<result>
<nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimonicultural</machinename>
<descripcio>Patrimoni cultural</descripcio>
<entitats>1</entitats>
<datasets><dataset><nom>Patrimoni cultural</nom>
<machinename>patrimoni_cultural</machinename>
<descripcio>Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.</descripcio>
<paraules_clau>
<item>
mapes patrimoni cultural</item>
</paraules_clau>
<llicencia>https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</llicencia>
<freq_actualitzacio>7</freq_actualitzacio>
<sector>
<item>
cultura-ocio</item>
<item>
educacion</item>
<item>
turismo</item>
</sector>
<tema>
<item>
turism</item>
<item>
cultura</item>
<item>
educacio</item>
</tema>
<responsable>Diputació de Barcelona</responsable>
<idioma>Català</idioma>
<home_page>https://patrimonicultural.diba.cat/</home_page>
<referencies>
<item><url></url>
<nom></nom>
</item></referencies>
<tipus>patrimonicultural</tipus>
<estat>public</estat>
<creacio>2020-04-27 10:20:16</creacio>
<modificacio>2026-05-22 07:42:24</modificacio>
<entitats>1</entitats>
<elements>
<item>
<_id>6a0fe9386df7cf67796dbb3f</_id>
<id>54357</id>
<titol>Antiga església de Sant Rafael i Santa Anna</titol>
<url>https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-rafael-i-santa-anna</url>
<bibliografia><![CDATA[&lt;p&gt;AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. GAVÍN, J.M. 1990. Vallès Oriental. Inventari d&apos;Esglésies. Arxiu Gavín. Vol. 23. n.217. p.105. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.&lt;/p&gt; ]]></bibliografia>
<centuria>XIII-XIX</centuria>
<notes_conservacio>Molt reformada</notes_conservacio>
<descripcio><![CDATA[&lt;p&gt;Edifici isolat, format per planta baixa, tres pisos i golfes que s&apos;adapta a la pendent del terreny natural. Destaca la portalada d&apos;arc de mig punt adovellat i les cantoneres reforçades amb grans carreus. Encara és visible la marca del teulat de l&apos;antiga capella entre el primer i segon pis. La tècnica constructiva emprada és mixta ja que s&apos;observen nombroses reformes a l&apos;estructura original. Aquesta seria de pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. Mentre que les reformes posteriors són en maçoneria i totxana combinant amb ciment. La coberta conservada és a doble vessant, de teula aràbiga i amb el carener perpendicular al carrer. La casa es troba orientada est-oest i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, sobretot a les modificacions fetes en època contemporània, qual l&apos;edifici era emprat com a fàbrica de botons. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s&apos;hi troba ubicada la porta d&apos;accés adovellada, tot i que sense cap element inscrit, i dues finestres simètriques amb ampit, brancal i llinda. Aquesta porta dóna pas a l&apos;actual botiga, a través de la qual es pot accedir a la part de darrera de l&apos;edifici i a les diverses dependències. La casa té també altres accessos, un dels quals a través del Call de Costa Roja. A la primera planta hi ha un balcó de mida mitjana, segurament es tractava d&apos;una antiga finestra que posteriorment va esdevenir balconada amb l&apos;afegiment d&apos;unes modestes baranes de ferro. La segona planta segueix una disposició idèntica a l&apos;anterior, tot i que en aquest punt la pedra vista deixa pas a un arrebossat, amb alguna reparació en totxana. Al tercer pis s&apos;obren dos balcons emmarcats per ampit, brancals i unes llindes diferenciades.. Al darrer pis o les golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres d&apos;arc rebaixat emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L&apos;altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s&apos;hi obren 6 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana, i algunes de les quals amb ampit, brancals i llinda.&lt;/p&gt; ]]></descripcio>
<codi_element>08134-81</codi_element>
<ubicacio>Nucli de Figaró</ubicacio>
<historia><![CDATA[&lt;p&gt;L&apos;organització religiosa al municipi de Figaró-Montmany es va centrar en l&apos;establiment de tres esglésies parroquials: Sant Pere de Valldeneu, Sant Cristòfol de Monteugues i Sant Pau de Montmany organitzades al voltant del Castell de Montmany. Al llarg de l&apos;Edat Mitjana també aparegueren pel terme altres esglésies i capelles sufragànies, entre les quals destacaren la capella de Sant Rafael. Aquesta no es pot assegurar que exisitís l&apos;any 1317, quan si que s&apos;esmenta el lloc &apos;a Figero&apos;. Així doncs, l&apos;antiga capella apareix documentada des de 1413 quan Guillem Figueró va fundar-ne el benefici eclesiàstic. Aquesta documentació s&apos;ha de relacionar amb la família Figueró que implanten el primer hostal al peu del camí ral i perviurà fins al segle XVII, moment en què es traslladen a viure a Barcelona. Al 1508 ja existia com a &apos;ecclesiam sive capellam que est fundata in loco Figuero&apos; i que tenia unes bones portes que tancaven en temple amb clau a la nit. A dins hi havia un altar de pedra amb una ara consagrada, un bon cor, un pal·li i sengles imatges de Santa Anna i Sant Rafael. També hi havia dos canelobres, un de fusta i un de ferro que penjaven del sostre. Davant de l&apos;altar, la casa d&apos;Antoni Figuero mantenia &apos;ex sua devocione&apos; una brandonera de ferro amb dos ciris. Una llania de vidre cremava els dissabtes a la nit i els diumenges que hi havia ofici. L&apos;any 1511, la situació havia variat lleugerament, ja que el bisbe va visitar la &apos;capellam Sancte Anne in loco el Figuero&apos; ordenant que no s&apos;hi guardés el cànem, el lli ni altres coses il·lícites. Es torna a documentar amb la visita pastoral de l&apos;any 1513 i en textos posteriors. Aquesta capella apareix esmentada en diversos documents, un és al 1581 quan s&apos;esmenta unes obres de reforma a la capella de Sant Rafael del Figaró i a les parròquies de Sant Pere, Sant Pau i Sant Cristòfol de Monteugues, motivades per la contrareforma. Es coneix una descripció del temple i del poble feta pel baró de Maldà quan va passar pel Congost durant el seu exili de Barcelona i viatge cap a Vic, l&apos;any 1808. El baró va trobar &apos;un poch apartada la parròquia a la montaña, y tant sols baix el poble al últim carrer de eixida de Figueró una capalleta de l&apos;arcangel Sant Rafel, nostre gran patró y meu, de paret rònaga, y també son campanaret sobre del frontis y campaneta ab tauladeta sobra&apos;. Posteriorment la capella es va reedificar al segle XVIII i de nou entre 1838 i 1841, moment en què es converteix en centre parroquial. Al 1835 en construir-se la nova església, el culte parroquial fou traspassat a la nova seu i la capella es transformà en un edifici civil. A finals del segle XIX s&apos;instal·là una fàbrica de botons i al 1913 s&apos;habilità com a vivenda. La fàbrica es trobava situada en la planta baixa de l&apos;edifici.&lt;/p&gt; ]]></historia>
<coordenades>41.7220900,2.2733100</coordenades>
<utm_x>439556</utm_x>
<utm_y>4619176</utm_y>
<any></any>
<rel_municipis>08134</rel_municipis>
<municipi_nom>Figaró-Montmany</municipi_nom>
<tipus_acces>Fàcil</tipus_acces>
<estat_conservacio>Regular</estat_conservacio>
<images><value>https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54357-foto-08134-81-3.jpg</value>
</images>
<proteccio>Inexistent</proteccio>
<estil>Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval</estil>
<ambit>Patrimoni immoble</ambit>
<tipologia>Edifici</tipologia>
<titularitat>Privada</titularitat>
<us_actual>Residencial</us_actual>
<inspire_tipus></inspire_tipus>
<inspire_subtipus></inspire_subtipus>
<inspire_atribut></inspire_atribut>
<data_modificació>2020-09-21 00:00:00</data_modificació>
<autor_fitxa>Anna M. Gómez Bach</autor_fitxa>
<autor_element></autor_element>
<observacions><![CDATA[Fàbrica situada a l&apos;antiga capella de Sant Rafael i Santa Anna, avui reconvertida en vivenda i botiga situada al carrer Major. Capella de Sant Rafael 1413-1830. Fàbrica de botons fi XIX. Vivenda i botiga (carnisseria) 1913.]]></observacions>
<codi_estil>93|94|98|85</codi_estil>
<codi_tipologia>45</codi_tipologia>
<codi_tipo_sitmun>1.1</codi_tipo_sitmun>
<proteccio_id></proteccio_id>
<rel_comarca><value>41</value>
</rel_comarca>
<_lastChange>2026-05-22 07:27:20</_lastChange>
</item>
</elements>
</dataset></datasets></result>
