{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimonicultural","descripcio":"Patrimoni cultural","entitats":1,"datasets":[{"nom":"Patrimoni cultural","machinename":"patrimoni_cultural","descripcio":"Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.","paraules_clau":["mapes patrimoni cultural"],"llicencia":"https:\/\/creativecommons.org\/licenses\/by\/4.0\/deed.ca","freq_actualitzacio":7,"sector":["cultura-ocio","educacion","turismo"],"tema":["turism","cultura","educacio"],"responsable":"Diputació de Barcelona","idioma":"Català","home_page":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/","referencies":[{"url":null,"nom":null}],"tipus":"patrimonicultural","estat":"public","creacio":"2020-04-27 10:20:16","modificacio":"2026-07-16 07:13:16","entitats":1,"elements":[{"id":"53387","titol":"La verge de Lluçà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-verge-de-lluca","bibliografia":"AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Alguns veïns del municipi encara recorden la llegenda","descripcio":"'Estant pres un jove de Lluçà pels moros, li deien que renegués a l'estil del seu país, i ell, com que no en sabia, de renecs, cridava: -Nap torrat! Xurbía beneita! Mare de Déu de Lluçà, veniu-me a buscar! Els moros, pensant que deia grans disbarats, reien. A la nit, ben engrillonat, el feien dormir en una espècie de caixa amb un sentinella al costat. Com que era devot de Maria Santíssima, hi acostumava anar a rebre els sants sagraments en les seves festivitats. El dia 14 d'agost li va venir a la memòria el costum i, abans d'adormir-se, va pensar: - Ai, si poguessis ser demà a Lluçà, que és la festa principal. Com aniries a confessar i combregar! I la son el sorprengué amb aquell desig. Al toc de l'avemaria digué el guàrdia al jove: - Cristianillo, ¿hay campanillas en tu pueblo? - Sí - va respondre. - Pues yo soy el cautivo y tu estás en libertad. Oh, prodigi! L'endemà es trobava al pedró de Lluçà al toc de l'avemaria. A la parroquial de Lluçà, antic priorat, encara es conserva el grilló del captiu, i sol veure's penjar arran mateix de la porta de la sagristia.'","codi_element":"08109-200","ubicacio":"Sector central del terme municipal","historia":"","coordenades":"42.0503200,2.0353600","utm_x":"420173","utm_y":"4655813","any":"","rel_municipis":"08109","municipi_nom":"Lluçà","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Compte i Marta Homs","autor_element":"","observacions":"Llegenda recollida originalment pel folklorista Josep M. Vilarmau de l'arxiu de la parròquia de Lluçà, i extreta del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["43"]}]}]}