<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-16 03:18:08</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6afa6432cb137ee379025f22</_id>
<id>51843</id>
<titol>Palmerar Club de futbol (Palmera canariensis)</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-club-de-futbol-palmera-canariensis</url>
<bibliografia><![CDATA[CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d&apos;Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d&apos;Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l&apos; insecte pot continuar vivint a l&apos;interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres.  La saba de les palmeres podades té un alt poder d&apos;atracció sobre aquest insecte.]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[Grup de 5 palmeres (originàriament 6) de Canàries que es trobaven al pati davanter de la seu del club de futbol. Actualment una d&apos;elles està tallada arran de soca i les quatre restants estan afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L&apos;Alçada mitjà d&apos;aquest conjunt era d&apos;uns 14 a 15 metres d&apos;alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d&apos;amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d&apos;aquestes fulles s&apos;asseca i cauen; són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l&apos;extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust.]]></descripcio>
<codi_element>08118-97</codi_element>
<ubicacio>carrer Rosa Sensat, 1-6</ubicacio>
<historia><![CDATA[Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l&apos;any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l&apos;ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d&apos;un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d&apos; El Maresme.]]></historia>
<coordenades>41.4798300,2.3042700</coordenades>
<utm_x>441914</utm_x>
<utm_y>4592259</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08118</rel_municipis>
<municipi_nom>El Masnou</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni natural</ambit>
<tipologia>Espècimen botànic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Ornamental</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2022-04-21 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>2151</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>5.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>21</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-16 03:02:26</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
