{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"49999","titol":"Plaça Doctor Guillamet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-doctor-guillamet","bibliografia":"

A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers<\/em>, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.<\/p>

COLL, Joan M.; ROIG, Jordi (1998). 'L'antiguitat tardana al Vallès Oriental: algunes consideracions', a Lauro, Revista del Museu de Granollers<\/em>, 14.<\/p>

INVENTARI (1997). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica<\/em>. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.<\/p>

JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R. (1995). 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana al Vallès Oriental', a Limes<\/em>, núm. 4-5, Cerdanyola del Vallès.<\/p>

PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió', a Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia<\/em>, núm. 48-50, Vol. II.<\/p>

VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers<\/em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.<\/p> ","centuria":"II aC. - VI dC.","notes_conservacio":"Jaciment tapat.","descripcio":"

Restes romanes diverses i poc conegudes que formarien part del nucli romà de Granollers, tal vegada d'alguna casa.<\/p>

El 1983, durant les obres de remodelació de la placeta del Doctor Guillamet, en un angle superior del marge de ponent van aparèixer nombrosos fragments de 'tegula<\/em>', un fragment de molí de lava volcànica, alguns fragments de 'terra sigillata<\/em>' gàl·lica, un fragment de ceràmica de parets fines i diversos fragments de ceràmica comuna romana. En el punt on va aparèixer la terrissa semblaven observar-s'hi restes d'un mur d'opus incertum<\/em> reaprofitat en època posterior i alineat als murs localitzats a l'església. Segons Jordi Pardo, el mur amidava entre 40 i 50 cm d'amplada, i podria fer pensar en la paret exterior d'una casa romana.<\/p>

L'indret de les troballes es situa en una zona del centre de Granollers, entorn de la plaça de l'Església, que ha donat la màxima concentració de restes romanes. Molt a prop hi ha els jaciments 'església parroquial de Sant Esteve' i 'can Piera'.<\/p>

L'anàlisi dels materials ceràmics d'aquest jaciment ha permès a altres autors (COLL, ROIG: 1998; JÁRREGA, 1995) proposar una continuïtat del nucli de poblament romà de Granollers que arribaria fins el segle VI (VILA, 2001).<\/p> ","codi_element":"08096-299","ubicacio":"Plaça de l'Església - Carrer Barcelona (antigament plaça del Doctor Guillamet).","historia":"

El nucli de Granollers va sorgir en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que probablement en època romana es coneixia com a Semproniana. Ocuparia la zona on actualment hi ha la plaça de l’Església i el seu entorn. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>

Als afores, a redós del camí cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia una àrea d’enterrament (necròpolis nord) i una altra entorn del convent de les Josefines (necròpolis oest), mentre que al sud, entorn del camí que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona) hi havia una àrea de producció de ceràmica, ja que s’hi han trobat diversos forns d’època romana.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6076571,2.2868607","utm_x":"440578","utm_y":"4606462","any":"","rel_municipis":"08096","municipi_nom":"Granollers","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08096\/49999-placa-guillamet-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08096\/49999-foto-08096-299-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà|Visigot|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2024-06-14 00:00:00","autor_fitxa":"ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo","autor_element":"Desconeguda","observacions":"Jaciment documentat el 1983 amb motiu de les obres de remodelació de la plaça. E. Casals va recollir-hi material romà i l'arqueòleg Jordi Pardo el va documentar. Va observar que un dels murs apareguts era de factura romana.A.A.M.G. (s.d.) referència restes en les següents localitzacions 17. Doctor Guillamet, p\/; 18. Doctor Guillamet, p\/, cantonada plaça de l'Església. Can Piera, que tal vegada puguin pertànyer a aquest mateix jaciment.La plaça del doctor Guillamet va quedar desdibuixada després de la remodelació. El nom 'Doctor Guillamet' sembla que ja no apareix en la nomenclatura, i més aviat ha quedat com una prolongació de la plaça de l'Església vers el carrer de Barcelona.","codi_estil":"83|87|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["41"]}]}]}