{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-07 18:15:18","entitats":1,"elements":[{"id":"52641","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-4","bibliografia":"VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona, que diuen: Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada en el terme d'Hospitalet de Llobegat i en la seva pròpia ermita. La seva festa 8 de setembre. TORNADA Mare del Déu humanat \/ i dels homes protectora\/ en Bellvitge, gran Senyora, \/ mostreu vostra pietat. \/ Sou per l'Àngel saludada \/ com a Mare del Senyor, \/ i la cèlica ambaixada \/ heu rebut amb unció. \/Resplendeix la nova aurora \/ per la trista humanitat. \/ En Bellvitge… \/ Santa Eulàlia Provençana \/ de bella prats té un bon esplet \/ l'herba tendra que agermana \/ els bous de L'Hospitalet. \/ Del matí fins a deshora \/ hi pastura allí el ramat.\/ En Bellvitge…\/ Un dels bous de la ramada \/ ha deixat els seus companys, \/ i amb constància adalerada \/ dedicava els seus afanys \/ fendint en la terra i flora \/ amb ses ungles un forat.\/ En Bellvitge… \/ La gent del mas ja repara \/ en el bou l'estrany daler; \/ creient el fet cosa rara \/ l'amo del mas Esferré \/ del cel el favor implora \/ i el clot resta il·luminat. \/ En Bellvitge… \/ En el lloc de la “Famada” \/ de la cova radiant \/ la Mare de Déu trobada \/ resplendeix al braç l'Infant \/ i ja sou la intercessora \/ d'aquell noble veïnat. \/ En Bellvitge… \/ Els prodigis esdevenen \/ potentosos al moment, \/ que de lluny processons vénen \/ pregant vostre valiment \/ contra la pesta traidora \/ que el país ha flagel·lat.\/ En Bellvitge… \/ Vostra fama arreu pregona \/ els miracles molts que obreu, \/ quan ací, de Barcelona \/ pelegrins vénen a peu \/ a Vós, Mare bondadosa, en la seva adversitat.\/ En Bellvitge… \/ Vostra imatge s'eregia \/ amb fervor tradicional \/ al carrer d'Esparseria \/ com també de l'Hospital \/ com a estrella guiadora \/ en nit de cel constel·lat.\/ En Bellvitge… \/ Han passat temps de tempesta \/ i de greus adveniments, \/ la comarca està de festa \/ i demostra els sentiments \/ quan els goigs amb veu sonora \/ canta en la festivitat.\/ En Bellvitge… \/ Lletra: Josep Massons Andreu \/ Xilografia: A. Gelabert \/ Música de Mn. Francesc de P. Baldelló,prev. [partitura] V. Ora pro nobis, Sancta Dei Genitrix \/ R. Ut digni efficiamur promisssionibus Christi. OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Domine Deus, perpetua mentis, et corporis anitate gaudere, et gloriosae Beatae Mariae semper Vitginis intercessione, a praesenti liberi trislilia et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen. (Amb llicència eclesiàstica). SANTIAGO TINTORÉ FERRER I Mª CARME CODINA MIR dediquen aquests Goigs als seus familiars i amics amb motiu de les seves noces celebrades a l'Ermita de Bellvitg el dia 16 de juny de 1963. 2ª edició: juny del 1962. Tiratge destinat als 'Amics dels Goigs'. Dipòsit legal: 8.14948-1962. Torrell de Reus, edit. Barcelona (288).","codi_element":"08101-410","ubicacio":"Ermita de Bellvitge","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3474200,2.1096100","utm_x":"425511","utm_y":"4577708","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52641-foto-08101-410-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52641-foto-08101-410-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Text poètic original de Josep Massons Andreu; Música de mossèn Francesc de P. Baldelló,prev.","observacions":"Els esposos Santiago Tintoré Ferrer i Maria Carme Codina Mir, amb motiu de la celebració de les seves noces a l'Ermita de Bellvitge el dia 16 de juny de 1962, varen dedicar els Goigs d'aquesta edició als seus familiars i amics.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]}]}]}