<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef5876ae7053c3450ad3dc</_id>
<id>52608</id>
<titol>Canal de la Infanta</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-infanta</url>
<bibliografia><![CDATA[ALBA MOLINA, Ràul i ASO PEREZ, Carlos (2008). El canal de la infanta: vector de desarrollo económico, social y urbano de la comarca del bajo llobregat (provincia de barcelona), 1ª parte; dins Revista Cimbra núm. 381, maig-juny 2008. BALAGUER NADAL, P. (2008). .Àrea Residencial Estratègica &apos;La Remunta&apos;. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10130. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L&apos;Hospitalet. Un passeig per la història. L&apos;Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L&apos;Hospitalet de Llobregat. CHORÉN TOSAR, J. (2011). Intervenció arqueològica a l&apos;ARE-&apos;La Remonta&apos;, tram del Canal de la Infanta. Control i documentació arqueològics. Estudi històric del Canal de la Infanta. 2 Vols. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10995. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CURIÀ BARNÉS, E. (2008). Àrea Residencial Estratègica &apos;La Remunta&apos;. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10129. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l&apos;Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L&apos;Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d&apos;Estudis i Divulgació del Patrimoni. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l&apos;Hospitalet; dins: &apos;Identitats. Revista del Museu&apos;. L&apos;Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). RIERA I BAGUÉ, Josep Mª Desenvolupament Urbà de Molins de Rei: dos segles de configuració de la vila (1732-1932) dins de l&apos;obra Coneguem la història de la vila. Molins de Rei. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l&apos;Hospitalet; dins: &apos;I Jornades d&apos;Arqueologia Industrial&apos; (L&apos;Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. TARDÀ, J. i altres (1993). Pagesos, obrers, ciutadans. Història de Cornellà de Llobrega. Ajuntament de Cornella.]]></bibliografia>
<centuria>XVIII-XX</centuria>
<notes_conservacio><![CDATA[no s&apos;ha conservat la totalitat de l&apos;element]]></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[El canal de la infanta, el nom complert del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, és una canalització d&apos;aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Té l&apos;inici a Molins de Rei, passa per Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, l&apos;Hospitalet i Sants, des d&apos;on es desvia fins a la muntanya de Montjuïc per arribar al mar. El seu recorregut és de 17.417 metres. Al llarg del canal hi ha diversos salts d&apos;aigua que són aprofitats per donar activitat a molins i posteriorment a indústries tèxtils. Les restes més visibles són el pont, a la zona de La Remunta. S&apos;ha pogut observar que en realitat es tracta de dues construccions, una sobreposada a l&apos;altra. L&apos;original seria un pont bastit amb totxo massís lligat amb morter de calç, amb un ull, l&apos;arcada del qual es troba bastida pel mateix tipus de totxo massís, però disposats a sardinell, per facilitar la curvatura. La longitud que s&apos;observa actualment és la de l&apos;amplada del propi canal, entorn als tres metres, mentre que la seva amplada es trobaria entre els 2&apos;5 m. Finalment, s&apos;han identificat un total de 24 fites realitzades amb ciment, amb les sigles &apos;P&apos; i &apos;M&apos;, una fletxa i un número situat entre els números 1 i 10, la majoria d&apos;elles recuperades dins el rebliment. Tot i que la funcionalitat d&apos;aquestes fites és per el moment desconeguda, probablement es tracti d&apos;una referència mètrica dins de la finca militar.També diverses inscripcions a mà a la part inferior del pont que corresponen a noms de soldats. També hi ha l&apos;any 1929 en un moment de reforma.]]></descripcio>
<codi_element>08101-276</codi_element>
<ubicacio>Av. de Josep Tarradellas, s/n</ubicacio>
<historia><![CDATA[És una infraestructura civil per a la irrigació de terres projectada per Tomas Soler l&apos;any 1805 i construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l&apos;economia de la zona. Fou una promoció dels terratinents de la banda esquerra del riu Llobregat amb la finalitat de millorar l&apos;agricultura de la comarca a través del rec de les terres. L&apos;expansió del regadiu es produí en zones amb cultius de secà. La vinya es va incrementar en detriment del bosc i l&apos;agricultura va passar de ser de subsistència a ser de mercat, basada principalment en la producció de fruita. En canvi, amb el pas del temps, el canal passa a quedar integrat als nous nuclis urbans i perd paulatinament la seva funció original, convertint-se en claveguera a l&apos;aire lliure on s&apos;abocaven els rebuigs de les indústries i les aigües fecals.]]></historia>
<coordenades>41.3613600,2.0921000</coordenades>
<utm_x>424062</utm_x>
<utm_y>4579270</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08101</rel_municipis>
<municipi_nom><![CDATA[L&apos;Hospitalet de Llobregat]]></municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Contemporani|Modern</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Montlló Bolart</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[L&apos;any 2011 es va dur a terme una intervenció preventiva dins la finca de la Remunta de l&apos;Hospitalet de Llobregat, arran de les obres del projecte de l&apos;Àrea Residencial Estratègica (ARE) &apos;La Remunta&apos;. La Remunta es troba situada entre la línia de ferrocarril de la Generalitat de Barcelona a Manresa, pel nord; la carretera de l&apos;Hospitalet a Cornellà, pel sud; i per l&apos;Avinguda Josep Tarradellas per l&apos;est. Es tracta d&apos;un conjunt d&apos;instal·lacions auxiliars destinades a la cura del bestiar de la caserna militar, datades en el anys 60 del segle XX (Anteriorment la finca s&apos;anomenava Ca n&apos;Angulo). Tot i estar totalment obliterat, el seu traçat era identificable, sobretot mitjançant fotografia aèria, al llarg dels seus aproximadament 150 metres, així com l&apos;existència d&apos;un pont que el travessa a uns 100 metres del límit de la tanca oestEls treballs duts a terme varen consistir en el buidatge, sota control arqueològic, del tram del Canal de la Infanta al seu pas pels terrenys del Quarter de &apos;La Remunta&apos;. A més a més, es va realitzar la seva neteja final, l&apos;aixecament topogràfic, i la corresponent documentació fotogràfica. Durant les tasques de buidatge del canal, s&apos;ha pogut observar l&apos; existència de dos nivells de rebliment, ambdós composats per runa i abocaments de deixalles en temps recents, però resultat de dues accions diferenciades. També s&apos;han pogut identificar vàries reformes del canal.Actualment el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat.]]></observacions>
<codi_estil>98|94</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>13</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:57:26</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
