<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6aef57bbe1242dd71009a959</_id>
<id>52872</id>
<titol><![CDATA[Monestir de Santa Maria de l&apos;Estany]]></titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-santa-maria-de-lestany</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l&apos;Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l&apos;Art Català. Els inicis i l&apos;Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l&apos; Estany. L&apos;Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l&apos;aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l&apos;Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). &apos;El monasterio del Estany&apos;. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d&apos;Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l&apos;arquitectura del segle XII. Publicacions de l&apos;Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l&apos;Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d&apos;algunes dependències del monestir de Santa Maria de l&apos;Estany (Moianès), [buidat parcial de l&apos;Arxiu Parroquial de Santa Maria de l&apos;Estany - APSME], L&apos;Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). &apos;Notícia sobre la presència del mestre d&apos;obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l&apos;Estany&apos;. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). &apos;El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L&apos;Estany de temps del cambrer Antoni Bet.&apos; Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d&apos;Estudis osonencs.Vic. P. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>.XII-XIX</centuria>
<notes_conservacio></notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;El conjunt arquitectònic del monestir de Santa Maria de l&apos;Estany està format per l&apos;església, el claustre i diverses dependències que es troben al seu voltant, on ara hi ha un museu.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08079-73</codi_element>
<ubicacio>Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Les primeres referències documentals del lloc conservades fan referència a l&apos;existència d&apos;una església a l&apos;Estany l&apos;any 990. El 1080 va ser fundat el Monestir i l&apos;església de Santa Maria, que es va consagrar el 1131, moment en què va rebre quantitat de donacions i esdevingué senyor de gran part dels termes del voltant. Durant segles el monestir va anar ampliant la seva influència al territori. La història del monestir de l&apos;Estany és convulsa i amb episodis de gran violència... L&apos;any 1110 el priorat assolí els dotze comunitaris i esdevingué abadia de Santa Maria de l&apos;Estany. L&apos;any 1131, el bisbe Ramon de Vic, amb l&apos;aprovació del comte Ramon Berenguer III, feu donació de l&apos;església de Moià, envers les seves capellanies i els seus delmes, a l&apos;abadia de l&apos;Estany. Dos anys més tard, el 1133 fou consagrada una nova església romànica, conservada en part actualment. En aquell moment la casa de l&apos;hospital de pobre de Vic (l&apos;Albergueria) es trobava sota manament de l&apos;abat de Santa Maria de l&apos;Estany. En aquesta època l&apos;abadia tenia propietats a Moià, Avinyó, Oló, Relat, Olost, Calders, Fals, etc.. Amb el pas del segle foren nombroses les vicissituds que passà el cenobi, dinàmica que es reflectí en la mateixa evolució arquitectònica del conjunt. Ral pel que fa a les dependències principals com als cossos annexos que s&apos;hi ha anat associant amb el pas dels anys. La darrera de les notícies localitzades sobre les obres de reforma en el monestir d&apos;abans del 1600, fa referència a la nova cisterna que es bastí sota el pati del claustre entre el 1590 i el 1591. Potser és la mateixa que va subsistir fins al 1948-1958,la construcció de la qual va provocar l&apos;aixecament del nivell del terra del pati, tal com es pot veure en diverses fotografies antigues. Així les actuals dependències que envolten el claustre de l&apos;Estany i també les que es disposen a banda i banda de la plaça o pati del monestir, que s&apos;entén davant el portal rodó d&apos;accés a l&apos;antiga clausura, són el resultat d&apos;un complex procés de construcció, remodelació i reconstrucció que va tenir lloc entre el segle XIV i el XVII i del qual encara en sabem poc. Un procés que va perviure, potser en menys intensitat, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX i encara va tenir un dels seus darrers episodis en la restauració del monestir dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX i en intervencions posteriors. El conjunt del monestir va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931, sotmetent-se a partir d&apos;aquest moment a successius projectes de rehabilitació i restauració.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.8690000,2.1123900</coordenades>
<utm_x>426339</utm_x>
<utm_y>4635612</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08079</rel_municipis>
<municipi_nom><![CDATA[L&apos;Estany]]></municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Modern|Contemporani|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Religiós</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Religiós i/o funerari</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-07-16 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[A finals del segle XIX va començar la restauració del conjunt, encara que les actuacions més decidides es van fer a partir de l&apos;any 1931, afectant l&apos;església i el claustre. El 2014-15 el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va lliurar a l&apos;ajuntament el PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L&apos;ESTANY AL TERME MUNICIPAL DE L&apos;ESTANY (Memòria) (Re4dacció: Mireia Bernades, arquitecte)]]></observacions>
<codi_estil>94|98|85</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1781</proteccio_id>
<rel_comarca><value>42</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-11-07 17:54:19</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
