<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5816e1242dd71009b555</_id>
<id>49853</id>
<titol>Casa de la Plaça dels Cabrits 1</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-dels-cabrits-1</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). &lt;em&gt;Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers&lt;/em&gt;. Granollers. Document administratiu.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). T&lt;em&gt;opografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració&lt;/em&gt;. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 247-248.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;PATRIMONI (1985). &lt;em&gt;Patrimoni Històric Arquitectònic&lt;/em&gt;. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;SESÉ, Jaume (1987a). &apos;La Porxada. Granollers al segle XVI&apos;, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XV-XVI, XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Casa originària de l&apos;època medieval (segle XV-XVI) que ha conservat elements originaris renaixentistes però que ha estat substancialment reformada i ampliada: s&apos;ha fet créixer amb els dos pisos superiors. L&apos;última planta ha estat feta recentment, imitant el pis de sota. Per tant, consta d&apos;elements renaixentistes originaris i altres elements decoratius gòtics que són d&apos;imitació.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Es tracta d&apos;una edificació entre mitgeres que fa cantonada dins el recinte medieval emmurallat. Presenta planta baixa, planta pis i dues plantes més per addició posterior, amb coberta plana. Façanes planes de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada. La façana de la plaça dels Cabrits (de factura contemporània) es composa mitjançant un únic eix d&apos;obertures. Els buits són de proporcions horitzontals, partits per una fina columna. La façana del carrer Doctor Riera (que és la que conserva una part gòtic-renaixentista originària) es composa en base a quatre eixos. En els dos de l&apos;extrem de la mitgera les finestres són partides per una columna. A les plantes baixa i primera unes impostes modernes subratllen els sostres. A la planta baixa hi ha diversos portals de carreus de pedra amb mènsules de recolzament que fan cantonada i arriben fins a la segona planta.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La part que conserva els elements antics originaris es troba a l&apos;eix que fa cantonada, al carrer Doctor Riera. A la planta primera trobem un finestral renaixentista. A les dues plantes superiors (que són afegides posteriorment) hi ha finestres geminades sense la columna.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La composició horitzontal de la façana que dibuixen les impostes té el contrapunt de la verticalitat de les obertures reforçada a la cantonada per les finestres coronelles de les plantes segona i tercera sobre la conopial de la planta primera. La coronació de l&apos;edifici la forma una barana-cornisa (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985). L&apos;edifici conserva els següents elements antics destacables:&lt;/p&gt; &lt;p&gt;1. Façana del Doctor Riera. Planta baixa. Portal al qual li manca la llinda però conserva les mènsules on recolzava.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;2. Façana del Doctor Riera. Planta noble. Finestra acabada amb arc conopial amb traceria a l’intradós i impostes amb decoració vegetal. Renaixentista.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;A més, en les fotografies d’arxiu es pot identificar el que sembla l’arrencada d’un arc de mig punt a la façana de la plaça dels Cabrits, però ja no es conserva (PANCORBO et alii, 2006: 248).&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08096-6</codi_element>
<ubicacio>Plaça dels Cabrits, 1; Carrer del Doctor Riera, 3</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. L&apos;augment de poder de l&apos;Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l&apos;Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s&apos;hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l&apos;Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Aquest és més o menys el cas de can Bassa, ja que l&apos;edifici originari (del segle XV-principi del XVI)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;, que incloïa decoració gòtica tardana o renaixentista, &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;ha estat substancialment reformat en els segles posteriors. En una fotografia de principis de segle XX es pot apreciar que l&apos;edifici tenia tres plantes. Més endavant, però, tot l&apos;edifici fou reformat, mantenint com a obertures antigues les que ja s&apos;han esmentat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; Recentment encara s&apos;hi ha afegit un tercer pis.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;L&apos;edifici va ser reformat el 1969 (Caixa 250, expedient d’obra núm. 695).&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.6084400,2.2875600</coordenades>
<utm_x>440637</utm_x>
<utm_y>4606548</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08096</rel_municipis>
<municipi_nom>Granollers</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49853-can-bassa-6.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BCIL</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-12-19 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo</autor_fitxa>
<autor_element>Desconeguda</autor_element>
<observacions>Altres denominacions: can Bassa</observacions>
<codi_estil>94|95|98|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1761</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:55:50</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
