<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-14 12:53:34</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6af847e0b7108d63d40eebf2</_id>
<id>50923</id>
<titol>Perdiu xerra (Perdix Perdix)</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/perdiu-xerra-perdix-perdix</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;ttps://ca.wikipedia.org/wiki/Perdiu_Xerra&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Es caracteritza per ser una perdiu amb el plomatge de color gris. Medeix uns 30 centímetres de llarg i es caracteritza per tenir un plomatge més marronós i amb les franges no tant contrastades. Les parts inferiors són més clares i el cap de color castany i rogenc. Les potes són de color gris. El seu hàbitat va dels 1000 a 2000 metres d&apos;altitud i es caracteritza per fer un forat a terra on tapa amb herbes seques a prop d&apos;un camí. Entre els mesos d&apos;abril i maig pon entre uns 18 a 20 ous que la femella cova durant uns 24 dies. Al cap de poc els polls abandonen el niu i en dues setmanes ja aprenen a volar. En trobem al vessant sud del Puig llançada damunt de les roques de Gavarrós. Espècie protegida i d&apos;interès europeu.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08099-25</codi_element>
<ubicacio>Vessant sud del Puigllançada</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La necessitat de protegir l&apos;àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l&apos;època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és Parc Natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d&apos;ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l&apos;espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d&apos;Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. En l&apos;àmbit europeu, el setembre de 1987, d&apos;acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d&apos;Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l&apos;espai protegit català amb un nombre més gran d&apos;hàbitats i espècies de flora i fauna d&apos;interès europeu (30 en cada cas), d&apos;acord amb la Directiva d&apos;hàbitats de la Unió Europea.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.2910900,1.9290500</coordenades>
<utm_x>411711</utm_x>
<utm_y>4682652</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08099</rel_municipis>
<municipi_nom>Guardiola de Berguedà</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50923-foto-08099-25-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia><![CDATA[Zona d&apos;interès]]></tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Altres</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-24 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Pere Cascante i Torrella</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Es nodreix de gra, flors, llavors, insectes d&apos;una manera molt similar a la perdiu roja. Durant els primers dies de vida, els polls de la perdiu xerra només es poden alimentar d&apos;insectes. Es caracteritza per dormir en grup alçant el cap per a vigilar possibles depredadors.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2153</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-14 12:37:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
