<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa641ccb137ee379025428</_id>
<id>51045</id>
<titol>Santa Maria de Rocasança</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-rocasanca</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. CAMÓS, PARE. Jardin de Mara plantado en el principado de Catalunya. Edició facsimil 1653. VIGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà.Artestudi.Barcelona, PLADEVALL i FONT, ANTONI (1985). Catalunya romànica. El Berguedà. Volum XII. Enciclopèdia Catalana Barcelona. SERRA i ROTÉS, ROSA (1982). &apos;Santa Maria de Roca sança&apos;. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Centre d&apos;estudis baganesos. Vol III&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XII-XIIII</centuria>
<notes_conservacio>Embeguda per la moderna casa es troba perfectament restaurada al seu interior i cuidada.</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;L&apos;antiga capella de Santa Maria de Roca-Sança bé denominada per la llegenda de la troballa de la Mare de Déu sota una gran roca santa &apos;sancta&apos;. Correspon amb un senzill edifici d&apos;una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i amb la porta oberta a la banda de migdia coronada per una llinda de pedra damunt de dos permòdols i arc de mig punt amb esplandit intern i pollegueres. Damunt de la coberta hi ha un petit campanar de cadireta d&apos;un sol ull amb aparell de maçoneria que en substitueix un de més antic integrat dins el gruix del mur. L&apos;interior està cobert amb una volta de canó de perfil apuntat i està il·luminada per una finestra d&apos;una sola esqueixada oberta al mur de l&apos;absis coronada a la part externa per un únic bloc monolític. S&apos;hi venera una talla que reprodueix la romànica destruïda per la guerra civil. L&apos;aparell és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades molt regulars. Damunt de la porta hi ha un interessant cor de fusta amb la barana de barrots tornejats i passamà bisellat. L&apos;església es manté ofegada a l&apos;interior de la masia de l&apos;Hospitalet la qual aprofita les ruïnes d&apos;un antic hospital medieval erigit en aquest indret per a aixoplugar els viatjants que es dirigien a Cerdanya pel coll de Jou. La capella és particular i tant sols s&apos;obre una vegada a l&apos;any coincidint amb l&apos;aplec de Santa Maria de Roca Sança.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08099-147</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[Al lloc de l&apos;Hospitalet a la falda del Moixeró al costat del clot de la Miquela.]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;L&apos;edifici que rep el nom de la Roca Santa, es situa uns metres més avall de la gran roca que hi ha al costat del camí de coll de Jou i on la llegenda explica que s&apos;hi va trobar la verge. L&apos;església està documentada al llarg de l&apos;edat mitjana com a capella de l&apos;hospital dels peregrins que es dirigien a Cerdanya passant pel coll de Jou. L&apos;hospital és documentat des del 1279 i l&apos;església, des del s. XIII, quan era regida per un rector amb alguns servents que captaven per l&apos;església i s&apos;encarregaven dels malalts i dels vianants. Tenim un document de 1289 quant un tal P Companyó clergue i rector d&apos;aquesta església, reelegí un soci seu com a participant de l&apos;hospital que li fos fidel i no cometés cap frau en la recaptació de les almoines. Al llarg de la baixa edat mitjana són nombroses les donacions que es fan en aquest hospital fins el any 1349 . Des d&apos;aleshores l&apos;hospital va ser abandonat convertit en masia. La seva capella va passar a ser una sufragània de Guardiola.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.2983200,1.8714800</coordenades>
<utm_x>406976</utm_x>
<utm_y>4683516</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08099</rel_municipis>
<municipi_nom>Guardiola de Berguedà</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51045-foto-08099-147-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Romànic</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2026-09-16 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Pere Cascante i Torrella</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Per la fàbrica constructiva sembla corresponder amb un edifici de mitjans del segle XII i principi del segle XIII que va quedar embegut per l&apos;obra de l&apos;hospital medieval a mitjans del segle XIV. La talla de fusta és una rèplica de l&apos;original de 1954 que va desaparèixer en motiu de la guerra civil]]></observacions>
<codi_estil>92</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 03:02:04</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
