<?xml version="1.0"?><rdf:RDF
        xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
        xmlns:time="http://www.w3.org/2006/time#"
        xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
        xmlns:og="http://ogp.me/ns#"
        xmlns:web="http://ogp.me/ns/website#"
        xmlns:vcard="http://www.w3.org/2006/vcard/ns#"
        xmlns:foaf="http://xmlns.com/foaf/0.1/"
        xmlns:rdfs="http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#"
        xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#"
        xmlns:dct="http://purl.org/dc/terms/"
        xmlns:dcat="http://www.w3.org/ns/dcat#"
        xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#"
        xmlns:auto="http://datos.gob.es/recurso/sector-publico/territorio/Catalunya"
        xmlns:tema="http://datos.gob.es/kos/sector-publico/sector/"
        xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
        xmlns:skos="http://www.w3.org/2004/02/skos/core#"
        xmlns:schema="http://schema.org/"><dcat:Datasets><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:identifier>patrimonicultural</dct:identifier><dct:description xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:description><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><content:item><dcat:Dataset rdf:about="https://do.diba.cat/api/dataset/patrimoni_cultural"><dct:identifier>patrimoni_cultural</dct:identifier><dct:title xml:lang="ca">Patrimoni cultural</dct:title><dct:description xml:lang="ca">Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</dct:description><dcat:keyword>mapes patrimoni cultural</dcat:keyword><dct:license rdf:resource="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca" /><tema:sector>
                                                                                                            cultura-ocio,
                                                                                                                                            educacion,
                                                                                                                                            turismo
                                                                                                    </tema:sector><skos:prefLabel xml:lang="ca">Diputació de Barcelona</skos:prefLabel><dct:publisher rdf:resource="" /><dc:type>patrimonicultural</dc:type><dc:coverage>public</dc:coverage><dct:dateSubmitted rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2020-04-27T10:20:16TZD</dct:dateSubmitted><dct:modified rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#dateTime">2026-05-28T05:52:26TZD</dct:modified><dct:extent><dct:SizeOrDuration><rdfs:label xml:lang="ca">1 entitats</rdfs:label><rdf:value rdf:datatype="http://www.w3.org/2001/XMLSchema#nonNegativeInteger">1</rdf:value></dct:SizeOrDuration></dct:extent><dc:language>ca</dc:language><rdf:Seq><content:item><dct:identifier>
                    6a17b744241bfa4b2234ef38
                </dct:identifier><content:encoded><![CDATA[52842]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Antic Estany (dessecat)]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-estany-dessecat]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d&#039;una mina de desguàs d&#039;un estany. Municipi de l&#039;Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l&#039;Estan. L&#039;Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l&#039;evolució geològica de la cubeta de l&#039;Estany (Moianès), pel condicionament d&#039;itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l&#039;eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d&#039;Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l&#039; Estany. L&#039;Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l&#039;aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l&#039;Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). &#039;Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l&#039;Estany (el Moianès)&#039; Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d&#039;Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). &#039;Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L&#039;Estany&#039;. VII trobada d&#039;Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L&#039;Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[L&#039;àmbit de l&#039;antic estany, actualment dessecat, queda definit per una conca d&#039;aportació d&#039;aigües amb una superfície drenant d&#039;unes 110 Ha (1,10 km2) aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l&#039;Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig, el puig de la Devesa i l&#039;altiplà de la Crosa. El seu desguàs natural es produeix en l&#039;extrem nord de l&#039;àmbit, entre la carena de la Serreta i el Pla de la Crosa, formant el naixement de la riera de l&#039;Estany. El context geològic de l&#039;estany consisteix en estrats formats entre el final del període eocè i el començament de l&#039;oligocè (fa uns 37 a 25 Milions d&#039;anys).]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[08079-43]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Camps situats a l&#039; entorn de la C-59 a la frontal est del nucli urbà.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Un document del 26 de febrer de 1554 explica amb cert detall les característiques dels canals de dessecació de l&#039;estany que en aquell moment ja existien però que havien quedat embussats pels sediments arrossegats per l&#039;escorrentia de l&#039;aigua. Es tracta d&#039;una concòrdia entre l&#039;abat Carles de Cardona, i el mestre d&#039;obres Joan de Borda, de la vila de Torelló, per tal d&#039;eixamplar i enfondir els dos canals o valls principals, que podrien correspondre al rec de les Nogueres, i al rec del Mig del Prat, actualment existents. El mestre d&#039;obres havia d&#039;apartar la terra moguda dels esmentats valls tan lluny com fos possible i, allà on no es pogués apartar, Borda havia de fer-hi una mena de pallissada o mur vegetal &#039;hun escardís ab pals, perxes i rama&#039;, de manera que la terra no pogués tornar dins els valls. Els treballs s&#039;iniciaren el dia 1 d&#039;abril i finalitzaren abans del 14 de setembre de 1554. [Morros/Puigferrat, 2010] La documentació conservada recull el pacte entre l&#039;abat i el mestre de cases Joan de Borda per tal d&#039;escurar, netejar i mantenir en bon estat els canals de dessecació en anys posteriors. Fou durant el segle XVIII, quan es realitzà la construcció de la Mina de l&#039;Estany, per tal de tractar d&#039;aconseguir definitivament la dessecació del prat. El 27 d&#039;abril de 1734 els administradors dels béns de l&#039;antic monestir de l&#039;Estany atorgaren l&#039;obra de reforma de la sèquia preexistent al mestre de cases Josep Pasqual i al jove mestre de cases Marià Terricabres, ambdós de Santa Maria de l&#039;Estany. Es conserva un document notarial en el qual es descriu detalladament l&#039;índole dels treballs encarregats, consistents fonamentalment en refer la canalització preexistent, a una major fondària amb una construcció de pedra en sec, donant-li cobertura amb una volta de mig punt en un tram d&#039;uns 310 m (200 canes) i deixant-la descoberta en la resta del tram previst en uns altres 350 m (224 canes). També s&#039;indica la necessitat d&#039;empedrar el paviment de la sèquia, així com el requeriment de disposar diversos pous de ventilació, per facilitar l&#039;execució i manteniment de l&#039;obra. Una vegada construïda la mina de dessecació, continuà essent necessari realitzar-ne un manteniment periòdic per evitar la recuperació de l&#039;estanyament de les aigües. Aquest manteniment es realitzà durant períodes intermitents, esdevenint una preocupació recurrent de difícil resolució per part dels administradors de la mina en cada etapa històrica, fins a arribar l&#039;actualitat.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[41.8655800,2.1139300]]></content:encoded><content:item>426463</content:item><content:item>4635231</content:item><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/municipi/camp-ine/08079/format/rdf-xml" /><content:item>L&#039;Estany</content:item><content:encoded><![CDATA[Fàcil]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Bo]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[ https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52842-foto-08079-43-2.jpg ]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Legal]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Cenozoic]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Patrimoni natural]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Zona d&#039;interès]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Privada]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Productiu]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2023-08-02 00:00:00]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[Ara fa uns 47 Ma, els Pirineus eren un reguitzell d&#039;illes arrenglerades en direcció est-oest, que emergien entre les aigües que cobrien les conques d&#039;avantpaís d&#039;Aquitània, al nord, i de l&#039;Ebre, al sud. En aquell temps l&#039;Ebre era una extensa badia que s&#039;obria a l&#039;Atlàntic pel golf de Biscaia i limitava a l&#039;est amb els relleus de la Cadena Costanera Catalana, de manera que quedava desconnectada de l&#039;Oceà de Tetis. Flanquejant la Conca de l&#039;Ebre es desenvolupava una plataforma marina detrítica (formada per dipòsits sedimentaris) on creixien alguns esculls, a la vegada que a les desembocadures dels rius que drenaven la Cadena Costera Catalana s&#039;edificaven ventalls al·luvials costers i deltes (formats per sediments transportats i dipositats per les aigües corrents), les restes dels quals són les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El clima, la circulació de les aigües i la resta de condicionants paleoambientals, afavoririen que aquelles plataformes fossin colonitzades per uns foraminífers típics de l&#039;Eocè mitjà; els nummulits.A poc a poc, la Conca de l&#039;Ebre s&#039;anà omplint de sediments. Cap a la fi de l&#039;Eocè, fa uns 37 Ma, havia deixat d&#039;estar connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia, convertint-se en una depressió sotmesa a un règim endorreic (la xarxa hidrogràfica de l&#039;entorn havia deixat de desembocar al nivell de base general oceànic) que afavoria l&#039;evaporació. Això va provocar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s&#039;acumulessin petites formacions d&#039;esculls coral·lins.Al mateix temps, les estructures tectòniques que es formaven com a conseqüència de la col·lisió entre les plaques ibèrica i europea s&#039;estengueren cap a l&#039;interior de la Conca de l&#039;Ebre. Això provocà que aparegués una àrea emergida de cadenes de muntanyes en formació, reduint-se progressivament l&#039;espai ocupat per la Conca de l&#039;Ebre.A principis de l&#039;Oligocè, fa uns 33 Ma, la Conca de l&#039;Ebre era una depressió que rebia les aportacions dels rius i torrents que drenaven les àrees del nord i del sud elevades topogràficament per causes tectòniques. En arribar a la plana, aquells rius i torrents dipositaven els seus al·luvions, consistents en enormes quantitats de graves, arenes i argiles, en forma de conjunts de ventalls i de planes al·luvials. A les zones centrals de la conca, es desenvoluparen pantans naturals i àrees on es dipositaren margues, carbonats, guixos i de vegades, també torbes. Precisament aquests són els terrenys que afloren entorn de l&#039;Estany, on es troben intercalacions de margues, calcàries grises i lutites, que poden estar recoberts per sediments quaternaris (de fa menys de 2 Ma) d&#039;origen fluvial al·luvial.L&#039;àrea del Moianès de l&#039;entorn de l&#039;Estany correspon a una sèrie de plecs i encavalcaments geològics vinculats a l&#039;anticlinal (plec simple que té la part exterior convexa) de Santa Maria d&#039;Oló. Es tracta d&#039;un plec asimètric d&#039;aspecte diapíric (amb un nucli mòbil i plàstic que trencà les fràgils capes que l&#039;envoltaven i s&#039;estengué per damunt de les roques estratigràficament superiors) i d&#039;origen pirinenc. Els materials que componen el plec pertanyen a la formació geològica d&#039;Artés, i estan formats per nivells de calcolutites i gresos vermells. L&#039;estructura geològica en detall de l&#039;entorn és complicada per la presència d&#039;una gran quantitat de replecs i falles (fractures de l&#039;escorça terrestre acompanyades de desplaçament) de poc salt.Així, geològicament parlant, el pla de Santa Maria de l&#039;Estany correspon a una antiga llacuna endorreica (la xarxa hidrogràfica de l&#039;entorn desembocava a un nivell de base diferent de l&#039;oceànic). Es creu que la depressió lacustre del llit de l&#039;antic estany tingué un origen tectònic fa menys d&#039;11.500 anys. En aquesta zona afloren dipòsits quaternaris holocens (originats des de fa 11.500 anys fins a l&#039;actualitat) corresponents a argiles blaves, torbes i graves.]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[123]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[2153]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[5.1]]></content:encoded><content:encoded><![CDATA[]]></content:encoded><owl:sameAs rdf:resource="https://do.diba.cat/api/tipus/comarca/camp-comarca_id/42/format/rdf-xml" /></content:item></rdf:Seq></dcat:Dataset></content:item></dcat:Datasets></rdf:RDF>