<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef581ae1242dd71009b631</_id>
<id>50088</id>
<titol>Corredossos de Sant Roc</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredossos-de-sant-roc</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AUTORS DIVERSOS (2004). &lt;em&gt;Atles d’arqueologia urbana de Granollers.&lt;/em&gt; Atles d&apos;arqueologia urbana de Catalunya, volum 1.&lt;strong&gt;&lt;em&gt; &lt;/em&gt;&lt;/strong&gt; Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;AUTORS DIVERSOS (2022). &lt;em&gt;In illo tempore. Granollers en època romana&lt;/em&gt;. Museu de Granollers, Granollers. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). &lt;em&gt;Granollers a l&apos;antiguitat.&lt;/em&gt; Granollers; Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista.&lt;/p&gt; &lt;p&gt;LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). &lt;em&gt;Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers&lt;/em&gt;. Nartex Barcelona (treball inèdit).&lt;/p&gt; &lt;p&gt;VILA BONAMUSA, Lluís (2001).&lt;em&gt; Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers&lt;/em&gt;. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>II aC - V dC</centuria>
<notes_conservacio>Estat del jaciment desconegut.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;Jaciment arqueològic menor d’època romana situat als corredossos de Sant Roc; és a dir, al subsòl del corredor de l&apos;antiga muralla que surt de la capella de Santa Esperança en direcció nord. És&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt; conegut tan sols per la troballa de material en el transcurs d’unes obres.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El més de febrer de 1986 es van portar a terme obres entorn de la capella i als corredossos de Sant Roc. La finalitat de les obres era adequar-hi unes canalitzacions, per aquest motiu es va obrir una rasa al paviment. Segons l&apos;arqueòleg Josep Estrada només s&apos;hi va recuperar un fragment de ceràmica &apos;sigil·lada clara&apos;. Això no obstant, precisa que &apos;la manca de temps i la pressa amb què s&apos;han fet les obres han impedit un seguiment més acurat&apos; (1993: 110) (VILA, 2001).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08096-225</codi_element>
<ubicacio>Corredossos de Sant Roc. Prop de la Capella de Santa Esperança.</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria). La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rústica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt-imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;&lt;span&gt;A l’entorn de la vil·la romana hi havia diverses zones d’enterrament o necròpolis. La més ben coneguda és l’anomenada Necròpolis Oest (a la zona de can Trullàs). Entorn del camí que anava cap a Vic (actual carrer de Catalunya) hi havia la Necròpolis nord, possiblement d’època ja tardo-romana. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.6076709,2.2885649</coordenades>
<utm_x>440720</utm_x>
<utm_y>4606462</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08096</rel_municipis>
<municipi_nom>Granollers</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50088-corredossos-sant-roc-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50088-capella-sta-esperanca-1.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romà|Antic</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Altres</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>BPU</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2024-06-26 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo</autor_fitxa>
<autor_element>Desconeguda</autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil>83|80</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1762</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:55:54</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
