{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-07-16 07:13:16","entitats":1,"elements":[{"id":"53258","titol":"La Coma de Borrassers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-coma-de-borrassers","bibliografia":"<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). <\/em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. <em>Estudi i transcripció<\/em>. Barcelona: Dalmau. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>MASRAMON, R. (1990) <em>El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà<\/em>. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Prats de Lluçanès. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1997) <em>Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana<\/em>. Torelló: Impremta Sellarès.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"<p>La Coma de Borrassers està situada en un punt lleugerament elevat a l'oest d'un petit turó i al nord del serrat de Lurda. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord-oest, conté un cos semicircular adossat a l'extrem esquerre. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha quatre finestres, una emmarcada amb pedra treballada, dues amb pedra bisellada i una amb pedra motllurada ubicada just sobre el portal principal. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb maó, tot i que exteriorment arrebossat i pintat a imitació de carreus, tipologia que es repeteix en diverses finestres de la masia. La façana sud-oest conté sis finestres a nivell de planta baixa, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres i tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una galeria a l'extrem dret formada per dues obertures d'arc de mig punt. A nivell de golfes hi ha dues finestres balconeres emmarcades amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una galeria formada per dues obertures d'arc de mig punt. En el nivell just sota teulada encara hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una galeria de dues obertures d'arc de mig punt. A l'extrem dret hi ha un cos adossat que sobresurt lleugerament. La façana sud-est té un pati o lliça tancat al davant de grans dimensions, delimitat amb murs de maçoneria de pedra reformats en alguns punts amb formigó. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i dues finestres petites. Al primer pis hi ha una finestra balconera i fins a sis finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes cinc finestres més. La façana nord-est forma un queixal a causa de les diferents ampliacions del volum principal. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres amb l'emmarcament arrebossat i pintat a mode de carreus. A la part esquerra i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres de la mateixa tipologia. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una porta emmarcada amb llinda de fusta que dóna accés a l'exterior, a través d'un pas aixecat format amb volta de lloses a plec de llibre. A nivell de golfes hi ha una finestra amb l'emmarcament arrebossat i pintat imitant carreus. En la part del queixal que mira al nord-oest hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de planta baixa amb la inscripció 'SAGIMON COMA'. Uns metres al sud i a l'oest de la masia hi ha diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb obra vista. Al voltant de la masia es conserven dos pous, un dels quals amb inscripció datada a principis del segle XX. A pocs metres de la masia s'aixeca una alzina centenària.<\/p> ","codi_element":"08109-71","ubicacio":"Sector nord del terme municipal","historia":"<p>La Coma de Borrassers es troba documentada des de l'any 1311. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol i en el fogatge de 1553.<\/p> ","coordenades":"42.0811500,2.0753500","utm_x":"423520","utm_y":"4659200","any":"","rel_municipis":"08109","municipi_nom":"Lluçà","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08109\/53258-foto-08109-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08109\/53258-foto-08109-71-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"A la masia es conserva un arbre genealògic on apareixen entre d'altres el primer hereu documentat de la masia, Pere Coma a l'any 1187, i l'hereu que va aixecar l'actual masia, Bernadí Coma l'any 1623. A la sala principal de la masia es conserva un carreu integrat al mur amb la inscripció 'BERNADI COMA MAFET A ANNI 1635'.Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014).","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]}]}]}