<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5816e1242dd71009b55c</_id>
<id>49860</id>
<titol>Can Pedrals</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedrals</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;CASTELLÓ POU, Teresa (2001). La Biblioteca de Granollers 1926 - 2001. Ajuntament de Granollers, Granollers, p. 30-31.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 142-144.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVII-XVIII</centuria>
<notes_conservacio>Recentment rehabilitat</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Casal de caire senyorial que es va iniciar al segle XVII i al segle XVIII va adoptar la fesomia actual, representativa d’un casal de l’època del barroc. És una edificació de dimensions considerables que constitueix una fita visual i que presideix la plaça de Maluquer i Salvador.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’edifici és de planta aproximadament rectangular amb tres façanes visibles: una al carrer Espí i Grau, l&apos;altra a la plaça Maluquer i Salvador i la tercera, bastida sobre la muralla medieval, al corredor de la Constància. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta de teula és a dues vessants, limitada per una potent barbacana. La façana és plana de paredat arrebossat amb carreus a les cantonades, coronada per un ràfec imbricat. Les obertures són emmarcades amb pedra picada, algunes en forma de balcons.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;La façana principal és la del costat nord (al carrer Espí i Grau)  i s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb tres portals rematats amb arcs escarsers i balcons a les plantes superiors. Entre dos balcons, en una posició descentrada, es conserva una fornícula d’estil més o menys barroc actualment sense res al seu interior i amb la inscripció de la data 1750. Així mateix, sobre la dovella central del portal es conserva un relleu amb el rostre d’un home i la data 1783.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08096-13</codi_element>
<ubicacio>Carrer de Espí i Grau, 6; Plaça de Maluquer i Salvador</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Originàriament en aquest sector hi havia la muralla medieval, amb el seu fossat. Les excavacions que es van dur a terme l’any 1990 van permetre confirmar que aquest tram de muralla (datada entre 1366 i 1376) fou aprofitat en la construcció del casal que s’hi va aixecar uns anys més tard i que encara s’hi pot veure a la façana sud. Entre 1600 i 1635 aproximadament es va amortitzar el fossat de la muralla i es construí el primer edifici del casal de can Pedrals, que quedava fora del recinte murallat. No sabem si llavors tot l’espai de l’antic vall o fossat, a l’est de Can Pedrals, ja va esdevenir l’anomenada plaça del Bestiar, a causa de celebrar-s’hi el mercat ramader (PANCORBO et alii, 142-144). En tot cas, més tard o més d’hora el casal va acabar presidint la plaça que es va crear en aquest indret. A partir d&apos;aquest moment al casal s’hi van anar fent reformes, ampliacions, reduccions, redistribucions i arranjaments interns. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Al segle XVIII l’edifici es devia remodelar de manera important, adoptant l’aspecte d’un casal representatiu de l’època del barroc. Devia ser entre 1750 i 1783, que són les dues dates que figures inscrites a la façana principal. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Cap a mitjans del segle XIX el casal era propietat de la Cartoixa de Montalegre. Així consta en el Boletín Oficial de Barcelona del dia 27 d&apos;agost de 1841, on s&apos;anunciava la subhasta pública d&apos;una casa de Granollers que havia estat propietat d’aquest orde. L&apos;avís de la subhasta de can Pedrals va aparèixer publicat el 4 de setembre de 1841 al Boletín Oficial de Barcelona, amb el preu de sortida fixat en 111.721 rals. El beneficiari real va ser en Domènec Santamaria que donà a la seva filla la casa de Granollers. Dominga Santamaria morí el 22 de desembre del 1868. En aplicació del seu testament, la casa passà a la seva filla Isabel, casada el 1871 amb un metge de la Garriga, Francesc d&apos;Assís Pedrals i Cisternes. La propietat es va conèixer a partir de llavors amb el nom de «Can Pedrals». &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Més tard, en plena Guerra Civil, durant el bombardeig del 31 de maig de 1938 un dels projectils va caure a Can Pedrals i la casa va quedar inhabitable. El 1967 la família Pedrals va vendre l&apos;edifici a la Mútua de Nostra Senyora del Carme d&apos;Accidents de Treball. Finalment, el 1971 l&apos;edifici es va convertir en propietat municipal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En els anys més recents l’edifici i les seves immediacions han estat objecte de diverses intervencions arqueològiques i de rehabilitació. L&apos;any 1988 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va dur a terme un seguit de tasques arqueològiques, prèvies a les obres de rehabilitació per convertir l’edifici en una biblioteca pública. L’any 1990 es va dur a terme una nova excavació arqueològica. El 6 de maig de 1995 fou oficialment inaugurada la Biblioteca Can Pedrals. Els arquitectes autors del projecte i la direcció d&apos;obres van ser Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez i associats. L’any 2005 encara s’efectuà una nova intervenció arqueològica de restauració de la muralla en el tram de can Pedrals. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.6088700,2.2883500</coordenades>
<utm_x>440703</utm_x>
<utm_y>4606596</utm_y>
<any>1750-1783</any>
<rel_municipis>08096</rel_municipis>
<municipi_nom>Granollers</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49860-can-pedrals-10.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Barroc|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Cultural</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BCIL</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-12-19 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>96|94</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1761</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:55:50</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
