<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5819e1242dd71009b5e3</_id>
<id>50007</id>
<titol>Can Serratusell</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serratusell</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). &apos;La industrialització de la vila i la ciutat moderna&apos;, a &lt;em&gt;Estudis de Granollers i del Vallés Orienta&lt;/em&gt;l, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). &lt;em&gt;Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers&lt;/em&gt;. Granollers. Document administratiu.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Casa unifamiliar d&apos;estil modernista, projectada pel mestre d&apos;obres Antoni de Facerias. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La façana és plana i estucada. Està coronada amb un treballat capcer esculturat de perfil trencat i sinuós que és el que singularitza l&apos;edifici. Conté elements en relleu de motius vegetals que inclouen a la part central la data &apos;1912&apos;. La composició de façana és simètrica segons dos eixos, amb buits de proporcions verticals, emmarcats amb llinda esgrafiada decorada amb motius geomètric-vegetals.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;La finestra de la planta baixa consta de reixa de ferro i persiana de llibret mòbil. Un dels elements més destacats és la balconada que ocupa la quasi totalitat de l&apos;amplada i que està protegida amb una treballada barana de ferro amb decoració geomètrica (CUSPINERA et alií, 2001).&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08096-135</codi_element>
<ubicacio>Carrer de Miquel Ricomà, 160</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l&apos;antic camí Ral l&apos;any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s&apos;estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l&apos;antic traçat, i l&apos;estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d&apos;en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;Aquesta casa en concret es va construir l&apos;any 1912, segons informa la inscripció de la façana. Fou projectada pel mestre d&apos;obres de tendència modernista Antoni de Facerias Marimon (Barcelona 1846-Vilassar de Mar, 1918). Va ser propietat de Josep Serratusell Sitjes (Granollers, 1951), que va ser alcalde de Granollers entre 1992 i 1999 i diputat del Parlament de Catalunya per CDC.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.6034300,2.2862100</coordenades>
<utm_x>440520</utm_x>
<utm_y>4605993</utm_y>
<any>1912</any>
<rel_municipis>08096</rel_municipis>
<municipi_nom>Granollers</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-can-serratussell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-can-serratussell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-can-serratussell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50007-foto-08096-135-1.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Modernisme|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BPU</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-06-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo</autor_fitxa>
<autor_element><![CDATA[Antoni de Facerias Marimon (mestre d&apos;obres)]]></autor_element>
<observacions>Altres denominacions: casa Esteban Bosch.</observacions>
<codi_estil>105|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1762</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:55:53</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
