{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-11-16 03:18:08","entitats":1,"elements":[{"id":"52642","titol":"Goigs de Nostra Senyora de Bellvitja, venerada en lo terme de Hospitalet, bisbat de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-de-bellvitja-venerada-en-lo-terme-de-hospitalet-bisbat-de-5","bibliografia":"VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"publicat","descripcio":"Goig a llaor de la Mare de Déu de Bellvitge. Venerada a la seva ermita en el terme d'Hospitalet de Llobegat, que diuen: Des de l'ermita de Bellvitge, \/ entre rosers, pollancs i pins, \/ guieu tothora els nostres passos, \/ Reina i Senyora dels camins.\/ Si el llobregat us duu el missatge \/ dels espadats del Pirineu \/ talment llaçada d'homenatge \/ que es desplegués al vostre peu, \/ i us duu l'aroma d'espígol \/ de ginestells i romanins, \/ salvaguardeu la nostra terra, \/ Reina i Senyora dels camins. \/ Si el mar sentiu pregar tothora \/ amb son oneig adelerat; \/ si el fonollar creix a la vora \/ i d'un farell veieu l'esclat; \/ si fins a Vós vénen els aires \/ de les sirenes i els dofins, \/ sigueu l'estel qui naveguen, Reina i Senyora dels camins. \/ Si Sant Ramon i Collcerola, \/ Sant Pere Màrtir, Montjuïc, \/ guarden la vostra esglesiola \/ com sentinelles sens fatic, \/ i cap al tard per Vós s'enjoien \/ d'or, d'ametistes i robins, \/ salveu l'encís d'aquest paisatge, Reina i Senyora dels camins. \/ Si pel redl de vostra estada \/ fent infinits els horitzons \/ van en corrua atrafegada \/ trens, automòbils i avions; \/ si comiats i benvingudes \/ són el tribut dels pelegrins, \/ vetlleu l'atzar dels qui viatgen, \/ Reina i Senyora dels camins\/ Si un pageset, que s'endevina \/ d'escaient gest, us va trobar, \/ i fervorosa la Marina \/ en aquest temple us allotjà; \/ si els aiguamolls es feren fèrtils, \/ i encara avui són com jardins, \/ feu abundoses les collites, Reina Senyora dels camins.\/ Si Hospitalet viu la febrada \/ d'un orgiàstic creixement \/ i va estenent-se – com riuada que tot ho esborra indiferent, \/ sigueu-nos nucli que agermana, \/ acomboieu nostres destins \/ i protegiu la nostra raça, \/ Reina i Senyora dels camins.\/ Si en el perdó sou generosa \/ i conhorteu qui a Vós acut; \/ si vostra mà miraculosa \/ la benaurança sempre ha dut \/ i, això no obstant, la vostra ermita \/ van derrocar cruels institns, \/ toqueu el cor dels qui us obliden, \/ Reina i Senyora dels camins.\/ Si enmig d'un món que es desgavella \/ ens manteniu el cor serè, \/ i fa mil anys que sou l'estrella \/ que ens va arborant l'íntima fe, \/ feu que en l'esforç de refer el temple \/ no sovintegin els mesquins, \/ Oh!, beneïu els que us honoren, \/ Reina i Senyora dels camins. [partitura musicada amb l'estrofa] V.: Ora pro nobis, sancta Dei Genitrix. \/ R.: Ut digni efficiamur promissionibus Christi.\/ OREMUS. \/ Concede nos famulos tuos, quaesumus, Domine Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere, et gloriosa beatae Mariae semper Virginis interveccione a praesenti liberari tristitia, et aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. \/ R.: Amen.\/ Lletra: Francesc d'A. Mercé i Sanabra; Música: Anna Maria Albors i Asins; Dibuix Rafael Rosés i Rivadàvia.\/ Goigs editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita. 1960 (amb llicència eclesiàstica). \/ Parròquia de Santa Euàlia de L'Hospitalet \/ Reven de L'Hospitalet.","codi_element":"08101-411","ubicacio":"Ermita de Bellvitge","historia":"Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.","coordenades":"41.3474300,2.1097900","utm_x":"425526","utm_y":"4577708","any":"","rel_municipis":"08101","municipi_nom":"L'Hospitalet de Llobregat","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52642-foto-08101-411-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52642-foto-08101-411-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08101\/52642-foto-08101-411-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Lletra: Francesc d'Asís Mercé; Música: Anna Maria Albors i Asins; dibuix: Rafael rosés Rivadàvia","observacions":"Amb la lletra renovada, la Mare de Déu de Bellvitge ja no és invocada contra la pesta o els flagells dels elements naturals desfermats sinó com a guia d'amor infinit.Els goigs estan editats pel Patronat de Santa Maria de Bellvitge amb motiu d'haver començat les obres de restauració de l'ermita el 1960.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["13"]}]}]}