<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets>
<item><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau><item>mapes patrimoni cultural</item></paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector><item>cultura-ocioeducacionturismo</item></sector>
<tema><item>turismculturaeducacio</item></tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies><item><item><url></url>
<nom></nom>
</item></item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-11-07 18:15:18</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements><item><item><item><_id>6aef58cfae7053c3450ae47a</_id>
</item><item><id>53747</id>
</item><item><titol>La Riera</titol>
</item><item><url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-3</url>
</item><item><bibliografia><p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). La Riera. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> </bibliografia>
</item><item><centuria>XVI-XIX</centuria>
</item><item><notes_conservacio></notes_conservacio>
</item><item><descripcio><p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular construïda damunt el desnivell del terreny. Tota l'estructura conserva nombrosos afegits i reparacions i conserva una coberta a dues vessants amb el carener esquerre més prolongat que l'altre, el qual abriga un afegitó de la casa que es troba a la part de migdia. El portal és adovellat i al davant s'hi forma un petit barri; per sota l'afegitó abans esmentat es surt del recinte del barri cap al mur de llevant de la casa. A tramuntana, corresponent al primer pis, hi ha un portal amb decoracions gotitzants, el qual segons ens han comentat els propietaris procedeix d'un altre indret de la mateixa casa; per aquí s'accedeix a la casa. A ponent hi ha un altre portal que tanca la lliça. La casa es troba envoltada per nombroses dependències agrícoles.</p> </descripcio>
</item><item><codi_element>08129-13</codi_element>
</item><item><ubicacio>El Castell de Muntanyola</ubicacio>
</item><item><historia><p>Antic mas que, segons ens han comentat els propietaris, conserva pergamins que fan referència al mas i que daten del s. XII. Aquests documents fan referència a capítols matrimonials i a l'establiment d'una vinya. Aquest mas el trobem registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Té una masoveria que és el mas 'La Guardieta'. Fou reformat al XIX i la darrera intervenció correspon al 1943, moment en què es varen fer algunes reformes de poc encert, sobretot a l'interior del mas. Els propietaris conserven encara el cognom RIERA. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb l'Estany, entre els masos Vall i Postius. L'antiga demarcació de Muntanyola té com a centre la vall de la riera de Muntanyola que, juntament amb la riera de Santa Eulàlia de Riuprimer, a la qual desguassa sota el mas Torroella, formen el riu Mèder. La riera de Muntanyola es troba formada pels rierals de Tresserra i el Saborit, que s'uneixen als peus del mas del Castell.</p> </historia>
</item><item><coordenades>41.8862400,2.1717900</coordenades>
</item><item><utm_x>431287</utm_x>
</item><item><utm_y>4637477</utm_y>
</item><item><any></any>
</item><item><rel_municipis>08129</rel_municipis>
</item><item><municipi_nom>Muntanyola</municipi_nom>
</item><item><tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
</item><item><estat_conservacio>Bo</estat_conservacio>
</item><item><images><item>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53747-foto-08129-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53747-foto-08129-13-2.jpg</item></images>
</item><item><proteccio>Inexistent</proteccio>
</item><item><estil>Modern|Contemporani|Popular|Gòtic</estil>
</item><item><ambit>Patrimoni immoble</ambit>
</item><item><tipologia>Edifici</tipologia>
</item><item><titularitat>Privada</titularitat>
</item><item><us_actual>Residencial</us_actual>
</item><item><inspire_tipus><item></item></inspire_tipus>
</item><item><inspire_subtipus><item></item></inspire_subtipus>
</item><item><inspire_atribut><item></item></inspire_atribut>
</item><item><data_modificació>2020-09-28 00:00:00</data_modificació>
</item><item><autor_fitxa>Anna M. Gómez Bach</autor_fitxa>
</item><item><autor_element></autor_element>
</item><item><observacions>És construïda bàsicament en pedra, a l'interior s'han fet moltes reformes. Cal remarca la imatge de Santa Julita que conserva el mas, de talla i policromada.</observacions>
</item><item><codi_estil>94|98|119|93</codi_estil>
</item><item><codi_tipologia>45</codi_tipologia>
</item><item><codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
</item><item><proteccio_id></proteccio_id>
</item><item><rel_comarca><item>24</item></rel_comarca>
</item><item><_lastChange>2026-11-07 17:58:55</_lastChange>
</item></item></item></elements>
</item></datasets>
<cache>2026-11-13 04:11:11</cache>
</result>
