<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-22 06:53:14</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a60492937803724b63f9d75</_id>
<id>54280</id>
<titol>Castell de Montmany</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montmany</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AADD. Els castells Catalans II; 1969. p.236-239. BURON, 1989 P. 270. AADD. 1984. Castell de Montmany. Catalunya Romànica, Vallès Oriental vol. XVIII: església 67, castell 342. CATALUNYA ROMANICA: APF i JBM. P. 342 i 343.Geografia Comarcal de Catalunya. Vallès oriental i Vallès occidental. 1982. Barcelona. MAURI, J. 1949. Història de la Garriga I. Barcelona. PLADEVALL, A. Prve. 1958. El Castell de Centelles. Vic. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XII-XVII</centuria>
<notes_conservacio>Molt reformat</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;El castell de Montmany, també conegut com el castell dels Moros, de la Rovira o del Prat, presenta una planta gairebé quadrada, amb uns murs de 16&apos;10 m de nord a sud per 15&apos;15 m. Actualment les parets més ben conservades són la de l&apos;est amb 6&apos;5 m d&apos;alçada i la del sud. El gruix dels murs és aproximadament d&apos;un metre. D&apos;est a oest, hi ha dues parets transversals que fan 85 i 74 cm de gruix, les restes de les quals es veuen sobretot a llevant. La porta de 1&apos;70 m d&apos;amplada s&apos;obria al mig del mur oest. Almenys hi devia haver un primer nivell, després un primer pis amb una alçada d&apos;uns 2&apos;5 m, i encara un tercer trespol, aquest potser de coberta, Tant el nivell inferior com el primer pis hi havia nombroses espitlleres. A l&apos;alçada d&apos;aquest primer nivell se&apos;n compten 12 a la paret sud (que fan a l&apos;interior uns 55 cm d&apos;alt per 20 cm d&apos;ample) i 11 cm a l&apos;est, tot i que segurament n&apos;hi havia més. Les espitlleres del nivell superior eren més grans i actualment només se&apos;n veuen dues al mur de migjorn. Al centre de la construcció, a 1&apos;20 m del mur sud, hi ha una cambra de 4&apos;55 m per 6&apos;10 m que aprofita com a mur nord la paret transversal i que potser hauria estat utilitzat com a cisterna. El mur és fet amb carreus desbastats, lleugerament escairats, d&apos;uns 20 cm d&apos;alt per uns 30 cm d&apos;ample, 15 cm per 25 cm, etc. units amb morter de calç. El mur sud i els extrems meridionals dels murs est i oest són fets tots ells amb pedres treballades, sense l&apos;habitual reble intern de morter i pedres sense treballar. Pel què fa a la resta- la part que s&apos;ha conservat menys- va ser feta amb el sistema constructiu usual. Al costat oest, a uns 5&apos;5 m del mur, hi ha restes d&apos;una paret que podria correspondre a un recinte exterior, més o menys coetani de la construcció principal.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08134-4</codi_element>
<ubicacio>Montmany</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;El castell, conegut popularment pel castell dels Moros, castell del Prat o castell de la Rovira, és l&apos;històric castell de Montmany, documentat com a centre del terme des del 1187, bé que devia existir molt abans. Els límits del terme municipal reproduïen a grans trets els de l&apos;antic territori jurisdiccional del castell de Montmany i les tres parròquies que aquest englobava: Sant Pau de Montmany, Sant Pere de Vallcàrquera i Sant Cristòfol de Monteugues. Segons Mauri Serra, es té referència del castell des del 1139 tot i que les primeres referències escrites, i conservades fins a l&apos;actualitat, són de principis del segle XIII, quan el castell i el terme estaven vinculats als barons de Centelles i als seus fidels de Santa Eugènia. Així doncs, des de final del segle XII i durant tot el segle XIII consten com a castlans els Santaugènia, senyors també del casal de Blancafort de la Garriga, i relacionats amb el domini de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès. Aquest edifici apareix en totes les transmissions de domini dels membres de la família Santaeugènia. L&apos;any 1357 el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a Ramon de Centelles, per lliure i franc alou, el mer i mitx imperi i tota la jurisdicció alta i baixa dels castells de Montmany i de Gallifa per 7000 sous. Amb tot, al 1379 el rector de Sant Pau de Montmany té benefici de la capella del Castell de Montmany que es troba sota l&apos;advocació de Sant Miquel Arcàngel (doc. 1413). Des d&apos;aleshores el terme fou sempre propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI, com a mínim, a la baronia i després comtat de Centelles, bé que tenia batlle propi. Al segle XV, al 1500, passa a la família Cruïlles a mans del senyor Pere Galceran de Cruïlles, fill d&apos;un Centelles. Hi ha evidències d&apos;actes de jurisdicció del 1519 i posteriors fetes pels Centelles en terme de Montmany. Però serà al 27 de març de 1550 quan el terme de Montmany passarà a reincorporar-se definitivament al domini reial. Per les seves característiques arquitectòniques podem datar aquesta fortificació, o bé al finals del segle XI o més endavant, amb nombroses reformes posteriors.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.7214800,2.2501100</coordenades>
<utm_x>437626</utm_x>
<utm_y>4619125</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08134</rel_municipis>
<municipi_nom>Figaró-Montmany</municipi_nom>
<tipus_acces>Restringit</tipus_acces>
<estat_conservacio>Dolent</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54280-foto-08134-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54280-foto-08134-4-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Legal</proteccio>
<estil>Romànic|Gòtic|Modern|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Conjunt arquitectònic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus><value>BCIN</value>
</inspire_tipus>
<inspire_subtipus><value>National Monument Record</value>
</inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Defensa</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-21 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Anna M. Gómez Bach</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Castell termenat situat a 684 m d&apos;altitud a l&apos;extrem nord-oest del Pla de la Creu del Romaní. Es troba a la part nord de la vall de Montmany, entre aquesta i el sot del Bac, el qual queda al nord del castell. És accessible per una pista que surt de la carretera del Figaró a Montmany, al KM 3,9. La pista volta el turó de la Cuspinera i deixa al peu mateix del castell, bé que el darrer tram, uns 25 m és dolent i cal fer-lo a peu. El tros bo té uns 2 km i acaba en una petita esplanada on hi ha una bifurcació. La capella castral que es trobava sota l&apos;advocació de Sant Miquel Arcangel es troba situada en el turó proper on hi ha el Prat de Dalt.]]></observacions>
<codi_estil>92|93|94|85</codi_estil>
<codi_tipologia>46</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.2</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>1771</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-22 06:38:01</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
