<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-05-25T07:52:11TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a13def86df7cf67797103e9
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[50985]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antiga estació del Carrilet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio-del-carrilet]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;CONTIJOCH, JORDI (2003). Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.-SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). &#039;100 anys del tren&#039; a Erol. Suplement 3. p-16-22.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[XX]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Restaurat i destinat als serveis d&#039;Oficina de Turisme i exposició permanent sobre els 100 anys de l&#039;arribada del tren]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici de l&#039;antiga estació dels FF.CC i del carrilet que de Guardiola de Berguedà anava a la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro (Castellar de N&#039;Hug). Es tracta d&#039;una construcció característica de l&#039;arquitectura industrial i ferroviària formada per una planta rectangular i dues plantes pis amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Presenta una disposició ordenada i geomètrica de les seves obertures amb un predomini del buit sobre el massís. A les façanes llargues s&#039;hi obren series de 4 obertures de les que les de la planta baixa corresponen a les portes i a la resta de plantes amb finestres coronades totes elles per arcs escarsers. Les façanes laterals tenen dues obertures a cada pis que segueixen el mateix esquema que la resta de les façanes. Tot l&#039;aparell de l&#039;edifici és de pedra llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. Interiorment acull les dependències de l&#039;Oficina de Turisme i també d&#039;una exposició permanent sobre el carrilet i la història dels FF.CC. El seu estat de conservació és excel·lent.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08099-87]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[C/Comerç núm 1.Accés pel carrer de l&#039;Estació.  08694 (Guardiola de Berguedà)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[&lt;p&gt;La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s&#039; agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l&#039;Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l&#039;actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l&#039;allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. La construcció del &#039;ferrocarril económico Manresa-Berga&#039; va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s&#039;havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l&#039;aigua desde la resclosa situada a la zona del &#039;collet&#039; fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l&#039;aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881, &#039;La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A&#039;, obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l&#039;empresa italiana &#039;Gavaretti, Vallido, Bovio &amp;amp;Cia&#039; que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de &#039;Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga&#039; es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d&#039;arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d&#039;interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de &#039;La Ribera&#039; on hi va situar l&#039;estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d&#039;una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al &#039;carrilet&#039;. Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d&#039;una estació terminal d&#039;aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d&#039;aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l&#039;automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d&#039;un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l&#039;edifici de l&#039;estació va a passar a mans de l&#039;ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament de la línia de Barcelona a Mataró.&lt;/p&gt; ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[42.2308900,1.8780400]]></content:encoded><content:item>407418</content:item><content:item>4676021</content:item><content:encoded><![CDATA[1904]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08099/format/rdf-xml" /><content:item>Guardiola de Berguedà</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-3.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Física]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Eclecticisme|Historicista|Contemporani]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni immoble]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pública]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Científic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2020-10-07 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Pere Cascante i Torrella]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Edifici que malgrat que artísticament reuneixi les mateixes característiques que la resta d&#039;estacions ferroviàries dels FF.CC (Puig Reig, Cal Marçal, Navàs) té un valor simbòlic i sentimental pels Guardiolencs que l&#039;ha convertit en un dels símbols del poble com a lloc de reunions i trobades.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[102|116|98]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[45]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[1.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/14/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>