<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-20 21:58:14</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6b00b09d18984eac5b0d4023</_id>
<id>51049</id>
<titol><![CDATA[Casa d&apos;Escriu]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-descriu</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;ABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà. GAVIN, JOSEP Mª ( 1985). Inventari d&apos;esglésies. Vol. 17, el Berguedà. P-82. SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibre II i III. Informació inèdita facilitada per Gracia Ponça&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIV-XVIII</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Se n&apos;han refet les cobertes i rejuntat les façanes. La casa està fora de perill després d&apos;haver estat molt de temps abandonada.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Restes de l&apos;antiga casa d&apos;Escriu que presenta una planta mes aviat quadrangular orientada a sud-est i composta per una planta baixa, un primer pis i golfa amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i construït amb cavalls i llates. Té una disposició de les obertures amb un clar predomini del massís respecte el buit. La porta és allindada en fusta i hi té al seu damunt una finestra de grans dimensions. A la façana lateral n&apos;hi ha una altre a sota el nivell de la coberta. L&apos;aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb algunes parets, especialment la cantonada sud-est que és amb un aparell molt acurat de carreus de pedra ben treballats i escairats, i units amb argamassa de calç. Adossat a la banda sud-est s&apos;hi endevinen alguns coberts i annexos mig enderrocats compostos pèr constrccions de planta rectangular allargassada i orientades en sentit nord-sud i est-oest i cobertes amb teulada a un sol vessant amb teulada, avui esfondrada de llates i cavalls de fusta i grans eixides abertes a la part interna. Tanquen l&apos;era de batre el gra que mira damunt del torrent dels empedrats damunt de murs de contenció. La casa ha estat refeta recentment i no hem pogut accedir al seu interior.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08099-151</codi_element>
<ubicacio><![CDATA[A la zona d&apos;Escriu damunt dels empedrats]]></ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Els documents de Baga i recollits per Mn. Serra i Vilaró ens parlen del mas i l&apos;església de Santa Eulàlia d&apos;Escariu que deuria ser a prop de la casa. Al 1279 Ramon d&apos;Escriu era comendatari de la casa del temple de Pericas o mas dels homs i al 1300 el mateix Ramon d&apos;Escriu ostentava el càrrec de batlle de Bagà on donà ordres als llocs de Saldes, Gavarrós i Gósol per tal d&apos;estar a l&apos;aguait davant d&apos;un possible atac enemic. L&apos;església de santa Eulàlia va ser arrendada el 1326 al clergue de Pere d&apos;Escriu obligant-lo a fer-ne contínua residència. El 1756 un altre Ramon d&apos;Escriu, ferrer participava en la restauració de les portes de l&apos;església de Sant Esteve de Bagà. El 1800 Antoni Picas masover de la casa d&apos;Escriu baixà a viure tot fent de fuster. Encara avui se&apos;ls coneix com el fuster d&apos;Escriu. La propietat va passar a mans de la família Ponça el 1930.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.2868100,1.8171800</coordenades>
<utm_x>402482</utm_x>
<utm_y>4682299</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08099</rel_municipis>
<municipi_nom>Guardiola de Berguedà</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51049-foto-08099-151-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Modern|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-23 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Pere Cascante i Torrella</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Presenta indiciïs de fàbriques més antigues de l&apos;època medieval en les cantonades de la façana sud i est. També en una zona propera als coberts hem pogut identificar els vestigis d&apos;una construcció en forma de corba que es podria interpretar com a les restes de l&apos;antiga capella d&apos;Escriu.]]></observacions>
<codi_estil>94|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-20 21:42:05</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
