<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-07-14 05:03:19</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a55a3628ced8059c97c9c54</_id>
<id>54348</id>
<titol>Poblat ibèric de Puiggraciós</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-puiggracios</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;ESTRADA, J. 1950. Síntesis Arqueológica de Granollers y sus alrederores. Granollers. MAURI, J. 1952. Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Barcelona. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. VILLARONGA, L. 1952. Notes de la prehistòria de Montmany. Full extraordinari de festa major. Acció Catòlica de la Garriga.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria></centuria>
<notes_conservacio>Parcialment en mal estat</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Les estructures conservades, corresponent a murs de pedra seca amb carreus ben desbastats de pedra local, es troben al punt més elevat del mateix turó, formant una estructura rectangular de 17 m per 10 m i per un gran recinte d&apos;uns 42 metres d&apos;amplada màxima, protegit per la banda nord per una muralla d&apos;uns 240 metres de llargada; l&apos;espadat de la cara de migjorn estalvià la construcció de la muralla en aquest costat. Fora d&apos;aquest recinte, cap a ponent i en direcció al mas Pollancre, s&apos;alçaven les cabanes del poblat disperses en un pla inclinat d&apos;una extensió de 250 metres per 110 metres. Les muralles i les parets visibles encara a la part baixa, són també de pedra sense lligar.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08134-72</codi_element>
<ubicacio>Puiggraciós</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;Les evidències sobre la ocupació humana del puig es documenten des d&apos;època prehistòria. Es poden esmentar les destrals de pedra trobades pels contorns, i entre elles una destraleta de basalt trobada al mateix puig, i una pedra de sílex, un fragment de ganivet trobat prop de Can Tomeu, al Serrat, atribuït a l&apos;edat del bronze i associat a una comunitat agricola i ramadera. Al turó de l&apos;Arbocer prop de Puiggraciós i també a les baumes del Traver als cingles de Bertí es documenta material del bronze final i primera edat del ferro. Les primeres restes constructives les trobem al poblat de Puiggraciós de la segona edat del ferro i món ibèric. El poblat va ser descobert l&apos;any 1940 però el seu principal investigador ha estat Leandre Villaronga. El material ceràmic recuperat correspon a ceràmica ibèrica comunia i ceràmica campaniana, la qual cosa ha fet suposar a Leandre Villaronga que l&apos;època d&apos;esplendor del poblat seria pels volts del segle III-I aC. Altres troballes realitzades van ser una pedra d&apos;un molí de mà, un pes de teler, dues fusaioles i claus de ferro. En aquest poblat s&apos;ha trobat també un pes de bronze equivalent a dues unces romanes i dues monedes iberoromanes de la seca de Kesse (Tarragona). Les restes d&apos;influència romana i alguns fragments de material romà trobats en aquest indret i al Serrat fan pensar que el poblat va subsistir fins ben entrada la romanitació. La seva desaparició podria situar-se al segles I- III dC.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.7032600,2.2417400</coordenades>
<utm_x>436912</utm_x>
<utm_y>4617108</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08134</rel_municipis>
<municipi_nom>Figaró-Montmany</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54348-foto-08134-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54348-foto-08134-72-2.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Prehistòric</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Jaciment arqueològic</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Sense ús</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut><value>Inexistent</value>
</inspire_atribut>
<data_modificació>2023-05-26 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Anna M. Gómez Bach</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Orogràficament, el Cim de Puiggraciós és la part més elevada del municipi amb 795 m. Al vèrtex nord, al turó de Puiggraciós, el municipi llinda amb Bigues i Riells i Figaró, termes que s&apos;uneixen a la vertical de Coll de Can Tripeta. Pel flanc esquerra del municipi, a més a més de Bigues i Riells, hi trobem Sta. Eulàlia de Ronçana. A la part dreta, dessota Figaró, es fa límit amb la Garriga, el Pla de Llerona, terme de les Franqueses del Vallès, i per la part més meridional amb Canovelles.]]></observacions>
<codi_estil>79|81|83|76</codi_estil>
<codi_tipologia>1754</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.4</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id>2484</proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-07-14 04:48:02</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
