<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-18 02:58:17</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a5acbebdb24db7f9684ab5b</_id>
<id>53385</id>
<titol>La Burnaca</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-burnaca</url>
<bibliografia>AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.</bibliografia>
<centuria>XIX-XX</centuria>
<notes_conservacio>Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&apos;A Lluçà hi ha una masia que en diuen cal Burnac. A la pobra velleta que hi vivia ja fa molts anys li deien la Burnaca i deien que era bruixa. Ja feia molts anys que pel poble corria aquesta brama. Es diu que es va descobrir que era bruixa quan s&apos;estava a la Vall de les Botes, masia situada vora l&apos;antiga riera d&apos;Adest, avui riera de Merlès. El fet es descobrí tal com us explicaré. Era un dia d&apos;estiu. L&apos;era de la Vall de les Botes era plena de garbes i els homes feien la batuda. Alguns s&apos;adonaren que un gos negre i pleut, lleig com un gos d&apos;atura, corria pels voltants de l&apos;era. Ningú sabia d&apos;on havia sortit aquella bèstia. Alguns començaren a tirar-li pedres mig per broma mig seriosament per obligar l&apos;animal a fugir, però l&apos;animal no fugia de cap manera. A l&apos;últim tots els batedors, agafant pedres, el van empaitar de debò, el van apedregar i el van tocar amb les pedres unes quantes vegades. Per això a l&apos;animal no li va quedar altre remei que fugir i amagar-se dintre unes bardisses. L&apos;endemà una dona del veïnat va anar a la Vall per retornar a la bruixa una lloca que li havia deixat i la nouvinguda la va trobar allitada, plena de xacres i ferides estranyes. La Burnaca, per amagar la seva trifulga a la forastera, li va dir: - Guaita, guaita la jove que em va fer ahir tot pastant! Guaita quins morats! Aquella dona de la lloca va esbrinar després que a casa de la bruixa el dia abans la jove no havia pastat com ella deia. I li donava la culpa dels morats: senyal que hi havia gat amagat. Per aquí es va començar. La fama que el poble posa a una persona és una bola de neu que rodola per una muntanya. D&apos;aquí se&apos;n van treure altres conclusions, certes o falses, i el bateig de la Burnaca ja era fet, qui sap si a base d&apos;una petita coincidència: la Burnaca era bruixa. En escriure aquestes ratlles aprenc que fa pocs dies la Burnaca va morir a l&apos;edat de vuitanta anys.&apos;]]></descripcio>
<codi_element>08109-198</codi_element>
<ubicacio>Sector sud del terme municipal</ubicacio>
<historia></historia>
<coordenades>42.0561800,2.0126800</coordenades>
<utm_x>418304</utm_x>
<utm_y>4656485</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08109</rel_municipis>
<municipi_nom>Lluçà</municipi_nom>
<tipus_acces>Obert</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images></images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil></estil>
<ambit>Patrimoni immaterial</ambit>
<tipologia>Tradició oral</tipologia>
<titularitat>Pública</titularitat>
<us_actual>Científic</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2023-08-02 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Jordi Compte i Marta Homs</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau l&apos;any 1929 i conservada al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, dins el volum X, carpeta 12, pistologia. Extreta del recull de llegendes i rondalles &apos;El Lluçanès màgic&apos;.]]></observacions>
<codi_estil></codi_estil>
<codi_tipologia>61</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>4.3</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>43</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-18 02:42:19</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
