa penar.Ara i com sempre, Rosa i Roseta,ara i com sempre l'amor manteniu.Jo en vaig i en vincpe(r) la vora, vora de l'aigua;jo en vaig i en vinc,pe(r) la vora, vora del riu.Si els seus ho volen,se n'aconsolen;desitjaria poguer-m'hi casar. Quatre vegades la n'he demanada,quatre vegades me n'han dit que no.Quatre vegades, quatre carbasses,Déu vos conservi tal bona llavor.I passejant-me pel pla de Corbera,em giro endarrera i me'n poso a plorar.Dic adéu vila, dic adéu nina,tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.Dic adéu vila, dic adéu nina,tu n'ets la causa que me'n tinc d'anar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["14"]}]}],"cache":"2026-11-14 14:05:30"}