<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa641dcb137ee379025474</_id>
<id>51127</id>
<titol>Ca la pastora de Gréixer</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pastora-de-greixer</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 74 i 182.CABALLE CANTALAPIEDRA, FRANCESC ( 2009). Les empremtes del camí ral de Bagà. Associació Medieval de Bagà SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II i III. VILADËS LLORENS, RAMON (1996). Les muralles de Bagà al segle XIV. Àmbit de Recerques del Berguedà. Padró d&apos;habitants de Gréixer (Inèdit). Facilitat per Maria Gracia Ponsa.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XVII-XIX</centuria>
<notes_conservacio>Només es pot veure la part superior dels murs est, oest i la testera del mur nord integrat en un marge de terrassa ment</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Ruïnes d&apos;una casa coneguda amb el nom de &apos;Ca la Pastora&apos; i documentada segons els padró d&apos;habitants del nucli de Gréixer. Es tracta d&apos;una construcció avui sepultada i reblerta per emprar el seu perímetre com a zona de conreu i pastura. Pel que encara es pot endevinar aquesta construcció hauria tingut una planta més aviat rectangular ambuna fisonomia molt similar a la resta de cases del nucli de Gréixer composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. Actualment encara es pot observar encastat i formant part del terrassa ment d&apos;un marge, el mur tester de la banda oest conservat en l&apos;alçada del carener amb els pendents de la coberta encara visibles en el marge. L&apos;aparell és de carreus molt irregulars de pedra rogenca mal treballada i escairada, unida amb argila i argamassa de calç i fragments de llosa i de pedra a trenca junt. S&apos;hi endevinen també els encaixos de les bigues de fusta i dels colomers de la darrera planta. Els murs de llevant i ponent s&apos;identifiquen encara en el marge modern però estan completament sepultats per aquest potent rebliment de terra. Tampoc s&apos;aprecia amb claredat el mur de migdia.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08099-229</codi_element>
<ubicacio>Al nucli de Gréixer</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El nucli de Gréixer aniria lligat amb les esglésies de Sant Nazari i sobretot sant Andreu. Es documenta en temps del prevere Daguí una petita cel·la que passà a dependre de Ripoll. En l&apos;acta de consagració del monestir de Sant Llorenç el 983. En coneixem un document del 949 que el bisbe Rodolf d&apos;Urgell , dóna al monestir de Sant Llorenç un mas amb un molí i amb quatre peces de terra i dues vinyes situat dins el comtat de Cerdanya a la vall de Brocà a les rodalies de Bagà i al riu de Gréixer. &apos;Et est in ipso manso, cum ipso molino et cum quatuor precias de terra et duas vineas, in comiutatu Ceritaniense in valle Brocanense, in apendicum Bagada ad ipso rivo Garaeixer·&apos;. Aquest referència localitzada per Mn. Serra i Vilaró en els documents de ACA. Monacals d&apos;Hisenda, Vol 801. Afrontava amb Coma de Calls, figuera qui est ad ipsum, in via qui pergit de Portella i in loco ubi vocatur Pujol&apos;. Aquestes afrontacions són perdudes llevat de la Portella que seria el camí ral de coll de Jou. Entendríem com a Gréixer la zona esmentada i també la casa de Cal Tinent i el molí de Rigoreixer que ja ens apareix i que s&apos;ha pogut localitzar darrera l&apos;estret de Malgrau. Posteriorment el lloc de Gréixer ens surt citat nombroses vegades en els documents de les baronies de Bagà. Coneixem un fogatge de 1385 a través d&apos;un cobrador de focs el qual esmenta un total de 4 focs a la parròquia de Gréixer i altres tants al lloc anomenat el Bac per valor d&apos;un florí. Cada foc equivalia amb una llar o casa que hi podia haver entre 4 o 5 persones. Aquesta xifra ens coincideix amb les cases que hi han al nucli. El lloc del Bac es podria referir a la obaga de Millares, Cal tinent o molí. També ens surt referenciat el 1346 quan es fa un inventari d&apos;una de les cases que ens dona entendre com estaven distribuïdes quants objectes hi havia. Els inventaris corresponen en documents de molta importància per saber els objectes i pertinences que hi havia en cada llar. En el cas de la baronia de Pinós en conservem nombrosos tant de cases de Bagà com també de Gréixer.Deu anys més tard s&apos;esmenta &apos;adobar lo pont de Greixa&apos; relacionat amb un dels ponts esmentats a les fitxes 141 i 1433. També es té constància en documents posteriors i de 1666 que esmenten el lloc de Gréixer juntament amb Millerès, escriu i Hospitalet en temes relacionats amb les pastures. Consta que fixaven el nombre d e bestiar que podien tenir els masos de Millerès, Greixa, Escariu i Hospitalet i també el temps que els bestiar de la vila es podia estar en aquests masos quan anava a pasturar a la muntanya comuna. Al llarg del segle XVIII degué patir algunes reformes com ho testimonien la llinda d&apos;alguna de les seves cases La casa de Ca la Pastora i gràcies a la documentació facilitada per Maria Gracia Ponça ,en coneixem el padró d&apos;habitants i de les famílies que hi habitaren des de 1880 fins 1897. Al no trobar noves i empedronaments entenem que estava ja abandonada a finals del segle XIX. Les famílies que hi residiren en aquests moments erenJosefa Forgas, Maria Casals i Josep Casals, fill i el 1898 eren Josefa Espel, vúida. Tanmateix aquesta darrera i al ser la única persona que hi residia cognominà el nom de la casa amb el de &apos;Pastora&apos; ja que la manera de viure dels habitants de Gréixer eren les pastures.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>42.2854600,1.8484200</coordenades>
<utm_x>405056</utm_x>
<utm_y>4682113</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08099</rel_municipis>
<municipi_nom>Guardiola de Berguedà</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51127-foto-08099-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51127-foto-08099-229-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Popular|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-23 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Pere Cascante i Torrella</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Casa que conserva pràcticament tota la seva alçada dels murs; especialment el de tramuntanta que manté tota la seva alçada originària gràcies a un potent i important aportació de terres que rebleix completament el seu perímetre per emprar-ho com a terreny de pastura i només es poden endevinar els seus coronaments. Per l&apos;aparell constructiu sembla correspondre amb una construcció d&apos;època moderna sense descartar la possibilitat que sigui més antiga.]]></observacions>
<codi_estil>119|94</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>14</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 03:02:05</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
