<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5818e1242dd71009b5b2</_id>
<id>49956</id>
<titol><![CDATA[Fira de l&apos;Ascensió]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-lascensio</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AMADES, J. (1985). &lt;em&gt;Costumari Català. El curs de l&apos;any&lt;/em&gt;. Barcelona. Editorial Salvat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). &lt;em&gt;Granollers&lt;/em&gt;. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;HOMS I COROMINAS, Josep (1995). &lt;em&gt;Granollers. Retalls d&apos;Història Urbana&lt;/em&gt;. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX-XXI</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Fira que té lloc per la diada de l’Ascensió i que és el principal esdeveniment econòmic, i també social, de Granollers. Actualment és una fira multisectorial que mostra les principals novetats de la indústria, els serveis i l&apos;automoció, i que compta també amb una representació agrícola i ramadera comarcal. L’emplaçament és al parc firal, al costat del riu Congost. L’esdeveniment es complementa amb diversos actes culturals. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Per l’Ascensió &lt;span&gt;les places i els carrers del centre de la ciutat s’omplen de festa, cultura i tradició, arts al carrer i creativitat, música i ball, cercaviles i gegants, sardanes i castells.&lt;/span&gt; Avui la Fira de l’Ascensió és un esdeveniment econòmic i social que ha perdut el contingut tradicional que tenia, encara que posseeix un valor patrimonial com a referent històric i simbòlic. La tradició marca que la Fira comença amb el pregó, que cada any realitzen personalitats rellevants en diversos camps. &lt;span&gt;L’activitat ‘Fem un llibre’ s’ha consolidat després de més de quaranta edicions. El divendres de l’Ascensió els infants fan un llibre gegant i col·lectiu amb l’ajuda d’il·lustradors i il·lustradores. Una de les actuacions més desitjades és «La Tripleta de l’Ascensió», que és la triple actuació d’una de les quatre grans orquestres de Catalunya que inclou sardanes, concert i ball final. Així mateix, les Havaneres de l’Ascensió també és un acte musical molt esperat a la ciutat. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Un altre acte emblemàtic és la Passada moderna: un nou concepte de desfilada, enfocada a la cultura i el folklore popular i tradicional. S’hi poden contemplar elements singulars, sorprenents i majestuosos arribats d’arreu. Altres actes molt consolidats són l’actuació dels Xics de Granollers, la cercavila de Gegants i la tradicional ballada de l’Esbart Dansaire de Granollers. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08096-109</codi_element>
<ubicacio>Parc Firal del Congost</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&apos;antecedent d’aquesta fira es situa a l&apos;any 1335, quan el rei Alfons III el Benigne concedia a la vila de Granollers un privilegi autoritzant una Fira de Pasqua amb una durada d&apos;uns vint dies. Ja al segle XIX, sabem que el gener de 1853 l&apos;Ajuntament va acordar celebrar dues fires de tres dies de durada cadascuna. La primera començava el dilluns de Pentecosta i l&apos;altre el 29, 30 i 31 d&apos;agost. A finals de la dècada de 1920 hi havia dues fires anuals, una per l&apos;agost, els dies 29 i 30, i una altra el dimarts de Pasqua de Pentecosta. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En plena postguerra, i per iniciativa de la II Zona Agrícola del Vallès, es va fer realitat la primera Fira de l&apos;Ascensió. Aquella Fira va ocupar els terrenys contigus de l&apos;antiga estació de França en el que avui seria la plaça de Barangé. Des d&apos;un principi van ser els agricultors, i sobretot els ramaders, els més interessats en l&apos;operació. El Primer Concurs de Bestiar de la Comarca va tenir lloc l&apos;any 1943, i l&apos;any següent, es convertia en una Fira-Exposició Provincial de Ramaderia. El 1948 i en vista de l&apos;èxit assolit, s&apos;amplià el seu àmbit a nivell regional i es van fer tots els possibles perquè la festa ramadera fos de dos dies. (HOMS, 1995). L&apos;esperit de la Fira agrícola i ramadera feia que els pagesos, amb el seu bestiar, acudissin a la fira impel·lits per la possibilitat de guanyar un dels nombrosos premis o almenys per treure algun o altre profit de llur participació.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L&apos;any 1944 la Fira va esdevenir provincial, i la major participació obligà a repartir els animals per grups i a ocupar altres indrets de la ciutat. Així van passar els anys fins a la introducció d&apos;una incipient exposició industrial que es realitza a l&apos;any 1950. Però va ser el 1954 que s’inicià una nova etapa a la Fira de l&apos;Ascensió. L&apos;Ajuntament es va fer càrrec de l&apos;organització mitjançant el Patronat de la Fira i Festes presidit per Josep Porcar. Llavors es decidí allargar la durada de la Fira a quatre dies i crear una nova secció dedicada a les activitats industrials aplicades a l&apos;agricultura. Això va fer que ben aviat la incipient indústria desplacés la maquinària i els productes agrícoles i ramaders. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Als anys seixanta la fira reflecteix l&apos;expansió econòmica en general i la del sector de l&apos;automoció, en particular. Amb la inclusió del Pavelló del motor es produeix un augment significatiu, tant en el pressupost de la Fira com en el nombre d&apos;expositors. Aquesta situació s&apos;inverteix en els anys setanta, afectats per la crisi del petroli de 1973, el final del règim franquista i l&apos;inici de la transició a la democràcia. En aquest context Granollers es queda pràcticament sense Fira, i el dia de l&apos;Ascensió passa a ser no festiu en el calendari laboral.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El 1979, però, el consistori torna a declarar festiu el dia de l&apos;Ascensió i es comença a fer la Fira de nou, tot i que en condicions precàries. No és fins el 1985 que la Fira i Festes de l&apos;Ascensió retornen amb força després d&apos;un acord entre la Unió Empresarial Intersectorial, la Unió de Botiguers, el Grup de Ramaders i l&apos;Ajuntament. Això va permetre crear la Comissió de la Fira. Es va voler fer de la Fira el marc adequat on trobessin sortida les iniciatives encaminades a superar la crisi econòmica de principis dels setanta. En aquest nou model es mantenen la presència de bestiar i es fan les Jornades Agropecuàries, però cada vegada més són els productes industrials i de serveis els que ocupen majoritàriament els estands i reprodueixen a escala la importància d&apos;aquests sectors en l&apos;economia granollerina. El 1988 la Fira abandona el centre i es desplaça al barri de les Tres Torres, lloc on la ciutat creix al voltant d&apos;una instal·lació emblemàtica: el Palau d&apos;Esports. Aquell any es va lliurar la primera edició dels Premis d&apos;Innovació Empresarial que guardonen empreses punteres de Granollers i comarca. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Durant uns anys, l&apos;emplaçament de la Fira va ser variable. Així, el 1992 passa a ubicar-se a l&apos;altra banda de la carretera del Masnou; el 1993 al Palau d&apos;Esports, que va acollir el sector industrial; el 1994 a la zona esportiva del sud de la ciutat... No va ser fins el 1998 que la Fira va ocupar ja el 50% del que seria el recinte definitiu: una peça de terreny a Palou Nord, situada entre la Ronda Sud, el passeig Fluvial, el carrer de Londres i el camí de Can Bassa que neix com a parc firal. En la cinquantena edició de la Fira, que va tenir lloc de l&apos;1 al 4 de juny de 2000, es va produir l&apos;estrena del nou Parc Firal, que va ocupar 95.000 m2, i va acollir més de 250.000 visitants, els quals van poder gaudir dels més de 250 expositors que hi van participar. La inauguració oficial del recinte, però, es va fer l&apos;any 2001, a càrrec de l&apos;aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol i amb la celebració d&apos;una festa popular.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;En els darrers anys la Fira s&apos;ha anat consolidant al Parc Firal i ha anat transformant la seva activitat, apostant pel sector de l&apos;oci i la gastronomia, sense deixar de banda el seu origen agrícola i ramader (Web L’Ascensió, fires i festes).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Des d’una mirada més antropològica, cal posar de relleu que, antigament, la Fira de Granollers era un dels mercats tradicionals de la pagesia. Allà hi feien les compres de cara a la temporada agrícola del segar i el batre, mentre que la jovenalla dels pobles formalitzava a Granollers, en aquella diada, la seves relacions amoroses, d&apos;una manera tan arrelada, que la fira de l&apos;Ascensió es coneixia com la fira de les noies. El jovent vallesà que desitjava casar-se acudia en aquest dia, i es passejava ostensiblement pels carrers de la població, elles per fer-se veure i ells amb desig de veure si entre tantes noies en trobarien alguna que els fos agradable a la vista. Empraven una forma tradicional de demanda de prometatge molt gràfica i difícil de transcriure. Si ella no refusava el requeriment, iniciaven un festeig ràpid que gairebé sempre acabava en casament. Acudia a aquesta fira una gran gentada i s’hi concertaven molts casaments (AMADES, 1985, II: 971). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Així mateix, per la Fira les societats celebraven balls matinals -el ball dels promesos- i segellaven, en certa forma, les fases prèvies del procés prematrimonial entre pubills i pubilles del Vallès. També era la gran ocasió per a intercanviar regals comprats en el mateix mercat (BAULIES, 1965). &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.6054000,2.2808300</coordenades>
<utm_x>440073</utm_x>
<utm_y>4606215</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08096</rel_municipis>
<municipi_nom>Granollers</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-principal-de-la-bisbal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-mfek3297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49956-foto-08096-109-1.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Manifestació festiva</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Social</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-06-10 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions>INFORMACIÓ ORAL: Pere Cornellas, novembre 2001.Informació i fotografies facilitades per Marcel Oliveres i Aina Relats, de l’Àrea d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Granollers</observacions>
<codi_estil>98</codi_estil>
<codi_tipologia>2116</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:55:52</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
