<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-25 07:52:11</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a13def86df7cf67797103e9</_id>
<id>50985</id>
<titol>Antiga estació del Carrilet</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio-del-carrilet</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CONTIJOCH, JORDI (2003). Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.-SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). &apos;100 anys del tren&apos; a Erol. Suplement 3. p-16-22.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Restaurat i destinat als serveis d&apos;Oficina de Turisme i exposició permanent sobre els 100 anys de l&apos;arribada del tren]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici de l&apos;antiga estació dels FF.CC i del carrilet que de Guardiola de Berguedà anava a la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro (Castellar de N&apos;Hug). Es tracta d&apos;una construcció característica de l&apos;arquitectura industrial i ferroviària formada per una planta rectangular i dues plantes pis amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Presenta una disposició ordenada i geomètrica de les seves obertures amb un predomini del buit sobre el massís. A les façanes llargues s&apos;hi obren series de 4 obertures de les que les de la planta baixa corresponen a les portes i a la resta de plantes amb finestres coronades totes elles per arcs escarsers. Les façanes laterals tenen dues obertures a cada pis que segueixen el mateix esquema que la resta de les façanes. Tot l&apos;aparell de l&apos;edifici és de pedra llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. Interiorment acull les dependències de l&apos;Oficina de Turisme i també d&apos;una exposició permanent sobre el carrilet i la història dels FF.CC. El seu estat de conservació és excel·lent.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08099-87</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[C/Comerç núm 1.Accés pel carrer de l&apos;Estació.  08694 (Guardiola de Berguedà)]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s&apos; agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l&apos;Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l&apos;actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l&apos;allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. La construcció del &apos;ferrocarril económico Manresa-Berga&apos; va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s&apos;havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l&apos;aigua desde la resclosa situada a la zona del &apos;collet&apos; fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l&apos;aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881, &apos;La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A&apos;, obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l&apos;empresa italiana &apos;Gavaretti, Vallido, Bovio &amp;amp;Cia&apos; que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de &apos;Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga&apos; es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d&apos;arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d&apos;interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de &apos;La Ribera&apos; on hi va situar l&apos;estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d&apos;una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al &apos;carrilet&apos;. Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d&apos;una estació terminal d&apos;aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d&apos;aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l&apos;automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d&apos;un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l&apos;edifici de l&apos;estació va a passar a mans de l&apos;ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament de la línia de Barcelona a Mataró.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.2308900,1.8780400</coordenades>
<utm_x>407418</utm_x>
<utm_y>4676021</utm_y>
<any>1904</any>
<rel_municipis>08099</rel_municipis>
<municipi_nom>Guardiola de Berguedà</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Física</proteccio>
<estil>Eclecticisme|Historicista|Contemporani</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-10-07 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Pere Cascante i Torrella</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Edifici que malgrat que artísticament reuneixi les mateixes característiques que la resta d&apos;estacions ferroviàries dels FF.CC (Puig Reig, Cal Marçal, Navàs) té un valor simbòlic i sentimental pels Guardiolencs que l&apos;ha convertit en un dels símbols del poble com a lloc de reunions i trobades.]]></observacions>
<codi_estil>102|116|98</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-25 07:32:40</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
